Josep Pla

Josep Pla

Josep Pla a l’any 1965. Fotografia: Agència EFE

  • Nom: Josep Pla i Casadevall (1897 – 1981)
  • Àmbit: Descripció | Arquitectura | Art
  • Període: Any 1976
  • Text: Tres guies”. pag. 910

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, coneguda popularment com la Seu, és l’edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà, i testimoni, per tant, de l’esplendor de la ciutat durant la baixa edat mitjana. Josep Pla l’any 1976 explicava:

L’arquitectura religiosa de Manresa és important. Es destaca, en primer lloc, la Col·legiata Basílica de la Seu, dedicada a Santa Maria. És un document superb, de proporcions catedralícies, molt important, que trigà a construir-se la bagatel·la de dos-cents seixanta-quatre anys. De la primitiva església romànica, on vivien una part dels canonges organitzats en comunitat, no en resten sinó la porta d’entrada al claustre i una columna a cada costat. El timpà d’aquesta porta és un exemplar únic, com també el fris sobre la llinda, d’una bellesa artística considerable. El retaule original del Gremi dels Cuireters o Assaonadors, de Pere Serra, pintor de Barcelona, és de primera importància.

Manresa

Entrada de la ciutat amb el Pont Vell i la Seu, any 2009. Fotografia: CEB

  • Nom: Josep Pla i Casadevall (1897 – 1981)
  • Àmbit: Descripció | Arquitectura
  • Període: Any 1971
  • Text: Pla, Josep. Francesc Català Roca. Guia de Catalunya. Edicions Destino. Barcelona. 1971. pàg, 146.

La ciutat de convents i fàbriques, una ciutat típica segons Josep Pla.

Com que la ciutat és una curiosa barreja d’arquitectura religosa i d’arquitectura industrial fabril, s’ha pogut dir que a Manresa les fàbriques es confonen amb els convents i els convents amb les fàbriques. Aquesta mescla és fins a cert punt un indici de l’esperit de la ciutat, que, si d’una banda és pràctic, laboriós i tenaç, de l’altra té un put de ciutat levítica molt característic. La població té un aspecte –com tots els nostres rodals tocats de riquesa- atapeït, aprofitat i asfixiat, com si des de fa molts segles ningú no se n’hagués ocupat. Manresa és una mescla, una mica caòtica, d’arcaisme i de vida moderna. En aquest sentit és una de les ciutats més típiques que tenim.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>