El Parc de la Seu, façana principal porticada i baptisteri. Fotografia: Instagram (@erinska)

• Nom: Josep Junyent i Rafart (Vic 1930 – 1993)
• Àmbit: Descripció | Literatura | Poesia
• Període: Anys 60
• Text: Junyent, Josep: De les quatre estacions (1995), pàg. 262

Josep Junyent i Rafart fou un religiós i poeta català. Va aterrar a Manresa l’any 1962 com a vicari on aviat va deixar empremta en el camp literari. L’any 1989 fou guardonat amb el Premi Bages de Cultura. En aquest poema seu descriu el Parc de la Seu, la seva panoràmica i en recrea els plàtans lluminosos enfront dels grisos que ha deixat enrere resseguint els carrers medievals amb llambordes que circumden la basílica de la Seu.

Primavera antiga

Al parc de la Col·legiata de Manresa.

Plàtans de primavera com una clariana
de verd als grisos ciutadans!
El carrer obac, les llambordes gastades
riuen sota les noves llambregades
que els tiren les nuoses, les generoses mans
dels arbres, amics grans
i infants amb sabatetes noves.
Dolça tremuja als ulls, arbres en transparència,
i un pany de mur daurat travat amb arcbotants!
I penso: així el meu cor, com d’una revolada,
desperta en una joia enjogassada
enmig dels vells records i els seus somnis constants.
I penso encara: ésser fidel ara, sempre i abans
és ja una bella cosa.
Així el meu cor m’agrada: en l’ordre i l’harmonia
talment una ciutat desesperadament
poblat de primaveres
venint compassades,
lúcid del succeir-se de les estacions,
que accepti cada estil, cada nova arribada.