- Nom: Josep Maria de Segarra i de Castellarnau (1894 – 1961)
- Àmbit: Descripció | Col·legi de Sant Ignasi
- Període: 1981
- Text: Sagarra, Josep Maria. Memòries I. Edicions 62. MOLC, 58. Barcelona. 1981. Pàg. 122.
Memòries de Josep Maria de Segarra, on narra l’experiència del seu pare a l’antic col·legi de Sant Ignasi, avui Museu Comarcal de Manresa.
Alguna vegada que el meu pare m’explicava el règim severíssim del seu col·legi [Sant Ignasi] de Manresa, a mi se’m posava la pell de gallina.
L’edifici, que encara existeix, i jo l’he vist més d’una vegada, és d’aquella freda i solemne arquitectura de finals del disset que sembla supurar sil·logismes i badalls del cardenal Belarmino. Les cambres eren fredes, bastes i desolades i els sostres altíssims. Allí les criatures es llevaven a les cinc del matí, sense haver-se pogut guarir del fred que se’ls ficava als ossos i sense acabar-se de treure el greix del clatell, que els abrigava una mica com l’ungüent de les mòmies faraòniques. Durant els hiverns tenien les mans i el peus fets una carnisseria a causa dels penellons perennes, que se’ls enverinaven i es rebentaven.
La gana era atroç, segons els dies, perquè la carn, d’insuficient i d’immenjable, no els arribava a l’estómac, i el bacallà, únic peix conegut en aquell clima, allén de ser de taula de pirates, al meu pare li produïa vòmit. Allí tot es resolia en grans olles de mongetes i el festival es produïa els vespres, que els servien, com a requisit extraordinari, truites a l’espanyola amb alguna cosa dins.
