- Autor: Pepe Ribas (Barcelona, 1951 – )
- Àmbit: Lloc de culte | Sant Ignasi | Música
- Període: Anys 1972 – 1975
- Text: RIBAS, Pepe: “Los 70 a destajo”. RBA, 2007. pp. 235-236
Els manresans i manresanes pràcticament hem obviat tot el que feia referència als jesuïtes i la Santa Cova, més enllà dels miracles d’Ignasi de Loiola i la vessant religiosa que es ven als turistes i visitants que arriben a la ciutat. Recuperant un antiga entrada del bloc a manresa no hi fan res, que repassa la figura del músic manresà Claudi Montanyà en el llibre Los 70 a destajo de l’escriptor barceloní Pepe Ribas, l’entrada del bloc mencionat fa referència a un colla de hippys californians que impregnats del aspecte tètric i gèlid de la Santa Cova, s’aventuraven a venir fins a ella i a experimentar amb la droga psicodèlica que estava de moda en aquells moments, el LSD. Els hippys s’instal·laven a Manresa…
Manresa, donde había nacido Claudi, existía un edificio de los jesuitas, lúgubre y enorme, levantado sobre una cueva santa. Cuenta la leyenda que San Ignacio de Loyola tuvo en ellas unas revelaciones. A este lugar llegaron algunos hippies californianos a tomar LSD. Los pelos largos, las mochilas y los tejanos raídos alternaron las calles de Manresa desde mediados de los setenta. Los californianos intercambiaron con unos pocos nativos experiencias contraculturales y grabaciones de Pink Floyd o King Crimson por bocatas. La existencia de Fusioon, uno de los grupos más fascinantes de la progresía entre 1972 y 1975, no se explicaría sin este intercambio de imaginarios. El batería Santi Arisa, el teclista Manel Camp, Joan Descarga, el primer hippy local y hasta Claudi, cuyos padres tenían un horno de pan en la plaza del Ayuntamiento, aspiraron las vitaminas de aquellos contactos psicodélicos.