Baró de Maldà

• Nom: Rafel d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746 – 1819)
• Àmbit: Espai públic | Vida quotidiana (Mercat de la Plaça Major)
• Període: Finals del segle XVIII
• Text: “Calaix de sastre, en què s’explicarà tot quant va succeint a Barcelona i veïnat des de mig any de 1769, a les que seguiran les dels altres anys esdevenidors per divertiment de l’autor i de sos oients, anexes en el dit Calaix de sastre les més mínimes frioleres” (Publicat durant els anys 1769 – 1819)

El Calaix de sastre del Baró de Maldà és una de les obres més importants de la narrativa en català produïda entre els segles XVIII i XIX, en ple absolutisme borbònic, on la llengua catalana havia quedat apartada i arraconada. El seu estil, fresc i espontani amb el lector, té molt a veure amb la literatura popular satírica i es podria considerar un precedent del periodisme local que va començar a despuntar a finals del segle XIX i es va popularitzar a les primeres dècades del segle XX.

El baró de Maldà escrivia a Calaix de sastre, a finals del segle XVIII, la seva visió particular del mercat dels pagesos de la plaça gran:

“y después com born de Barcelona la

Plaza gran del mercat, ab multitut de

homens y donas, grans y xichs de pagesos,

pagesas, menestrals y menestralas

de la Ciutat y gran número de forasters y

forasteras (…) La provisió de comestibles

en la Plaza, com abundantíssim de fruita

y verdura, de tota especie, haventne vist

de esta, com també taulas ab molta cansalada,

canastos de pa, etc.(…) que era un

tutti li mundi”.

• Nom: Rafel d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746 – 1819)
• Àmbit: Lloc de Culte | Descripció
• Període: Principi del segle XIX
• Text: “Calaix de sastre. VIII. 1808-1810” (pàgines 296-297)

Descripció del Baró de Maldà de la Santa Cova de Manresa durant els primers anys del segle XIX, “sent la meravella de Manresa la cova del gloriós Sant Ignasi”.

Dia 11 de setembre […]. Sent la meravella de Manresa la cova del gloriós Sant Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús -en la que renunciat que hagué la milícia espanyola en Montserrat, agenollat, humil a les soberanes plantes de Maria Santíssima en aquell son sagrat temple, per la milícia celestial, en la que deixà l’espasa, començà sa penitenta vida después de donat son vestit a un pobre, i vestir-se d’un sac, retirant-se a dita cova de Manresa; tenint-se, per lo tant, en gran veneració dels fiels, i més d’estos de Manresa, conservant una tan preciosa joia-, hem anat en est mati, sent tan adornada d’estucos, màrmol, jaspes i escultura dorada en fusta, a vèurer-la i seguir-la, acompanyant-nos-hi lo Sr. canonge Soler i la Sra. alcaldessa Obac, que hem anat primer a visitar en sa casa i junts, baixant carrers, hem eixit al convent i iglésia dels frares caputxins, i des d’allí a la sumptuosa iglésia, no acabada, dels jesuïtes, en faltar-li tots los retaules […]. Des d’esta, entràrem a altra més estreta de què se servien los padres durant la fàbrica de son temple. Des d’esta, hem entrat a la cova del gloriós Sant Ignasi de Loiola, en la que, dictat per la Mare de Déu, compongué son tan preciós i edificatiu llibre d’Exercicis, motllo, est, que ha estat per fer sants […].