Joan Peramiquel i Sivila

Joan

Joan Peramiquel i Sivila a Melilla, el 1932, durant el servei familiar. Fotografia: Arxiu particular – Revista Dovella

  • Nom: Joan Peramiquel i Sivila (Súria, 1910 – Manresa, 2010)
  • Àmbit: Passadors i contrabandistes | Cròniques del franquisme
  • Període: Anys 1941 – 1944 | Segona Guerra Mundial
  • Text: SERRA, Jaume: “Entrevista a Joan Peramiquel i Sivila”. Revista Dovella, núm. 66. Any 1999

Joan Peramiquel i Sivila va néixer a Súria (Bages) el 18 de novembre de 1910. A casa seva en deien cal “Torrenté”. El seu pare era pagès i la seva mare treballava a casa. Va anar a l’escola dels capellans al poble vell de Súria fins als 14 anys. Durant la Guerra Civil va afiliar-se a l’UGT i va participar en la formació un Comitè Directiu a la colònia Palà. Amb la creació del PSUC pocs dies desprès de l’esclat de la Guerra, en Joan es va passar al nou partit, per formar part del Comitè del ajuntament de Súria. Amb el triomf dels franquistes en Joan es va amagar a les muntanyes i va començar a fer de contrabandista. Va començar a participar amb les xarxes d’evasió que operaven des d’Andorra i ajudaven a escapar els perseguits nazis: jueus i soldats aliats capturats a la rereguarda de l’exèrcit alemany. L’any 1999 el Centre d’Estudis del Bages el va entrevistar. Un petit extracte:

Va arribar un moment que em vaig posar a passar gent per la frontera i a baixar-Ios cap a Manresa. […] A Andorra hi havia molts refugiats i hi havia una xarxa organitzada que els ajudava a sortir d’Andorra, travessar la frontera i arribar fins a Barcelona. Jo els anava baixant i els portava al consolat anglès. A mi el consolat anglès no m’ho van fer anar malament. Quan baixàvem gent ja no fèiem contraban. Portàvem grups de persones, a vegades 7, a vegades 12, una vegada eren 21 en total. Els portàvem a peu. El trajecte era d’Andorra a Manresa a peu. A Manresa anàvem fins al Congost i d’aquí cap a I’estació on agafàvem el tren. […] Una vegada anàvem amb set aviadors i vam anar a casa meva, a Manresa. Ens va veure el sereno i ens va dir que anéssim alerta. L’endemà vam agafar el tren a I’estació. Els bitllets els trèiem els guies i familiars meus per dissimular. Un dia eren militars belgues i dos no van pujar al tren i van tenir la pensada de tornar allà on estaven amagats, al Congost. Quan vaig tornar de Barcelona els vaig trobar allà i l’endemà al matí els vam baixar i cap al consolat anglès.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>