A Manresa tenim un teatre del segle XIX d’estil neoclàssic, de tipus italià igual que altres ciutats com Girona, Reus, Sabadell, Barcelona i moltes ciutats europees. No tenim constància que en els darrers temps s’hagi ensorrat cap teatre d’aquest tipus, al contrari el que es fa és restaurar-los. Això és el que s’ha fet a Girona, Reus, Sabadell, etc. A Manresa el Teatre Conservatori que va ser inaugurat el 1878 és una peça destacada del nostre patrimoni. Conté un conjunt d’elements que li donen un clar valor patrimonial. Té valor arquitectònic, valor artístic, valor històric, valor cultural i també un valor sentimental per les vivències que molts manresans i manresanes hi han pogut gaudir.
Malgrat que l’evident interès patrimonial el Teatre Conservatori no està protegit pel Pla del Patrimoni actual. El que sí que està protegit són les restes del claustre del convent de Sant Domènec que encaixen el teatre per tres costats. Tampoc no està protegit el refugi de la Guerra Civil, tampoc els contraforts que queden del temple gòtic situat on avui hi ha la plaça. En canvi, sí que està protegit l’edifici de la sabateria que hi ha a l’angle sud-est de la mançana i ara es parla del gran interès de l’edifici del bar-restaurant de la banda nord-est de la mançana. Paradoxes de la vida!
Per què no està protegit el Teatre Conservatori? No s’ha donat cap explicació. Ara s’ha dit volgut fer veure que es valoren més les restes del claustre del segle divuit, semblant al que es pot veure al Carme o al Col·legi de Sant Ignasi, que no tot el teatre neoclàssic. Tot plegat una argúcia per justificar l’enderroc del teatre. A Manresa es tenen uns criteris diferents de la resta de ciutats a l’hora de valorar els teatres neoclàssics del segle dinou. I aquí es va decidir que tenia poc interès i es podia ensorrar. Considerem que no incloure el Teatre Conservatori dins el Pla del Patrimoni és una decisió arbitrària i que és totalment diferent del que s’ha fet en altres llocs. En tot cas la decisió no respon a motius culturals ni de patrimoni.
Defensem el Teatre Conservatori perquè és un equipament cultural que té una total funcionalitat al servei de la ciutat. Són moltes les entitats que hi estan desenvolupant activitats de manera continuada, és un equipament cultural que està a ple rendiment. L’any passat va tenir 55.000 usuaris! És un edifici antic sí, però que fa goig, és interessant i encara presta un bon servei a la ciutat i el pot continuar prestant. Les persones que l’utilitzen i que el visiten no es creuen que un equipament com aquest estigui condemnat a l’enderroc. Així doncs, el que cal és que el Teatre Conservatori es restauri i s’adapti a les necessitats actuals tal com es fa arreu. Les ciutats també es caracteritzen per la riquesa del seu patrimoni, el Conservatori forma part destacada del nostre patrimoni i no el podem deixar perdre. En aquesta hora crucial per al patrimoni de Manresa la nostra responsabilitat ens empeny a dir: votem no a l’enderroc del Teatre Conservatori!