Els guardonats de la 37a edició dels Premis Lacetània

Els jurats de la 37a edició dels Premis Lacetània han fet públics aquest dilluns els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran al teatre Conservatori de Manresa, el dia 14 de novembre, a les 8 del vespre.

Qui vulgui assistir de públic a l’acte de forma gratuïta ha de fer la reserva d’invitacions a les taquilles del Kursaal o bé al web del Kursaal.

Premi Antoni Esteve per a estudis sobre la Catalunya Central

A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos) per la família Esteve. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages i Òmnium Bages-Moianès. Atorgat a Glòria Ballús Casòliva, pel treball: Manuel Jovés i Torras. De director de l’Orfeó Manresà a compositor de tangos. El jurat valora l’extensa i meticulosa recerca de documentació, la contribució al coneixement de la història de la música de Manresa i el fet de donar a conèixer i posar en valor un personatge oblidat de la història musical de la ciutat.

Glòria Ballús Casòliva és doctora en Musicologia, amb la qualificació Excel·lent cum laude (2004), amb la tesi La música a la col·legiata basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa: 1714-1808. És Professora Agregada de Batxillerat en l’assignatura de Música, per concurs oposició (1987). En el camp de l’Etnomusicologia, des de 1980, realitza diferents treballs d’investigació, principalment a les poblacions de la comarca del Bages, dins del Catàleg de Recerques impulsades pel Centre de Promoció de la Cultural Popular i Tradicional Catalana de la Generalitat de Catalunya, pels quals ha obtingut beques en diferents temes.

Ha rebut diferents premis, entre els quals, el Premi Nacional Aureli Capmany: Música folklòrica a la Comarca de Bages (1983), el Premi Oms i de Prat: Aspectes Etnomusicològics de la vila de Moià (1991), el Premi Lacetania del Centre d’Estudis del Bages: Guia de Festes de la Comarca del Bages (1993), els Premis Antoni Esteve: La música de mestres de capella a l’Arxiu de la Seu de Manresa (1733-1792) (2002) i Joaquim Pecanins i Fàbregas (*1883; †1948): un exemple de músic dedicat a la música cultura i a la de tradició oral. La seva aportació a l’Orfeó Manresà (2016); i el Premi Pare Ignasi Puig i Simon: La Música a l’entorn de Sant Ignasi de Loiola i de la Companyia de Jesús a la ciutat de Manresa. Materials per al seu estudi (2017).

Ha publicat Guia de Festes del Bages (2000) (dos volums), El Centre Excursionista de la Comarca de Bages: 1905-2005. Cent anys de vida musical (2006), i articles a les revistes Anuario Musical, Dovella, Modilianum, Naixement, Caramella i El Pou de la gallina, entre altres, i ha presentat diverses comunicacions a congressos d’Etnomusicologia i Musicologia que s’han publicat. Ha col·laborat també en el segon, tercer i cinquè llibre de la col·lecció El patrimoni festiu de ManresaLa Imatgeria, La Festa i Els Pastorets, i és autora del volum quart La Dansa. Materials per a la seva història.

Conjuntament amb el Dr. Antonio Ezquerro va obtenir dues beques de la Generalitat de Catalunya per a l’estudi dels Goigs com a forma musical, publicat com a: Els Goigs: de Catalunya al món. Una forma musical culta i popular. El Masnou, Ediciones Experiencia, 2015; i una beca de la Fundació Ernest Lluch, per realitzar la biografia del músic Francesc Andreví, publicat com: Música en imágenes. Francisco Andrevi (*1786; †1853). Músico de Iglesia y compositor cosmopolita en un mundo cambiante. Madrid, Alpuerto, 2016.

Premi Bages de Narrativa jove 

Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat i dotat per Òmnium Bages-Moianès, amb la col·laboració de Regió7.

El premi Bages de Narrativa Jove ha estat per a Jana Ossa. Foto: Arxiu particular

Atorgat a Jana Ossa Padullés, de Sallent, pel treball: Amb ulls de nen. El jurat n’ha valorat la construcció del relat, senzilla però eficaç, al servei d’una història de final imprevisible.

Jana Ossa Padullés té 17 anys. Va néixer a Sallent, l’any 2002, i està cursant 2n de Batxillerat Humanístic a l’Institut Llobregat de Sallent. Des dels tres anys que va a l’Escola Municipal de Música Cal Moliner, és trompetista i toca a la big band Small Miller Band i al projecte musical Street Band Project, entre altres. El curs passat va participar en el XXVIII Premi Protagonistes del Demà: Doctor Carles Garriga del Rotary Club Manresa–Bages. Aquest any ha guanyat el primer premi de narrativa de la seva categoria en el Certamen Literari Josep Bober. Li agrada llegir i escriure, i vol estudiar Educació Infantil.

Finalista: Etna Miró Escobar, de Barcelona, pel treball: Passar bugada. El jurat n’ha valorat la força literària, amb un seguit d’imatges molt suggeridores i originals.

Etna Miró ha estat finalista del premi Bages de Narrativa Jove. Foto: Arxiu particular

Etna Miró Escobar va néixer a Barcelona (2001) i ha viscut durant alguns anys a Lleida, malgrat que ara ha tornat a la seva ciutat natal, on actualment cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Apassionada des de la infantesa per la literatura i la creació, ha estat guardonada al llarg dels últims anys amb un centenar de premis literaris, tant en català com en castellà, entre els que es pot destacar, en el nostre país, el Premi Literari Juvenil 2016 de Valldoreix, els XVIII, XIX i XX Premis Literaris Vila d’Ascó o els IX, X i XI Premis Carolina Planells contra la Violència de Gènere, a més de ser primera finalista del Premio Jordi Sierra i Fabra 2017 de Literatura para Jóvenes i també del 23è Concurs de Narrativa Literària Mercè Rodoreda 2018.

Ha estat fundador del grup Joves Lectors Catalans, fou membre del grup de foment de la lectura juvenil de la Biblioteca Pública de Lleida (Pòker de llibres) i col·labora regularment a la revista Liberoamérica.

Premi El Galliner de textos teatrals

A una obra de teatre inèdita que no hagi estat publicada ni representada públicament. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en la posada en escena/dramatització de l’obra, coordinada per l’Associació Cultural El Galliner i Manresana d’Equipaments Escènics.

El premi Galliner ha estat per a Xavier González-Costa. Foto: Arxiu particular

Atorgat a Xavier González-Costa, de Berga, per la proposta: La col·lecció, una obra de teatre dolçament poètica, alhora que crua i descarnada, que posa en valor la sort de ser qui som i com som cada una i cada un de nosaltres, després de concloure que, avui dia, la veritat és la més gran de les mentides, que l’existència ha perdut la seva essència i que el subjecte és tan objecte, que hem arribat al denigrant extrem de posar fins i tot les misèries quotidianes, les enveges més insanes i els més íntims ideals, com qualsevol altra fotesa, en un aparador.

Xavier Gonzàlez-Costa (Berga, 16 de juliol del 1967) és un escriptor català de poesia, teatre, literatura infantil, contes breus i altres, que, tot i formar-se acadèmicament en ciències econòmiques, ja adult, ha trobat la seva realització en les lletres i l’escena. Enamorat de l’Àfrica, ha estat a més d’una dotzena de països d’aquest continent, a part de molts altres, on ha cooperat a través de l’organització Viatgers sense Fronteres, que va presidir des de la seva fundació el 1999 fins la seva dissolució el 2015.

Va escriure a la desapareguda revista Nómadas, que, més que un exercici literari, era una extensió d’aquella seva passió per conèixer nous mons i noves persones que no ha amagat mai. Garrofa i garrofaire abans que cap altra cosa, ha estat el guanyador per antonomàsia d’aquest berguedà concurs de poesia satírica. No obstant això, el 2009 es rebel·la contra aquesta etiqueta i, des d’aleshores, publica diversos treballs entre els quals hi trobem els poemaris Lluny de qualsevol lloc (Edicions de l’Albí, 2009), Ventrilòquia (Òmicron, 2010), que inclou Els quatre sonets de l’Apocalipsi i amb el que va ser finalista del IV Premi de Poesia Josep M. Benet i Caparà 2010, Perfum de Patum (Programa de la Patum de Berga 2011) i D’un cap de dia a l’altre (Edicions de l’Albí, 2011), tot i que pel que ha estat més reconegut arreu dels Països Catalans és per les seves obres de teatre, que li han valgut premis com el Vila de Gràcia 2010, per L’Home (un drama); el Guillem d’Efak 2011, per La Caputxeta que escombrava l’escaleta; el Bambolina 2012, per L’Antiquari, o el Xaro Vidal, per Una caca de pessebre.

També ha publicat literatura infantil i narrativa, ha estat lletrista de diferents cançons i espectacles musicals. Col·labora regularment amb NacióBerguedà.cat on publica poemes i contes breus des de l’any 2015, en companyia d’il·lustradors com Yorgos Konstantinou i Bet Calderer, en una secció exclusiva titulada A la vora del foc, i ha participat a La vida en solfa, de Ràdio Premià de Mar, on a cada programa acompanyava amb els seus versos, contes i reflexions, la travessia pels oceans de la música clàssica que proposava el seu director i conductor Marcel Escarré.

Com a efemèrides literàries destacades, va ser convidat com a autor de Dimoni d’Angelet! pel Catalan Institute of America de Nova York i com a autor de Ventrilòquia pel Centre Cultural Blanquerna de Madrid i per l’Ateneu Barcelonès de Barcelona. Dos dels seus poemaris, Lluny de qualsevol lloc i Ventrilòquia, es poden trobar a la biblioteca de la Universitat de Harvard (Massachusetts, EUA).

Premi Empremta

En reconeixement a una iniciativa de país personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.

Atorgat a Música per la Llibertat. El jurat ha valorat que es tracta d’una iniciativa popular, oberta (gent d’arreu, de totes les procedències i edats) i pacífica de suport als presos polítics. També ha tingut en compte la constància (presència permanent a les places d’arreu del país i en totes les trobades als Lledoners) i el gest de solidaritat (no solament envers els empresonats, sinó amb les famílies). Finalment, també ha valorat La transversalitat de la iniciativa, nascuda d’un compromís personal i ètic davant de la injustícia i el poder establert, i la importància de la música com a eina de denúncia i de resistència activa davant les injustícies.

El premi Empremta ha estat per a Música per la Llibertat. Foto: Arxiu particular

Música per la Llibertat és una iniciativa que va sorgir el dia 1 de novembre de 2107, de la mà de la santfruitosenca Anna Ortega, que va sortir al carrer a tocar el Cant dels Ocells com a protesta per l’empresonament uns dies abans dels activistes socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. A través de la música, doncs, es vol fer palesa la queixa per aquestes presons tan injustes i es demana la llibertat dels presos i preses polítics, dels exiliats i exiliades i de tots els represaliats i represaliades de casa nostra. En aquest moment, més de setanta municipis d’arreu del país segueixen aquesta iniciativa, que cada diumenge es materialitza al pla dels Lledoners per tal de fer arribar el caliu i la força de la gent als empresonats. I es continuarà fent mentre hi hagi persones privades de llibertat per motius polítics al nostre país.

Premis La Crica de Circ

La Crica reconeix i atorga tres premis en el món del circ a persones, companyies o artistes nascuts o residents a Catalunya en tres categories: Invisibles del Circ, Visibles del Circ i Talent i Ressò del Circ. La Xarxa d’espais de Circ de Catalunya (XECC) ha votat les persones i projectes guardonats en la seva última trobada del passat mes d’octubre:

El Premi Crica Invisible de Circ ha estat per a Marta G. Cardellach. Foto: Arxiu particular

El premi Invisibles del Circ, una categoria pensada per donar a conèixer persones que amb el seu talent contribueixen de forma destacable al món del circ sense desenvolupar el seu treball sobre l’escenari, s’atorga a Marta G. Cardellach, pel seu amor i entrega al món del circ, per la seva invisibilitat i omnipresència en multitud d’espectacles i projectes de circ, i la seva visió moderna i contemporània de com plasmar el circ en l’art de la fotografia.

Marta G. Cardellach és fotògrafa especialitzada en circ. Ha dut i duu a terme diferents projectes personals en aquest àmbit i treballa habitualment fotografiant els espectacles i creacions de diferents companyies de circ catalanes. Ha creat la mostra Ser, inspirada en el circ com a eina de renovació, i amb la voluntat de captar el moviment de la identitat en constant transformació.

El premi Visibles del Circ, un guardó per a totes aquelles persones o projectes que difonen el seu talent en escena, però que no pugen a l’escenari, com els directors/es d’espectacles, tècnics de llum, so, escenògrafs/es, etc., s’atorga a Benet Jofre, dedicat a la seva faceta de tècnic i constructor d’aparells, per la seva predisposició en ajudar i col·laborar en diferents projectes artístics, per la seva capacitat de fer real multituds d’idees i somnis i per donar seguretat als artistes utilitzant el seu enginy com a eina per transformar el risc en art.

El premi Visibles del Circ ha estat per a Benet Jofre. Foto: Arxiu particular

Benet Jofre és membre de l’associació de circ Cronopis a Mataró, situat a Can Fugarolas, i ha estat l’encarregat de la construcció d’aparells de circ i escenografies per a diverses companyies i artistes.

El premi Talent i Ressò de circ, pensat per a companyies de circ que promouen la difusió d’aquesta art escènica i les seves disciplines, és per a la companyia formada per Joel Martí i Pablo Molina i el seu espectacle Random, pel fet de ser la primera companyia catalana i espanyola a rebre el premi europeu Circusnext en la seva edició 2018-2019 amb la seva primera peça, Random, i pel seu intens humor sarcàstic, per la seva cruel sinceritat i llibertat a l’escena i pel seu risc i exploració del límit, que ha aconseguit cridar l’atenció de la xarxa de suport a la creació Circus Next per la seva atrevida dramatúrgia.

El premi Talent i ressò de Circ ha estat per a Joel Martí i Pablo Molina. Foto: Arxiu particular

Joel Martí i Pablo Molina han estat la primera companyia catalana i espanyola a rebre el premi europeu Circusnext, en la seva edició 2018-2019, amb la seva primera peça, Random.

Premi Pare Ignasi Puig i Simon sobre la Manresa ignasiana

A projectes de recerca sobre l’estada de sant Ignasi de Loiola a Manresa (1522-1523), sobre la ciutat que el va acollir o l’empremta que hi va deixar. Convocat per l’Ajuntament de Manresa i dotat amb 1.500 euros (impostos inclosos).

Atorgat Josep Alert Puig pel projecte: Proposta de buidatge bibliogràfic per a la posada en valor del patrimoni de la Barcelona ignasiana: elements per a la construcció d’un relat, un treball enfocat a poder tenir la informació sobre Ignasi de Loiola a Barcelona de forma endreçada i a partir d’aquí poder extreure’n productes turístics conjunts entre les dues ciutats. El jurat valora positivament el currículum de l’autor, que és coneixedor dels buits existents.

Josep Alert, premi Pare Ignasi Puig. Foto: Arxiu particular

Josep Alert Puig va néixer a Igualada (1966) i resideix a Manresa. Llicenciat en geografia i història, ha estat docent i ha exercit tasques periodístiques en mitjans locals i comarcals. Ha treballat com a dinamitzador comunitari i tècnic de cultura en l’àmbit municipal. Participa en projectes de recerca i divulgació relacionats amb el patrimoni i la memòria històrica. Ha treballat en l’àmbit de la gestió cultural i el turisme cultural i ha exercit tasques com a documentalista i gestor de continguts. Per encàrrec de l’Ajuntament de Manresa, l’any 2013 va coordinar el centenari del naixement de Joaquim Amat-Piniella. Juntament amb Pol Huguet, l’any 2014 va guanyar el Premi Bonaplata en la modalitat de difusió, pel llibre La Sèquia de Manresa. 10 camins a l’entorn d’un canal medieval. També és autor dels llibres Homenatge a Joaquim Amat-Piniella –escrit conjuntament amb Joaquim Aloy (2014)- i La Barcelona jueva (2016).

Premi a la Projecció artística – Ceràmica

Convocat pel Cercle Artístic de Manresa per distingir un o una ceramista de la Catalunya Central, de qui es valorarà l’obra i la projecció al llarg del temps amb una exposició l’any següent a l’Espai 7, de Manresa, i, si ho desitja, altres exposicions a l’Espai d’Art del Cercle i a l’Espai Òmnium.

El premi a la Projecció artística ha estat per a Josefina Bonvehí. Foto: Arxiu particular

Atorgat a Josefina Bonvehí Planell pel fet de realitzar una ceràmica, social, compromesa i que ens és propera, tant per la seva manera de treballar com pels temes escollits. El jurat ha valorat que la seva ceràmica és rica, variada i feta amb molta sensibilitat.

Josefina Bonvehí Planell va néixer a Sant Vicenç de Castellet (1944). S’inicià com a ceramista de molt jove, però després d’un llarg parèntesi, tornà per introduir-la com a eina de suport i motivació en infants amb dèficits físics i/o intel·lectuals. Ha seguit cursos de ceràmica amb ceramistes d’indubtable prestigi com els d’en Paulí i altres mestres que impartien cursos a la Bisbal i Manresa. Treballa amb fang vermell, refractari, porcellana; engalba, esmalta i també empra la tècnica de rakú.

Premi Regió7 de Comunicació

A iniciatives informatives en qualsevol mitjà de comunicació social, sobre temes de les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, el Solsonès, la Cerdanya, l’Alt Urgell i el Baix Llobregat Nord. Convocat pel diari Regió7 i dotat amb 300 euros (impostos inclosos) i una subscripció electrònica a Regió7, valorada en 400 euros.

Equip del Trilogy Rock de Ràdio Sant Joan. Foto: Arxiu particular

Atorgat al programa: Trilogy Rock, de Ràdio Sant Joan, un espai nascut el 1996 que s’emet cada dissabte i que ofereix música i actualitat musical d’estils alternatius i independents. El jurat ha valorat el fet que, en un moment en què la ràdio està dominada per les músiques més comercials i gairebé han desaparegut els espais especialitzats que difonen les músiques minoritàries, Trilogy Rock es manté fidel al format de ràdio prescriptora, que descobreix artistes minoritaris, difon continguts de qualitat i entrevista músics prometedors del seu entorn. L’equip del programa, format per Maurici Ribera, Elena Matas, Santi Singla i David Rius, ha reeixit a mantenir viva una proposta a contra corrent que fa una aportació a la cultura del Bages.

Maurici Ribera, Toni Felip i Adrià González van iniciar el programa Trilogy Rock el 14 de setembre de 1996. Després d’uns quants anys i del pas d’algun amic durant una temporada, com Israel Ruiz o durant molts anys Ferran Sarrió; actualment els darrers 9 anys, fins a arribar a aquesta 24a temporada, són Maurici Ribera, Elena Matas, Santi Singla i David Rius. El programa proposa l’actualitat musical sobretot d’aquells estils de música que ens agraden. Podem passar de la psicodèlia al folk, anant pel post-punk o a l’indie o seguint amb rock.

El programa està obert a tothom, en especial a la gent oberta de ment i que tingui interès per la música en general. Presenten novetats, fan cròniques de concerts o festivals, realitzen especials de música d’artistes, bandes o escenes i tipus de música. Tenen convidats a fer entrevistes o tocar en directe. Entre d’altres activitats també han organitzat bastants concerts, la majoria d’ells al Bages. En relació amb el Bages han tingut molts grups de la comarca al programa, fins i tot una marató de 24 hores seguides on només va sonar, enllaunada o en directe, música de formacions de la comarca.

Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves

A un article sobre el treball de recerca de batxillerat o cicles formatius fet el curs 2018/2019 que estudiï qualsevol aspecte de la Catalunya Central. Convocat i dotat pel Centre d’Estudis del Bages amb 300 euros (impostos inclosos) per als autors i una subscripció per dos anys a la revista Dovella per al professor tutor.

Núria Valera, premi Revista Dovella. Foto: Arxiu particular

Atorgat a Núria Valera Gispets, per la proposta: El treball de les dones a les fàbriques tèxtils de Sant Vicenç de Castellet. El jurat ha valorat el plantejament del treball, l’esforç per documentar les fàbriques de Sant Vicenç de Castellet, la recerca realitzada especialment amb les entrevistes a treballadores de fàbrica i també el fet de destacar la importància de les dones obreres, poc conegut i poc valorat.

Núria Valera Gispets va néixer a Sant Vicenç de Castellet (2002) i estudia a l’institut Castellet. Havia ballat durant molts anys a l’Esbart Dansaire Santvicentí i participat molts cops en la festa del ball de Gitanes, entre d’altres disciplines de ball. En conclusió esta molt vinculada a la vida associativa i cultural de Sant Vicenç de Castellet.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada