El Sobrerroca revela els seus secrets amagats

Molins d’oli centenaris, patis amagats de les mirades dels curiosos, tines, cellers, cases que es connecten unes a les altres entre passadissos i escales estretes sota el nivell del carrer i habitatges nobles que en el seu dia van ocupar insignes polítics, artistes o benefactors de la ciutat. Tot això i més amaga el carrer Sobrerroca de Manresa. Aquest dimecres 375 persones van poder descobrir els seus secrets en el marc de les Visites a la Manresa Desconeguda de la festa major. Per les característiques de l’activitat no hi va haver places per a tothom. L’organització rumia repetir-ho el pròxim setembre.

La primera tongada de la visita va començar a les 5 de la tarda a l’extrem del Sobrerroca amb la plaça Major. L’estudiós Francesc Comas va posar en antecedents el grup: el Sobrerroca és un dels car-rers més antics de Manresa. Els segles X-XI connectava el camí cap a Berga i Vic amb la plaça gran, on s’hi feia el mercat.

Per les característiques de l’activitat no hi va haver places per a tothom. L’organització rumia repetir-ho el pròxim setembre.

Més coses. Al XIX era el carrer més important i senyorial de la ciutat. Hi vivien procuradors, advocats, fabricants, metges, notaris… «Viure al Sobrerroca era un signe de distinció», va explicar Comas. L’eix Sobrerroca, plaça Major, Sant Miquel, Plana de l’Om i el Born era el trajecte que es feia per passejar per la ciutat. Un últim detall abans d’iniciar la marxa. És dels pocs carrers que mai no han canviat de nom. Hi va haver un intent per dir-ne Primo de Rivera. Però no va prosperar.

Comença el recorregut

A partir d’aquí el grup va iniciar el recorregut. Va passar pel número 3, on va néixer l’historiador i cronista oficial de la ciutat Joaquim Sarret i Arbós. La parada, però, es va fer davant el 14, on la segona meitat del XIX hi va haver la primera oficina de Caixa Manresa. Obria els diumenges de 10 del matí a 1 del migdia, i compartia espai amb el Casino Manresano.

La capella de Sant Ignasi i una breu parada al Pou de la Gallina van ser els següents punts d’interès de la visita. No per explicar el miracle de la gallina, sinó per comentar que gairebé totes les cases acabalades del Sobrerroca tenien pous d’aigua. Es procuraven omplir amb l’aigua de la lluna vella del gener perquè, segons la dita, no era bruta. El Pou de la Gallina era, en canvi, el pou públic. Fa 25 metres de fondària i s’omple de les filtracions de la sèquia.

D’aquí, el grup de visitants es va endinsar al carrer del Balç, per sota del nivell del Sobrerroca. Hi va aparèixer la primera gran tina, on pot cabre perfectament més d’una trentena de persones. El Sobrerroca n’és ple. El Bages, va recordar Comas, era una comarca de vinya abans de la fil·loxera, i era «lògic tenir tines per fer vi».

Al saló de casa

Per l’interior de l’actual restaurant 2D Sushi, el grup va anar a parar a la Travessera dels Drets, entre el Sobrerroca, la Baixada dels Drets i el Santa Llúcia. És, possiblement, el carrer més estret de Manresa. Al pati d’una de les cases, el del número 34 del Sobrerroca, va aparèixer un dels elements que van despertar més admiració entre el grup: un molí d’oli de pedra de, probablement, 400 anys d’antiguitat, va dir Comas. Al mateix pati hi havia una premsa de fusta i un safareig per fer l’oli. També hi van poder contemplar un celler.

Del pati i el celler es va passar a la casa, que és on va néixer Manuel Oms i de Prat, alcalde de Manresa durant dos períodes a final del XIX i un dels fundadors de la Caixa Manresa. Van fer d’amfitrions els seus propietaris, Lluís Armengol i Pilar Tripiana, que van mostrar als participants el saló d’època, amb pintures decoratives de l’artista Francesc Morell.

L’última sorpresa va ser poder endinsar-se per l’interior de la casa senyorial del XIX que hi ha al número 36, amb unes curioses sanefes decoratives de l’època a l’entrada amb les quatre barres. Com si fos un laberint, el grup va anar a parar a l’antic celler de la Baixada dels Drets. Va ser el punt final dels secrets que ahir va revelar el carrer Sobrerroca.


Notícia de Jordi Morros, publicada al diari Regió7 (24/08/2017)

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>