“La Covadonga Catalana”

La Crema del paper segellat (litografia)

“La Crema del Paper Segellat” Autor: Francesc Cuixart Barjau (Berga, 1875 – Manresa, 1931)

  • Nom: Associació Catalanista d’Excursions Científiques
  • Àmbit: Descripció | Culte
  • Període: Any 1879
  • Text: Butlletí Mensual de l’Associació  Catalanista d’Excursions Científiques. N.8, 30 juny de 1879, p.73-78

Identificació de Manresa com a la Covadonga Catalana, cosa que uns anys després serà el títol d’un revista catòlica, on Verdaguer publicarà “La Creu de la Culla”. Text recuperat gràcies a l’aportació de Joan Vilamala.

Los excursionistes arribaren a Manresa prop de les 11 del matí del dia 1, dirigint-se tot seguit a la Seu, a on admiraren lo conjunt de l’obra que és de l’estil ogival medi amb tres desembarassades naus. Contemplàrem l’altar major, calat per enter i de bones proporcions, preciosa obra del segle xv. Lo cor al mig de la nau central té parets semblants a les del de Barcelona i per sort conserva son antic front d’igual caràcter, encara que el desfigura un cert balcó corredís que descolla per sobre sos murs. Són notables les dos fatxades laterals del temple, ambdós hermoses i ben ornamentades, l’una particularment per uns delicats calats en l’ogiva i l’altra per un sepulcre de pedra col·locat casi a l’alçària dels capitells. La fatxada principal resta incomplerta i en part tapiada per un porxo, produint malíssim efecte l’existència allí d’un balcó amb barana de ferro.

[…]

“Se dirigiren luego a la Cova de sant Ignasi de Loiola essent-ne notables alguns detalls platerescs de l’exterior de l’edifici. En la iglésia existeixen vàrios altars moderns i en la Cova una col·lecció de quadros a l’oli representant los principals sants i martres de la Companyia de Jesús, deguts al pinzell del llec P. Ignasi Gallés. A l’exterior de la iglésia se descobreix una vista en extrem pintoresca”.

[…]

Passaren per lo carrer dels Arcs, de fesomia especial, que recorda algun tant les barriades judaiques; per lo de Sobrerroca, a on hi existeix un pou que segons tradició local recorda un miracle de St. Ignasi; per lo de St. Miquel, a on hi ha la iglésia d’aquest nom que és la més antigua de la ciutat.

[…]

Se dirigiren altre cop a la Seu, estudiant amb més detenció los portals laterals. Entraren a la iglésia a on se’Is hi ensenyaren dos magnífics frontals, un del segle xiv molt notable per sa raresa i perfecció fet a Florència i representant la vida de Jesús i Maria, i l’altre de l’any 1617 representant los patrons de la ciutat. Baixaren a la cripta, a on se veneren los cossos de Sta. Agnès i Sant Fructuós, St. Maurici i St. Víctor i relíquies de molts altres sants. Té certa similitud amb la de la catedral de Barcelona, si bé abunden en ella los adornos barrocs, i los rics marbres.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>