Richard Ford

Richard_Ford_by_Antonio_Chatelain

Retrat de Richard Ford. Copyright: National Portrait Gallery | London

  • Nom: Richard Ford (Londres, 1796 – 1858)
  • Àmbit: Descripció | Guerra del Francès
  • Any: Any 1855
  • Text: A handbook for travellers in Spain. Part I. Third Edition. London: John Murray, 1855. | Text aportat per Josep Galobart i Soler

El viatger i hispanista britànic Richard Ford fa una descripció del incendi provocat pels francesos l’any 1811, durant la Guerra del Francès (1808-1814). Destacava la valentia de la ciutat de Manresa, la primera en negar-se a obeir les ordres del francesos.

Manresa, la ciutat del centre de Catalunya i una de les més pintoresques, és el principal centre urbà de la seva zona, fèrtil i ben irrigada. Compta amb 13,000 ànimes enfeinades en produir tela i una Seu, que sense ser catedral, té més dignitat que una col·legiata, presidida per un Pavorde, la dignitat del qual equival a quatre canonges. Manresa fou la primera a tocar Sometent -la campana d’alarma- després de les carnisseries de Murat del dos de maig a Madrid, raó per la qual Duhesme el Cruel envià dos cops els seus incendiaris Schwartz i Chabran, ambdós repel·lits al Bruc. Però el 30 de març de 1811, el mariscal Mcdonald vingué en persona amb la torxa i donà exemple, cremant la seva pròpia caserna i galopant a un turó per gaudir, com Neró, de “la bonica vista”. Més de 800 cases, amb esglésies i fàbriques, foren aleshores cremades.Ni tan sols s’en salvaren els hospitals. Els metges mostraren en va l’acord entre els comandaments francesos i espanyols al general Salme en què constava que els asils i la gent que patia eren sagrats. Els malats van ser trets dels seus llits i les sales van ser saquejades i cremades. “Molts pacients van ser assassinats i fins i tots els nens de l’orfenat van patir abusos infames”. Però els perpetradors van trobar la seva recompensa, perquè els somatents i els pagesos, quan veieren la faç del cel enrogida d’indignació davant de tal sagnia i incendi, s’aixecaren en armes, i els invasors fugiren, perdent-ne molts en la retirada. El ganivet català venjà Manresa, i les ruïnes ennegrides encara romanen com un silent però sanglotant record del passat i com a advertència per al futur. Tanmateix, en Macdonald havia començat feia temps el seu ofici a Frosinone, on massacrà els seus habitants, i en cremà els cossos amb la llenya de les seves llars.

Més informació: “L’incendi de Manresa de 1810″

Antoni Moliner

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>