Émile Bégin

Bégin

Émile Bégin en una fotografia de 1875. Arxiu: parisdescartes.fr

  • Nom: Émile Bégin (Metz, 1802 – París, 1888)
  • Àmbit: Descripció | Sant Ignasi
  • Període: Any 1852
  • Text: Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal par Émile Bégin. Paris, 1852. | Text aportat per Josep Galobart i Soler

Émile Bégin doctor en Medicina, aficionat a la literatura i a l’arqueologia, va viatjar a la Península Ibèrica el 1823 i 1850 i va publicar el 1852 Voyage pittoresque en Espagne et en Portugal. Segons el metge francès Manresa era una de les viles més pintoresques de Catalunya i també ens diu que meitats del segle XIX, Manresa tenia 15.000 habitants i disposa d’una industria manufacturera de llarga tradició.

Versió original:

A Manresa, l’une des villes les plus pittoresques de la Catalogne, nous avons vue la Caverne de Saint-Ignace, Cueva de San Ignacio, lieu solitaire alors, et d’où l’oeil plonge sur un immense panorama.

MANRÉSA

Lorsqu’une plaine fertile se présente au confluent de deux rivières, et qu’une hauteur dominant cette plaine permet d’y construire des fortofocations, d’avance, soyez sûr de rencontrer là quelques débris d’antiquité romaine. La Manrésa de Arabes avait été précedée par la Minorisa des Césars, et sa grande église collégiale devint l’expression byzantine de la ferveur et des ressources des habitants. Ce temple, d’une construction analogue à celle des temples catalans, a beaucoup souffert depuis un demi-siècle; mais la hauteur de son grand comble produit encore l’effet le plus pittoresque, au milieu des édifices groupés à ses pieds. En 1811, huit cents maisons ayant été brulées, il fallut opérer beaucoup de constructions nouvelles. La ville y gagna sous le rapport de l’hygiène, mais elle y perdit au point de vue pittoresque. L’industrie manufacturière de Manrésa, déjà fort active dans le siècle dernier, l’est devenue bien davantage; on y fabrique des draps communs d’un usage excellent. Population: quinze mille âmes.

Traducció realitzada per Josep Galobart i Soler:

A Manresa, una de les ciutats més pintoresques de Catalunya, vam veure la Cova de Sant Ignasi, lloc solitari aleshores, i des d’on l’ull es submergeix en un immens panorama.

Quan una fèrtil plana es presenta a la confluència de dos rius, i on una elevació que domina aquesta plana permet de construir-hi fortificacions, d’entrada, podeu estar segurs de trobar-hi restes d’antiguitat romana. La Manresa dels àrabs havia estat precedida per la Minorisa dels Cèsars, i la seva gran església col·legiata esdevé l’expressió bizantina del fervor i dels recursos dels habitants. Aquest temple, de construcció anàloga a la dels temples catalans, ha sofert molt desde fa mig segle, però l’alçada de les seves grans golfes produeixen encara l’efecte més pintoresc, enmig dels edificis agrupats als seus peus. El 1811, vuit-centes cases van ser cremades, va caldre dur a terme moltes noves construccions. La ciutat hi guanyà en relació a l’higiene, però hi perdé des del punt de vista pintoresc. La indústria manufacturera de Manresa, ja fortament activa des del darrer segle, ha pres un bon impuls; s’hi fabriquen draps comuns d’un acabat excel·lent. Població: quinze mil ànimes.

 

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>