Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs. (Fotografia: El Periòdico – Laura Guerrero)

  • Nom: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927)
  • Àmbit: Descripció
  • Període: Anys 1948-1949
  • Text: “Espinàs i Manresa”, pàgina web de l’Associació Memòria i Història de Manresa.

L’escriptor Josep Maria Espinàs va fer el servei militar a la caserna del Carme de Manresa durant mig any com a alferes de milícies. Ens aporta una visió d’una ciutat acollidora i agradable.

Manresa era molt agradable. Tenia centre, tenia vida, tenia diversos barris… A mi em va agradar Manresa perquè tenia unes dimensions que em permetia passar ràpidament d’un barri a un altre, observar les diferències. Jo m’hi vaig sentir molt còmode… Em va semblar molt viva, la vaig trobar una ciutat bastant acollidora, per a mi que era un foraster i, a més, temporal.


Casino de Manresa

El Casino de Manresa.

  • Nom: Josep Maria Espinàs i Massip (Barcelona, 1927)
  • Àmbit: Espais | El Casino
  • Període: Any 1956
  • Text: ESPINÀS, Josep Maria: Ciutats de Catalunya I. p. 36-37. Editorial Selecta, 1956

El Casino de Manresa segons Josep Maria Espinàs.

Entre els llocs d’esbargiment, el Casino té característiques pròpies. El Casino de Manresa és un edifici sorprenent, d’uns setanta metres de façana en el passeig, que sembla excessiu per a la ciutat. Entrar-hi i sentir-s’hi sol és tot u. L’hem recorregut sense trobar-hi ningú-ni a la porta, ni al jardí, ni als grans salons -, però admirant-ne les dimensions. En una segona expedició hem tingut més èxit, car dues sales de l’edifici estan ocupades per un cafè, billars i taules. Reservat per als socis, el “Casino dels senyors” perpetua una vida de pols lent, com esbalaït pel volum de les pedres. Els quatre balls típics anuals n’asseguren la respiració social, i el tenis li dóna una nota de joventut. Ens parlen del problema de les quotes, que eren de deu pessetes mensuals el 1936 i que avui es limiten a vint-i-cinc. Un hom no s’explicaria, considerant tots els problemes amb què topa aquesta Societat, per què Manresa va bastir un edifici tan ambiciós – un dels millors de Catalunya -, si no sabés que en altres temps el joc li va donar una vida pública, una animació i un atractiu que amb el joc desaparegué.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>