Jordi Artigas

Jordi Artigas

Jordi Artigas i Candela. Fotografia: Editorial La Campana

  • Nom: Jordi Artigas i Candela (Ciudad Real, 1948)
  • Àmbit: Descripció | Franquisme
  • Període: Dècada dels 50 (Segle XX)
  • Text: ARTIGAS, Jordi: “Jo també vaig ser espanyolitzat”. Revista Núvol, 30/07/2013

Jordi Artigas és dissenyador gràfic, dibuixant i tècnic cinematogràfic i ens explica com era la ciutat de Manresa els anys 50, durant l’època de plom del franquisme quan ell estudiava el batxillerat a l’institut Lluís de Peguera.

Vaig cursar el llavors anomenat Batxillerat elemental i una part del superior entre els anys finals de la dècada dels ’50 i els primers ’60, el lloc: l’Institut d’Ensenyament Mitjà Lluís de Peguera de la capital del Bages. Per tant la major part dels meus companys i companyes deuen tenir l’edat d’haver-se prejubilat o jubilat.

Manresa, una ciutat on la Rambla es diu Passeig de Pere III, encara conservava la seva distinció d’un passat desaparegut. L’edifici del Casino ja no era un casino, el joc -legalment- era prohibit, que fou el 1961 quarter general de la filmació de la pel·lícula “Plácido” de Berlanga. A la Manresa de llavors encara es veien carros tirats per cavalls, ja que encara hi havia pagesos. La tracció animal s’utilitzava també en casos com el de la fàbrica de sifons i gasoses Bertran del carrer Guimerà.

Cada vegada que venia el “Caudillo” a visitar “el corazón de esta industriosa comarca de la región catalana”, anava precedida de la detenció per unes setmanes d’elements “subversius” que podrien haver alterat aquell “ordre”. Els minyons de muntanya o boy scouts s’esbatussaven de tant en tant amb els camises blaves de la OJE, sigles de la “Organización Juvenil de España”.

L’única anècdota que recordo relacionada amb els blaus va ser aquella vegada que un company em va convèncer per pura morbositat d’anar a espiar un acte que feien als jardins o més aviat descurats descampats de la Cruz de los Caídos, amb motiu del “Día del estudiante caído”. La postal que aquí es reprodueix deu ser dels anys 60. Sortosament l’obelisc ha desaparegut actualment. A vegades penso que és una llàstima que al nostre cinema no hi hagi hagut un Fellini!, Manresa sens dubte hauria estat un escenari immillorable per a films com “I Vitelloni” o “Amarcord”!


Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>