Memòries

15 euros

- GASOL, Josep Mª. Memòries d’un escolà de la Guia. Petita història d’un quart de segle: 1924-1948, col.lecció Memòria” nº1, CEB, Manresa, 1998.

Memòries d’un escolà de la Guia són històries de més de cinquanta anys enrere. Un enfilall de records personals, de coses vistes i viscudes per un capellà que va aprendre a fer d’escolà a l’ermita de la Mare de Déu de la Guia, extramurs de la seva ciutat. Fruit d’un exercici de la memòria, evocació de fets, persones i estils de vida que, havent passat a la història, són part del patrimoni d’aquesta. Narració de vivències i records manresans principalment, però també autobiografia d’un estudiant de Vic, ciutat i seminari en els que transcorregueren molts anys d’adolescència i joventut de l’autor.

15 euros

- Fàbrega de Cererols, Joan: Llibre de coses que han succeït a Catalunya. Crònica d’un pagès català dels segles XVII i XVIII, col·lecció «Memòria» núm. 2, ed. CEB, Manresa, 1999.

La crònica manustrcita de Joan Fàbrega és, sens dubte, un document històric excepcional del patrimoni arxivístic de la nostra comarca. Començat a escriure l’any 1673, és l’obra d’un pagès culte, benestant i amb un neguit especial per conèixer tot allò que va succeïr -i deixar-ne constància escrita- a l’època que li va tocar viure, uns tres-cents anys enrere. Hi podem trobar així diverses referències a les males anyades, ocasionades per la metereologia i les plagues, i també els preus dels productes del moment. Però a més d’aquestes notícies, del dia a dia, n’hi ha també moltes d’interès general dins un entorn proper i d’altres que tenen per marc indrets de Catalunya menys propers, com Roses i Barcelona entre altres. Fins i tot esmenta fets geogràficament molt llunyans, com són el setge de Viena (1683) i l’ocupació de Buda pels turcs (1686). Un testimoni, doncs, de primera mà, que cal conèixer.

15 euros

- CODINA, Ramon. Lluites perseguides. Vivències de la guerra i l’exili (1936-1952), col.lecció Memòria, nº3, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2000, 191 pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.

Seguint amb la línia d’aquesta col.lecció, dedicada a recuperar escrits de caire memorístic, apareixen ara les vivències de Ramon Codina, un gironellenc establert a Manresa. L’autor, un home compromès des de jove amb la lluita obrera i sindical, va patir el drama de la guerra civil espanyola (1936-39) i, posteriorment, l’exili a França, on va viure l’esclat de la II guerra mundial. Allí va caure a mans dels alemanys, essent internat en camps de treball. Participà directament amb la lluita contra les tropes invasores, integrat dins dels maquis francesos (FTP). I, posterioment, també formant part dels maquis, entrà a l’estat espanyol amb l’objectiu d’enderrocar la dictadura franquista. Un cop aquí va ésser capturat i tancat en diverses presons: Barbastre, Lleida, Saragossa, València i Burgos. Fins que finalment va aconseguir la llibertat l’any 1952. Recuperar obres d’aquest tipus té un gran interès històric. Som a l’etapa final de la vida d’unes persones que van viure en la seva pròpia carn episodis dramàtics i, encara en bona part confusos, de la nostra història recent més negra des del punt de vista col.lectiu. I és bo, que des d’un enfocament individual, i des de posicions diverses (polítiques, militars, sindicals, etc.) en sapiguem més coses.

12 euros

- CARRIÓ, Jacint. Manresa-Mauthausen- Gusen. Deportació i retorn d’un home compromès amb la llibertat, col.lecció “Memòria”, núm. 4, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2001, 185 pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.

És aquesta l’autobiografia pòstuma d’un manresà que va viure en la pròpia pell l’horror dels camps d’extermini nazis entre els anys 1940 i 1945. Sortosament per a ell –i foren percentualment ben poques les que tingueren la seva sort- en va poder sortir viu i ho ha pogut explicar. En Jacint Carrió va dedicar tota la seva vida a donar fe de les vivències d’aquell amarg període, portant a terme la promesa feta pels deportats, a l’hora d’ésser alliberats, de denunciar permanentment a totes les generacions presents i futures l’existència d’aquells camps de cara a que el rebuig social faci que no es tornin a repetir mai més. L’autor explica, per altra banda, els seus records de la infantesa i l’adolescència, com també el seu periple durant la Guerra Civil (1936-39). Posteriorment, i una vegada retornat a Manresa, ens mostra la ciutat durant la postguerra del règim franquista, per acabar als darrers anys del seu llarg periple vital, on el seu compromís social el va portar a tenir un paper polític actiu. L’obra de Jacint Carrió esdevé el millor testimoni d’uns anys difícils i dramàtics que, com ell mateix no s’havia cansat de repetir, convé tenir tothora presents.

15 euros

- SERRA, Jaume (coordinador). Testimonis manresans de les guerres del segle XX: Pedro Flores, Francesc Marcet, Beatriu Marris, Antoni Ribas, Modest Tuset, col.lecció Memòria núm. 5, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2001, 215 pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.

La guerra, com a manera de resoldre conflictes, és un fenomen que en ésser dissortadament tant present i comú al llarg de tots els temps, ens apareix sovint com a habitual i normal a l’hora d’explicar les diverses etapes de la història. Però és evident que les persones que han hagut de viure un conflicte bèl.lic en guarden una visió diferent. Han estat víctimes d’una gran bogeria col.lectiva, amb un grau altíssim de despeses humanes i materials absurdes i, sobretot, del drama que sempre comporta la mort i la destrucció. Aplegar en un volum el testimoni escrit d’uns manresans que van patir des de posicions diverses, generalment modestes, la guerra ha estat l’objectiu assolit en aquest llibre. L’obra comença amb una pròeg de Pelai Pagès, i continua amb les memòries dels diversos protagonistes. Així podem llegir els fets de la Setmana Tràgica (1904), la vaga del Centre de Dependents (1918), els fets d’Octubre de 1934 i l’esclat de la Guerra Civil (1936) segons la perspectiva vital d’Antoni Ribas (1896-1956). Sgueix el relat de Francesc Marcet (1890-1974), alcalde republicà al moment de l’aixecament militar del 18 de juliol del 1936. Mostra les dificultats i el patiment que van haver de viure des de l’Ajuntament per evitar la destrucció del patrimoni religiós manresà per part d’elements anticlericals, bàsicament anarquistes, que van crear un clima de pànic i terror, Modest Tuset, per la seva banda, dóna fe del seu interanment en camps de concentració francesos i després la seva travessa del Pirineu per retornar a casa. Pedro Flores testimoni dos episodis de la seva participació al maquis contra el règim franquista: l’ocupació efímera de Navarra i la seva estada a les mines del Pimorent donant cobertura a les accions dels guerrillers i als fugitius de la repressió de Franco. Finalment, Betty Marris, manresana d’origen anglofrancès, escriu sobre la seva estada en un camp de presoners durant la II Guerra Mundial, com també el seu ingrès posterior a l’exèrcit britànic, participant aleshores com a intèrpret en nombrosos consells de guerra contra els nazis alemanys.

15 euros

- VIADER, Marc. Retalls d’un temps per a no reviure, col.lecció Memòria núm. 6, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2002, pàgs. (13 x 21 cm), il.lustrat.

15 euros

- Vicenç Prat; LLuís Calderer: Memòries de Vicenç Prat i Brunet, (1902-1957): escriptor, intel·lectual i polític manresà, col·lecció «Memòria» núm. 7, ed. CEB, Manresa, 2002.

Les Memòries de Vicenç Prat, escrites durant els anys de la postguerra, són una rememoració viva i reflexiva d’una época excepcional en molts aspectes. Des de la seva infantesa fins a 1936, l’autor confegeix la crònica personal més valuosa de què disposem fins ara de la vida de Manresa en aquells anys, incidint especialment en els períodes de la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República. A més del seu ric valor documental, excel·leixen com a obra literària, la claredat de pensament i exposició, l’estil àgil i amè fan que la seva lectura sigui igual de plaent i interessant en totes les seves pàgines. L’edició es complementa amb França 1939-1942, un quadern d’anotacions, escrit dins la immediatesa dels fets i únic company de viatge durant la dolorosa experiència de l’exili.

15 euros

- FLORES, Pedro: Memòries. A la recerca de l’ideal anarquista, col·lecció «Memòria» núm. 8, ed. Centre d’Estudis del Bages i Arxiu Històric Comarcal de Manresa, Manresa, 2003, 378 pàgs. (13 x 21 cm), il·lustrat.

La figura de Pedro Flores, un vell sindicalista de base, nascut a l’Argentina l’any 1915 i mort el 2001 a Nevers, és, gràcies a la seva gran vocació divulgativa, un referent per al coneixement històric de la Manresa sòcio-industrial dels anys de la República. Efectivament, obres anteriors com «Las luchas sociales en el Alto Llobregat y Cardoner» (1981), «Tipos manresanos I» (1994) i «Tipos manresanos II» (1995) ja formen part de la bibliografia històrica manresana. Amb un estil molt personal, i amb un bagatge intel·lectual plenament autodidacta i idealista, sempre va tenir interès en donar a conèixer la seva visió dels fets que va viure intensament, com també l’opinió que li van merèixer. Tot plegat fa que qualsevol investigador que vulgui estudiar aquella època a casa nostra hagi de repassar els escrits d’en Flores, encara que no combregui amb la seva particular manera de veure els fets i els personatges. Jaume Serra, historiador, ha estat el curador d’aquesta edició, on es recull una part substancial de les memòries de la seva vida, que ell va escriure entre els anys 1982 al 1984, l’original de les quals romanen dipositades, per voluntat seva, a la Biblioteca del Casino (Manresa). D’aquesta manera queda completada l’obra d’un personatge prou curiós que, amb el seu treball, ens ha aportat una visió diferent, des de la base, de la lluita anarquista al segle passat.

15 euros

- CASAJUANA i NIELL, Rosa: Una nena de Manresa i les seves històries, col·lecció «Memòria» núm. 9, ed. Centre d’Estudis del Bages, Arxiu Històric Comarcal de Manresa i Ajuntament de Manresa, Manresa, 2008, il·lustrat.

Aquest llibre és una relació viva i amena dels episodis i anècdotes viscuts per una nena a la seva ciutat natal, Manresa, des de l’any que va néixer, el 1928, i fins a finals dels anys quaranta del segle XX. A través d’aquesta relació, l’autora dóna a conèixer uns carrers, uns barris i descriu, al mateix temps, unes tradicions i unes actituds ben característiques d’una societat que ha canviat molt. Aquesta obra adquireix un valor de testimoniatge d’una època, d’uns paisatges urbans i d’unes maneres de fer ja desapareguts. I això amb el valor afegit de ser una narració viscuda, divertida i dotada d’un llenguatge planer, amb la intenció de demostrar que, malgrat les adversitats, els temps passats també foren bons.

15 euros

- CLOSAS PIÑOT, Josep: Un manresà de “cal Tort”. Memòries 1901-1984, col·lecció «Memòria» núm. 10, ed. Centre d’Estudis del Bages, Arxiu Històric Comarcal de Manresa i Ajuntament de Manresa, Manresa, 2008, il·lustrat, 275 pàgs.
Les Memòries de Josep Closas i Piñot són els retalls de vida d’un manresà que ens obre de bat a bat les portes de la seva trajectòria vital.

Unes memòries escrites sense intenció de ser publicades, però que, gràcies als seus fills, han vist la llum en aquesta col·lecció. Des de la seva infantesa, a principis del segle XX i fins al dia de la seva mort (1984), el llibre és una crònica personal, amb un alt valor documental, que ens acosta a la figura d’un manresà i la seva vida quotidiana, la seva activitat laboral, les seves aficions i el paisatge de la ciutat, avui completament transformat. Un recorregut cronològic i alhora un recull de vivències i esdeveniments que, tot i el seu caràcter intimista, ens apropen a una ciutat, Manresa, i a tot un món que no es perdrà gràcies a paraules impreses, com les d’aquest llibre. La redacció és col·loquial, tal com raja, i recull tot el que venia a la memòria al seu autor, amb un llenguatge clar i planer.

15 euros

- TORRALBO RICO, José. Vides secretes. Memòries d’un militant clandestí, col·lecció Memòria nº11, Manresa, 2009.

Vides secretes s’inicia en el breu període de la Segona República, en un petit poblet de la serra de Còrdova. Després d’introduir-nos en els difícils anys de la guerra i la postguerra, José Torralbo ens relata el seu procés d’incorporació a una societat secreta -les organitzacions antifranquistes ho eren durant la dictadura. Des de Madrid, passant per la presó de Burgos, i acabant a Sallent, José Torralbo ens fa memòria, ens recorda una memòria popular de la resistència antifranquista, que és la d’una geografia secreta, feta de trobades ocultes de trobada comunicats a cau d’orella o mitjançant codis secrets. La dictadura s’executava des del secret concentrat d’un poder despòtic, però, arran de terra, uns desconeguts desobeïren i conspiraven contra seu. Ho feien responent a una mateixa lògica: la del silenci, la d’actuar a i des de l’ombra.

portada

15 euros

- CASAJUANYA NIELL, Rosa: I més històries de Manresa…, col·lecció Memòria nº12, Manresa, 2011

Aquest llibre de Rosa Casajuana i Niell és la continuació de l’obre Una nena manresana i les seves històries. Es tracta de les vivències de la Rosa en la seva infantesa i joventut amb multitud d’anècdotes. A través d’aquests episodis i anècdotes ens dóna molta informació sobre el passat de Manresa els darrers temps. Així podem conèixer molts aspectes de com era la ciutat, de tradicions i de costums que ja són història. Les persones més grans podran recordar moltes coses que explica. Per als joves ja és un llibre sobre la Manresa del passat recent. La narració és amena, amb un llenguatge molt proper i divertit. Ens parla d’uns temps difícils en molts aspectes però que van saber afrontar. El record té un gust dolç.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr