“Les Bases de Manresa, del passat al futur. Les constitucions en la història”

targetó

L’acte acadèmic se celebrarà el proper dijous, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala Simeó Selga i Ubach de l’Institut Lluis de Peguera, amb la participació dels catedràtics Jordi Casassas i Ferran Requejo i el professor Jaume López.

En el marc de la commemoració dels 125 anys de la proclamació de les Bases de Manresa, la sala d’actes Simeó Selga i Ubach de l’Institut Lluis de Peguera acollirà dijous vinent, 25 de maig a dos quarts de 8 del vespre, un acte acadèmic titulat Les Bases de Manresa, del passat al futur. Les constitucions en la història”.

En l’acte intervindran, Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona; Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra; i Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra. La conversa serà conduïda pel director del diari Regió7, Marc Marcè.

Jordi Casassas, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona

Doctorat en història contemporània el 1977 amb la tesi Jaume Bofill (1878-1933).L’adscripció social i l’evolució política, ocupa la càtedra de la mateixa matèria a la Universitat de Barcelona des de 1990. Considerat un intel·lectual d’ideologia catalanista, va ser codirector del Diccionari d’Historiografia Catalana i de la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català. Per la seva obra, El temps de la nació. Estudis sobre el problema polític de les identitats, va rebre el Premi Ramon Trias Fargas 2004. També és autor, entre altres obres, de Les identitats a la Catalunya contemporània i La fàbrica de les idees. Política i cultura a la Catalunya del segle XX (2009), El futur del catalanisme (1997), Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920) (1989) i La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1983).

És també director de la revista “Cercles. Revista d’Història Cultural”, portaveu del Grup d’Estudis d’Història Cultural i dels Intel·lectuals (GEHCI) vinculat ala Universitat de Barcelona des de 1989. Forma part, com a membre numerari, de l’Institut d’Estudis Catalans.

Com a soci de l’Ateneu Barcelonès havia estat vocal entre els anys 1987-1991; el 2014 va ser elegit president de la institució sobre la qual té escrits dos llibres: Història de l’Ateneu Barcelonès. Dels orígens als nostres dies (1986) i Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). El seu nomenament rellevà Francesc Cabana, dins d’una candidatura que va ser qualificada com a “sobiranista”, enfront de l’encapçalada per l’economista Josep Maria Carreras. El març del 2017 revalidà la presidència en unes eleccions on també hi competien Bernat Dedéu i Genís Roca.

Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra

Ferran Requejo i Coll (Barcelona, 14 de novembre de 1951) és doctor en Filosofia, llicenciat en Filosofia i en Història i ha cursat la carrera completa d’Enginyeria Industrial Superior especialitat Energia. Actualment és catedràtic de ciència política a la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell Assessor per ala Transició Nacional.

A la UPF dirigeix el Grup de Recerca en Teoria Política (GRTP), i ha dirigit el Grup de Recerca en Ciència Política i el Màster en Filosofia Política, el programa de doctorat en Ciències Polítiques i Socials (UPF, diverses edicions) i el Màster en Democràcies Actuals: Nacionalisme, Federalisme i Multiculturalitat.

Ha estat membre del Comitè Executiu de l’European Consortium for Political Research (1997-2003), del Comparative Federalism Research Committee (International Political Science Association), així com dela Junta ElectoralCentral (JEC, 2004-2008).

Ha rebut el Rudolf Wildenmann Prize europeu d’investigació (1997), el Premi Ramon Trias Fargas d’assaig (2002), el Premi AECPA al millor llibre publicat (2006): Multinational Federalism and Value Pluralism, Routledge 2005, i la Menció Especialdel Premi Nicolás Pérez Serrano del Centro de Estudios Políticos y Constitucionales a la millor tesi doctoral (1987).

Actualment és director de la col·lecció Una inmersión rápida de Tibidabo Edicions. És també col·laborador regular als diaris La Vanguardia i Ara de Barcelona i en altres mitjans de comunicació. També realitza tasques d’assessorament a partits polítics, associacions de la societat civil en temes d’aprofundiment de la democràcia, sistemes federals i organització territorial del poder, sistemes electorals i multiculturalisme.

Les seves principals línies de recerca són: teories de la democràcia, federalisme i democràcies plurinacionals, liberalisme polític i socialdemocràcia, democràcia i multiculturalisme, teoria i filosofia política.

Jaume López, professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra

En Jaume López Hernández és Doctor en Ciència Política i de l’Administració (2002) i Màster en Teoria Política i Social (1996) per la Universitat Pompeu Fabra, Màster en Filosofia de les Ciències Socials per la London Schoolof Economics and Political Science (1997) i Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (1993) per la Universitat Autònoma de Barcelona. Així mateix, és Màster en Realització de Documentals per l’Escola de Cinematografia i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) (2004).

Els seus principals àmbits d’interès i recerca són la democràcia (la seva millora) i la seva relació amb la ciutadania, la sobirania i els mitjans de comunicació; les teories de l’acció col·lectiva, el capital social i la gestió dels comuns; i la filosofia de la ciència aplicada a l’anàlisi de les estratègies explicatives en les ciències socials.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>