27 de novembre de 2022

Aquests són els guardonats de la 40a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura

Aquests són els guardonats de la 40a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura Guardonats en la 39a edició dels Premis Lacetània | Òmnium

La gala de lliurament dels premis tindrà lloc a l’Espai cultural Fabrica Vella de Sallent el proper 18 de novembre.

Els jurats de la 40a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, a la qual s’han presentat una quarantena de treballs, han fet públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent, el proper divendres 18 de novembre, dins del conjunt d’actes al voltant d’aquests premis i del Premi Bages de Cultura, que es farà públic el dia 14.

La gala

Els Premis Lacetània de les Arts i la Cultura es lliuraran el dia 18 de novembre, a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent. Aquesta quarta edició de la gala es farà per primera vegada fora de Manresa i serà presentada pels sallentins Berta Portabella i Rafa Gordillo, amb la participació del grup de dansa Les Diaforé i diferents músics vinculats a Sallent, amb algunes sorpreses més i sota la direcció de Sílvia Sanfeliu. La reserva d’entrades cal fer-la al web de la Fàbrica Vella.

Els guardons

Com a novetat per a aquesta edició, els Amics de la Seu i el Consell Comarcal del Bages s’afegeixen a les entitats convocants, amb els nous premis Berenguer de Montagut i de Cultura Popular i Tradicional.

Els dotze guardons de la convocatòria d’enguany són el Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Bages de Narrativa jove, el Premi Berenguer de Montagut, el Premi a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Litel de Música, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat d’Acrílic, el Premi Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.

Coordinats per Òmnium Bages – Moianès, els premis són convocats per l’Ajuntament de Manresa, els Amics de la Seu, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, el Consell Comarcal del Bages, El Galliner, Litel.cat, Òmnium Bages-Moianès i Regió7, amb la col·laboració de Cots i Claret i la Família Esteve.

Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central

Es lliura a un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos) per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages – Moianès.

Atorgat a Xavier Rubio Cano pel treball Dels creixements explosius per les migracions globals a la sobremortalitat pandèmica. La població del Bages i del Moianès del 2000 al 2021. De quan i com, la sobremortalitat pandèmica, tancà la primera etapa del segle XXI demogràfic, que se centra en un detallat estudi demogràfic de la població del Bages i el Moianès i els seus components en aquest primers vint anys del segle XXI i la incidència que ha tingut la pandèmia sobre la població. El jurat valora la idoneïtat i interès públic del tema en el moment actual així com la metodologia científica utilitzada, la recerca i aprofundida anàlisi de fonts estadístiques públiques i gràfiques i les conclusions extretes que fan una radiografia actual de la població del Bages i el Moianès així com de perspectives de futur.

Xavier Rubio Cano (Manresa, 1968) és geògraf i demògraf. Fou membre  de la Comissió d’experts i coautor de  l’Informe per a la revisió del model d’organització territorial de Catalunya (conegut com a Informe Roca, 2001). Treballador de l’administració pública a tres ajuntaments (Sabadell, Manresa i Barcelona), actualment és el cap del Departament d’Economia Social i Solidària de l’Ajuntament de Barcelona i coordinador de la Xarxa Catalana de Municipis per a l’Economia Social i Solidària (XMESS). Cooperativista i activista dels moviments català i confederals espanyol i europeu per l’ESS. Ha escrit a Regió7, Avui, El País, El Periódico, Alternativas Económicas, Diagonal, El Salto Diario, Pam a Pam i a Cooperació Catalana. Guardonat amb el Premi Antoni Esteve 1997 per l’estudi L’evolució de la població del Bages, 1950-1996 publicat el 1999 pel Centre d’Estudis del Bages.

Premi Bages de Narrativa jove

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat i dotat per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de Regió7.

Atorgat a Àlex Castro Pizarro per l’obra Una porta mal tancada, un relat inquietant i angoixant, que posa el lector en la ment del protagonista, un personatge turmentat i begut, que tracta sobre la comunicació i la incomunicació, escrit amb frase curta i esmolada, amb una prosa martellejant i efectiva, carregada d’imatges de gran força literària que, sovint, juguen amb la pròpia llengua.

Àlex Castro Pizarro  (Girona, 2002) estudia Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. L’interessa la literatura i vol especialitzar-se en el gènere teatral, concretament en el conreat al segle XIX, i estudiar-lo des de la teoria i la història del teatre emmarcades en la literatura catalana. És aquesta, la de les arts escèniques, una disciplina a què està vinculat activament, havent signat dramatúrgies com ara  A(MOR)T  i havent-ne interpretades d’altes, i passiva, essent un espectador assidu. Conrea l’hàbit de l’escriptura des de ben jove, i li agrada especialment escriure narrativa breu.

Finalista: Kieran Dominic Whitehead Vilaseca per l’obra Herois anònims, un relat carregat d’acció i tensió adrenalínica. La trama, descrita amb molta vivesa i estètica propera al videojoc, se situa en un escenari de guerra, d’una guerra actual i no gaire llunyana, amb un heroi sorprenent i inesperat que ha de complir una missió molt important.

Kieran Dominic Whitehead Vilaseca (Manresa, 2005) estudia segon de batxillerat, modalitat científica-tecnològica. És una persona familiar i li agrada molt l’esport, sortir amb els seus amics i fer les coses pròpies de qualsevol jove de la seva edat. Mai no havia participat en cap activitat literària com aquesta però la idea li va cridar l’atenció i va decidir posar-se a prova; s’ho va prendre com un repte. El més difícil per a ell va ser trobar el tema, però un dia, després d’una conversa a taula amb la família, va començar a donar-hi forma. No ha pensat mai ser escriptor, però sempre li han agradat les bones històries.

Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa

Es lliura a treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros (impostos inclosos) per Cots i Claret.

Atorgat a Glòria Ballús Casòliva pel treball L’orgue de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa – Materials per a la seva història des del segle XV, un estudi rigorós i exhaustiu sobre la història del orgue de la Col·legiata Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa que dona coneixement i dades sobre l’instrument musical, els organistes i el fets rellevants musicals de la Seu. Un estudi profund entorn a l’orgue que li dona el valor que es mereix com element patrimonial manresà.

Glòria Ballús Casóliva (Manresa, 1949), tècnica de Administració Local (nivell A) de l’Ajuntament de Manresa, per oposició (1971) i cap de Protocol i Relacions Públiques (1987-2015), és investigadora independent. Professora Superior de Piano, Solfeig i Teoria de la Música, i de Pedagogia Musical (Conservatori Superior de Música de Barcelona), professora Agregada de Batxillerat de Música, per concurs oposició (1987), Magíster en Musicologia (UAB, 2002) i doctora en Musicologia Excel·lent cum laude (UAB, 2004). Premi Nacional Aureli Capmany (1983), premi Oms i de Prat (1991), Centre de Estudis del Bages (1993), Antoni Esteve (2002 i 2016), Pare Ignasi Puig (2017). És membre de la Sociedad Española de Musicologia, de l’Associació Catalana de Musicologia i de l’Associació Catalana de l’Orgue.

Premi a la Cultura popular i tradicional

Es lliura a iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros.

Atorgat a l’Esbart Vila de Sallent, pel projecte La Llançadora, la Xarxa de dansa d’arrel de la Catalunya Central, que agrupa l’Esbart Sant Jordi de Gironella, l’Esbart Dansajove de Navàs i l’Esbart Vila de Sallent. Amb aquest projecte pretenen sumar esforços per ampliar l’impacte i participació dins el territori, prenent com a eina la dansa d’arrel i la cultura popular. El primer espectacle que han generat amb aquest projecte és Fiblades. El jurat coincideix que es tracta d’un molt bon projecte, innovador i molt ben coordinat entre les tres entitats. Han trobat en la cultura popular i tradicional els elements necessaris per a la inspiració, que ha donat com a resultat un projecte ambiciós, insòlit pel que fa a la dansa d’arrel a la nostra comarca, amb un bon discurs i una creació artística estèticament potent. Uneix municipis sota els mateixos objectius unint teixit cultural de les seves poblacions. En aquest primer espectacle de dansa-teatre d’arrel, fan un gran treball de difusió de la dansa d’arrel tradicional tot combinant-lo amb la memòria històrica del patrimoni tèxtil i colonial que comparteixen les tres poblacions. Probablement, han creat una sinergia que perdurarà i potenciarà la cultura popular a la comarca.

L’Esbart Vila de Sallent va néixer l’any 2016 amb la intenció de recuperar la dansa tradicional a la vila. Des de llavors, ha estat una de les entitats més actives en el teixit cultural sallentí, ja sigui per les seves pròpies propostes, com en les col·laboracions amb altres entitats i col·lectius, i amb la finalitat de treballar per la cultura, la població sallentina i la dansa d’arrel. L’entitat, com totes les entitats de cultura popular, i en especial els esbarts, té unes particularitats concretes que la defineixen i alhora en contextualitzen la manera de ser i de fer. Sallent és un poble petit. Molt implicat culturalment, amb gran nombre d’entitats que dinamitzen el patrimoni festiu del poble amb les seves expressions tradicionals, artístiques i culturals. L’entitat té com a funció principal la dinamització i participació cultural en totes les manifestacions festives de la Vila. Per tant, la seva activitat se centra al carrer, al costat dels sallentins i sallentines, fent-los partícips de les festes a partir de la dansa d’arrel, amenitzant i establint vincles amb la resta d’entitats que formen part del poble. Han estat impulsors de projectes que busquen fer un pas més amb el compromís que tenen amb la dansa d’arrel, el poble i el territori. I fruit d’aquesta inquietud neix La Llançadora, la Xarxa de dansa d’arrel de la Catalunya central. La Llançadora, la Xarxa de dansa d’arrel de la Catalunya Central, és un espai compartit que vol generar oportunitats de creixement i col·laboració entre les persones, els esbarts integrants, els seus pobles i la resta del territori, a partir de propostes culturals, projectes escènics i educatius. Actualment, està formada per l’Esbart Sant Jordi de Gironella, l’Esbart Dansajove de Navàs i l’Esbart Vila de Sallent i compta amb la implicació dels tres ajuntaments. El punt de partida d’aquest projecte és la necessitat de sumar esforços i recursos. Són tres esbarts de pobles petits que volen ampliar l’impacte i participació dins del municipi, al mateix temps que millorar la visibilitat i empremta cap al territori. La Llançadora és una proposta innovadora dins del sector dels esbarts perquè pren la dansa d’arrel i la cultura popular com a eina per a generar un retorn a les persones i el territori més enllà de les pròpies entitats. Amb la intenció de compartir, proporciona un nou context on el treball transversal com a xarxa és la manera d’entendre els vincles i apropa a les noves estratègies culturals i socials que reclama l’actualitat.

Premi El Galliner de textos teatrals

Es lliura a una obra de teatre inèdita que no hagi estat publicada ni representada públicament. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner de Manresa. El premi consistirà en la posada en escena / lectura dramatitzada de l’obra, coordinada per l’Associació Cultural El Galliner i Manresana d’Equipaments Escènics.

Atorgat a Francesc Xavier Boada Playà per l’obra El rol d’en Pol, que descriu, a través d’uns diàlegs àgils, el fet que molts joves del nostre país, per desenvolupar el seu talent i els seus somnis, hagin de viure lluny de casa. Relacions, somnis… un gir inesperat de guió ens aboca cap un conflicte: som lliures? Quin és, de fet, el nostre rol? L’ambient, a París, amb la música com a marc emocional, proposa una peça teatral ben diferent.

Francesc Xavier Boada Playà (Sarrià, 1949). Metge cardiòleg, viu a Manresa des de fa prop de cinc dècades, al llarg de les quals ha exercit en aquesta ciutat i a Berga. Amant del mar i  la muntanya, de voltar món, de l’art i la cultura, des del tombant de segle ha gaudit d’escriure. Novel·la  històrica com la publicada Paradisos o miratges seguida d’altres com Lioixa i l’oratPotser ho volien els déusFagedes de sang, la contemporània Un noi ben estrany, l’evocadora d’un futur que ja és aquí Memòries del Paradís, alguna de gènere híbrid  com Tot plegat, comèdia anticipant incursions en el terreny dramàtic com Amb els ulls clucsDe desig i de fangDotze Òscars. Amb El Rol d’en Pol ha cercat fortuna al Premi Galliner d’aquest 2022.

Premi Empremta

Es lliura en reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a l’Associació Memòria i Història de Manresa per la feina incansable que duu a terme des d’aquell incipient grup d’estudis per a la recerca i des del més recent camp d’estudi i publicació de cartes i documents que fan referència a persones concretes, històries humanes de lluita i de vida. La projecció de Memòria i Història a Manresa, però també a tot el país, fa que avui dia sigui del tot imprescindible haver de comptar amb la tasca que du a terme aquest grup de persones per entendre el camí cap a la justícia social, la cohesió i la preservació de la memòria de les persones de casa nostra.

L’Associació Memòria i Història de Manresa arrenca del grup d’estudis per a la recerca que les darreres dècades del segle passat ja treballava en la lluita contra l’oblit i en la tasca de recuperar i documentar la història a través de testimonis i documents. Joaquim Aloy impulsa i crea el web memoria.cat l’octubre de l’any 2007, que el 2009 passa a ser el portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa. Aquest portal conté més de setanta webs, milers de documents i fotografies, i centenars de vídeos, escrits i testimonis orals sobre la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició a Manresa. Ha rebut felicitacions i distincions arreu, com el Premi d’Història Sàpiens 2010, el Premi Dignitat concedit per la Comissió de la Dignitat els anys 2011 i 2016, i el premi Regió7, entre altres.

Premi Litel de Música

S’atorga a una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.

El premi d’aquest any ha estat declarat Desert.

Premi Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana

En reconeixement a persones dedicades a la recerca o divulgació relacionades amb la Manresa ignasiana. Convocat per l’Ajuntament de Manresa, en memòria del sacerdot de la companyia de Jesús, professor, investigador, savi divulgador dels coneixements científics i autor de diverses publicacions sobre Sant Ignasi de Loiola a Manresa.

Atorgat a Francesc Riera i Figueras per la seva trajectòria i dedicació a l’àmbit de la divulgació d’aspectes històrics, espirituals i patrimonials del llegat ignasià a Manresa i especialment a través de l’obra Manresa Ignasiana. 500 anys.

Francesc Riera i Figueras (Barcelona, 1942) és jesuïta des del 1959. Llicenciat en Filosofia i Lletres (UB) i en Teologia (FTC), capellà des del 1971, ha fet docència d’història en una filial d’Institut. Ha estat director de Cristianisme i Justícia al llarg de vint-i-cinc anys i després, durant vuit, superior i director de la Cova de Sant Ignasi de Manresa. Té publicacions diverses sobre els Exercicis i els Evangelis sinòptics. En els darrers anys ha tornat a la història amb el llibre Manresa Ignasiana 500 anys; actualment està escrivint la història dels jesuïtes de Barcelona en els segles XIX i XX, i resideix a la Comunitat Jesuïta de Barcelona.

Premi Plácido a la producció cinematogràfica

Es lliura a una iniciativa de producció cinematogràfica, relacionada amb la comarca del Bages per la vinculació que hi pugui tenir (equip tècnic, equip artístic, producció, temàtica, localització). Convocat i dotat per Cineclub Manresa amb 300 euros, un abonament de l’any 2023 i l’exhibició del treball dins la temporada en curs de Cineclub Manresa.

Atorgat a Gabriel Campoy i Guillem Lafoz per Night Breakers (2021), una producció notablement impecable, a base d’una narració visualment intensa, que aporta suspens a l’acció i un final obert que encaixa amb la intencionalitat de la peça. El jurat ha valorat la potencialitat d’aquest treball, sense renunciar a ser una proposta sòlida amb un alt nivell de qualitat.

Guillem Lafoz (Manresa, 1987) és un director de cine i publicitat. Des de fa uns anys dirigeix els seus projectes en publicitat conjuntament amb Gabriel Campoy sota el segell Curial & Tirant. Gabriel Campoy (Sabadell, 1988) és un director i director de fotografia membre de l’AEC amb un llarg recorregut al món del cine i la publicitat. Els seus treballs com a director de fotografia inclouen pel·lícules com 7 raons per fugir (de la societat). Els treballs en publicitat de Lafoz i Campoy tenen una gran càrrega estètica i inclouen clients com MangoTousStradivarius o The MacallanNight Breakers és el seu segon curtmetratge conjunt després d’Helena (2019), i els ha portat a festivals de primera línia arreu del món com els de Tribeca a NY, el SXSW d’Austin o el Festival de Sitges. Night Breakers té set seleccions en festivals seleccionadors d’Oscar, dotze en festivals seleccionadors de Goya, és un dels onze preseleccionats als Premis Gaudí i ha guanyat el Méliès d’Argent, que el confirma com un dels curtmetratges europeus més destacats de l’any.

Premi a la Projecció artística en Acrílic

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una artista d’acrílic de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium.

Atorgat a a Josep Morral Inglés per la seva creativitat i treball d’investigació, com a artista que observa, busca, indaga en la recerca de nous temes, materials, formes i relacions amb l’entorn i l’esser humà. Les seves obres reinterpreten la Natura; barreja colors, dibuix, formes, fotografia, havent-ne fet un elaborat estudi previ, d’aquesta manera la seva interpretació ens arriba i commou profundament. I tot amb uns colors vius, clars, sense estridències que ens aporten serenor, bellesa i pau. El jurat ha valorat la gran quantitat d’exposicions en que ha participat tant a nivell individual com col·lectives, el gran nombre de premis obtinguts, el comissariat de diferents exposicions, la seva tasca docent, la col·laboració en el disseny gràfic de revistes, la realització d’il·lustracions en diaris i revistes, l’edició de dos llibres i el fet d’haver escrit alguns articles d’art i d’ensenyament de l’art., la contribució social col·laborat amb diferents entitats culturals i la riquesa del dossier i el material aportat.

Josep Morral Inglès (Manresa, 1961) és artista visual i docent. Llicenciat en Belles Arts, com a catedràtic de dibuix ha estat treballant fins el 2021 a l’Institut Pius Font i Quer. Ha guanyat diversos premis de dibuix i pintura i ha mostrat la seva obra en moltes exposicions, d’entre les més recents destaquen l’exposició Ser Arbre que es va poder veure al Casino de Manresa (2021) i al Museu de l’Art de la Pell de Vic (2022). Ha impartit diversos cursos de pràctica pictòrica i de lectura d’obres d’art. Com a dissenyador i il·lustrador ha col·laborat en llibres i revistes com ara Faig Arts, El Pou de lletres, El Pou de la gallina, Endavant i al diari Regió7. També ha publicat articles d’art en revistes com Escola Catalana i Dovella entre d’altres. Va guanyar del Premi Lacetània de materials didàctics (1994) amb la publicació del llibre Comunicació visual. És membre del col·lectiu Quaderns de Taller, amb qui ha participat en nombroses exposicions i publicacions. També ha col·laborat en el comissariat i el disseny d’exposicions, la més recent: Ressons de Fusioon, al Casino de Manresa (2022).

Premi Regió7 de Comunicació

Es lliura a iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros.

Atorgat a la revista La Tosca, de Moià, pels 75 anys ininterromputs d’informació local del Moianès.

La publicació mensual, nascuda en ple franquisme i en castellà, va completar la seva catalanització el 1981 i des del 2012 és editada per l’entitat Modilianum, que n’ha garantit la continuïtat i ha ampliat tant el seu cos de col·laboradors com la seva projecció social, amb un contingut plenament local i comarcal.

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

S’atorga a un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet en els cursos 2020/2021 o 2021/2022 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros (impostos inclosos) per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor.

Atorgat ex aequo a Júlia Fargas Ramiro pel treball Estudi de la vinya, el vi i les diferents tècniques de fermentació de la collita 2021 al celler Fargas-Fargas, amb la tutoria d’Anna Reyes Llobet, de l’Institut Lluís de Peguera de Manresa. Un treball que segueix adequadament la metodologia d’un treball de tipus científic, en el qual al final busca confirmar o rebutjar unes hipòtesis plantejades a l’inici.

I a Daniel Gubianas Pérez pel treball Sant Ignasi, el pelegrí que crida a la festa, amb la tutoria d’Irene García Clavel, de l’Institut Pius Font i Quer de Manresa, que s’adiu bé al format i metodologia d’un treball de recerca. El treball planteja un abordatge de la figura de Sant Ignasi des d’un vessant no religiós i entronca molt bé amb les activitats commemoratives del 500 aniversari de l’estada de Sant Ignasi a Manresa.

Júlia Fargas Ramiro és de Manresa, amb lligams amb Salelles, concretament a cal Quico, on viu la seva família paterna en una casa que, des de dècades, ha estat plena de vinyes i de vi. El curs passat va acabar el batxillerat científic a l’Institut Lluís de Peguera, on va fer el seu treball de recerca sobre la vinya i el vi del celler Fargas-Fargas, al costat de la seva tutora. Tot i ser un treball científic, posa èmfasi en la part històrica de la vinya i la pagesia, ja que sempre ha vist com des de cal Quico s’ha treballat per fer conèixer Salelles i el Bages com a una zona vitivinícola important, cultivant varietats pròpies del nostre territori des del seu petit celler. Aquest treball la va motivar des del primer moment i l’ha fet decidir estudiar el grau d’Enologia a la Universitat Roviri i Virgili de Tarragona.

Daniel Gubianas Pérez, manresà, és una persona arrelada al món de la cultura popular i ha gaudit de primera mà dels seus elements festius amb músiques, danses i imatgeria. Ha estudiat primària a l’Escola la Séquia, on els van ensenyar a gaudir i participar de la festa. Des de petit forma part de l’Agrupament Escolta Cavall Bernat, on ha après la importància del treball en equip i el sentit de la justícia. Des dels cinc anys va al Conservatori Municipal de Música de Manresa, on ha après a tocar la trompa i a gaudir de la música participant a la banda i a l’orquestra. L’Institut Pius Font i Quer, on ha fet l’ESO i el Batxillerat, li ha permès fer un procés d’aprenentatge que s’ha sintetitzat, entre altres coses, en la realització del treball de recerca. Actualment estudia Multimèdia a la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa, mirant tecnològicament cap al futur i conservant els seus interessos relacionats amb la cultura popular.


Actes de la quinzena dels premis Lacetània i Bages de Cultura

Les activitats a l’entorn dels premis començaran el dia 17 de novembre i inclouen una presentació de llibre, la gala de lliurament dels premis Lacetània, el sopar de l’any Joan Fuster, el lliurament del 40è Premi Bages de Cultura i la inauguració a Moià de l’exposició sobre els 50 anys d’Òmnium al Bages i al Moianès.

Presentació del llibre El fantasma de Lerroux (Edicions de 1984)

El dijous, 17 de novembre a les 7 de la tarda, a l’Espai Òmnium (Sobrerroca, 28. Manresa) es farà la presentació del llibre El fantasma de Lerroux, una aproximació al llegat lerrouxista en la política catalana actual, amb la presència de l’autor i del fotoperiodista, Salvador Redó.

Acte de Nosaltres, els fusterians

El dimecres, 23 de novembre a 2/4 de 9 del vespre, al restaurant Vermell de Manresa, se celebrarà l’acte Nosaltres els fusterians, un sopar amb espectacle teatral basat en l’entrevista que Montserrat Roig va fer a Joan Fuster per al programa de televisió Personatges, amb Mireia Cirera, David Martínez, Aina Font Torra, Òscar Castellà i La Veurem Teatre.

El preu del tiquet és de 30 euros i cal fer les inscripcions fins al 18 de novembre a bages@omnium.cat.

Lliurament del Premi Bages de Cultura 2022

El divendres, 25 de novembre a les 7 de la tarda, al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa es portarà a terme l’acte de lliurament del 40è Premi Bages de Cultura.

Inauguració de l’exposició 50 anys d’Òmnium Bages-Moianès a Moià

Finalment, el dissabte, 3 de desembre, a 2/4 de 7 de la tarda, l’Auditori Sant Josep de Moià acollirà la inauguració de l’exposició itinerant sobre els 50 anys d’Òmnium al Bages i el Moianès, amb un muntatge audiovisual que recull els aspectes més rellevants del període i els seus protagonistes.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.