Miscel·lània

- DIVERSOS AUTORS. Miscel.lània d’Estudis Bagencs, nº1, CEB, Manresa, 1982, 225 pàgs.

Amb aquest volum el Centre d’Estudis del Bages inaugurava la seva activitat editorial, modest testimoni i inventari parcial dels treballs de recerca efectuats pels socis de l”entitat, amb el denominador comú i exclusiu de temàtica bagenca. Així, tenen cabuda en aquest llibre diverses disciplines de la història: arqueologia, art antic, demografia, història medieval i moderna o, toponímia, entre d’altres. Els treballs recullits són els següents: “Toponímia del terme antic de Manresa”, a càrrec d’Albert Benet; “”Renoms, sobrenoms o motius, del barri de les Escodines”, per Josep Closas; “Estructura per edats dels municipis del Bages”, de Francesc Comas; “Nota sobre el Dr. Ramon Merli i Feixes (1763-1838) metge de Cardona”, de Jacint Corbella; “Tres motlles per a foneria, al Museu Comarcal de Manresa, de Miquel Cura; “La fabricació d’aiguardent a Manresa a la primera meitat del segle XVIII”, de Llorenç Ferrer; “Nota per a una història de les biblioteques manresanes”, de Josep Mª Gasol; “Reconeixement dels límits del terme d’Artés, el segle X”, de Jaume Gibert; “El pla geomètric de Manresa, de Rovira i Trias (a.1847)”, de Josep Oliveras; “Les bruixes de Santpedor (segle XVII)”, de Jaume Prat; “Materials per a la història religiosa de Rajadell”, de Francesc Rafart; “Les religioses, a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa “, de Joan Salvador; “El castell de Cornet”, de Ferran Sánchez i Albert Benet; “Apunts sobre el moviment demogràfic de Balsareny al segle XIX”, de Joan Mª Serra; i “Les ares en forma de segment circular, de Sant Benet de Bages i una consagració del 1212″, de Xavier Sitjes. Tot el conjunt, però, és precedit per un petit bloc, dedicat a glossar la personalitat humana i científica de l’il.lustre compatrici: el farmacèutic Dr. Antoni Esteve i Subirana, de la mà de Josep Mª Gasol i Josep Laporte.

6 euros

- DIVERSOS AUTORS. Miscel.lània d’Estudis Bagencs, nº2, CEB, Manresa, 1983, 192 pàgs.

Seguint la línia de l’anterior Miscel.lània el CEB treia a la llum un segon volum d’estudis de diversa ìndole desglosats en diferents estudis, notes, recensions i bibliografia de temes bagencs, entre els que cal esmentar: “L’origen de la família Calders”, d’Albert Benet; “Genealogia de la família Soler i March. Aspectes sòcio-econòmics “, de Llorenç Ferrer; “La Impremta de Sant Josep, de Manresa. Una història de cent anys (1882-1982), de Josep Mª Gasol; ” Dades generals sobre la distribució geogràfica dels ofidis de la Setena Regió”, de Francesc Junyent; “La desamortització de Mendizábal a Manresa”, de concepció Llorens; “La ciutat de Manresa, en començar el segle XIX”, de Josep Oliveras; ” Demografia de Rajadell al segle XVI”, de Francesc Rafart; “La vila de Súria, els anys 1871-1873″, de Josep Reguant; “El Molí del Blanquer de Calders”, de Roser Serra; “El sistema defensiu de Castellar a principis del segle XI”, de Xavier Sitjes; “Breu historial de les excavacions del poblat pre-romà del Cogulló, de Sallent , de Ramon Camprubí; “Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)”, de Josep Gibert; i “Notícia de dues curiositats poètiques inèdites” d’Ignasi Torrent.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. Miscel.lània d’Estudis Bagencs, nº3, CEB, Manresa, 1984, 241 pàgs.

Aquesta tercera Miscel.lània recull les ponències i comunicacions presentades amb motiu de la XXVI Assemblea intercomarcal d’estudiosos a Manresa. Entre les ponències llegides cal esmentar: “Cent anys d’estudis comarcals (1880-1980)”, de Josep Mª Gasol; “La repoblació el Bages a l’Alta Edat Mitjana”, d’Albert Benet; “Problemàtica de l’arqueologia medieval del Bages” de Xavier Sitjes; “La mineria del Bages. Visió retrospectiva”, de Ramon Arnau; “La comarca del Bages. Condicions físiques i realitat comarcal”, de Joan Vilà; i entre les comunicacions: “Prat de la Riba i les Bases de Manresa”, d’Ainaud de Lasarte; “El salvament de la Seu de Manresa, l’any 1936″, de Joaquim Aloy; “Un contracte de venda de terres de Santa Maria de l’Estany”, d’Antoni Bach; “Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs”, de Josep Mª Badia; “El pare Germes i la seva Història dels Cossos Sants”, d’Enric Bagué; “Referències manresanes, en el ms, 826 de la Biblioteca Universitària de Barcelona “, d’Ignasi Baiges; “Aproximació a la premsa manresana del segle XIX”, d’Anna Mª Balaguer; “Ceràmica medieval grisa, del Museu Comarcal de Manresa”, de Jordi Bolòs; “Establiment dels jesuïtes a Manresa, segons els documents de l’Arxiu general de l’Orde a Roma (1599-1683)”, d’Antoni Borràs; “Primeres dades sobre la presència de “Remiz pendulinus” (Linneus) 1758, a l’altiplà central (Conca del Llobregat”, d’Antoni Borràs; “Contribució al coneixement de la dieta alimentària de “Tyto Alba” (Sco.) 1769, en una localitat del nord-est del Bages: Noves dades de micromamífers “, d’Antoni Borràs; “Fites històriques d’Ignasi Oms i Ponsa “, d’Ignasi Mª Colomer; “Josep Falp i Plana (1873-1913), metge i poeta del Bages i del Solsonés”, de Jacint Corbella; “L’obra mèdica del Dr. Oleguer Miró i Borràs (Manresa, 1849-1926) “, de Jacint Corbella i Francesc Sant; i “Epigrafia romana de la comarca del Bages”, de Georges Fabre, Marc Mayer i Isabel Rodà.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. Miscel.lània d’Estudis Bagencs, nº4, CEB, Manresa, 1985, 233 pàgs.

Aquesta Miscel.lània recull les comunicacions presentades l’any anterior a la seva publicació, en la XXVI Assemblea intercomarcal d’estudiosos que no tingueren cabuda en la darrera Miscel.lània. Així tenim: “L’evolució del contracte de rabassa morta al Bages, els segles XVIII i XIX”, de Llorenç Ferrer; “La regió del Bages, fa quaranta milions d’anys”, de Joana Mª Golpe-Posse; “El cau de la Guineu, a la prehistòria del Bages”, de Lluís Guerrero; “Localització d’Hemidactylus Turcicus (Linné), 1758 a la Catalunya Central – Bages – Reptilia, Squamata, Sauria, Gekkonidae”, de Francesc Junyent; “Les entrades dels carlins a Manresa el 1872 i el 1874 “, de Concepció Llorens; “Marta Noguera, una mística manresana “, d’Àlvar Maduell; “Notes sobre la vegetació de les codines de la muntanya de Montserrat”, e Josep Nuet i Josep Mª Panareda; “Etapes de la industrialització manresana del segle XIX”, de Josep Oliveras; “Aproximació a la prehistòria del Moianès “, de Maria Àngels Petit; “El lloc de Cirera de Rajadell”, de Francesc Rafart; “La mortalitat a Súria de 1870 a 1873″, de Josep Reguant; “Productes manresans a l’Exposició Universal de Londres, de 1862″, de Manuel Riu; “L’ús del sòl mitjançant la foto aèria i el cadastre en un sector del Bages”, Joan Sabí; “Una poesia inèdita de Fidel Riu Dalmau”, d’Octavi Saltor; “Sant Ignasi de Loyola i la ciutat de Manresa (Relacions i lligans més característics)”, de Joan Segarra; “Climatologia i radiació solar de Manresa”, de Juan E. Segarra i Joan Jorge; “Els fets de gener de 1932 al Bages i al Berguedà”, de Jaume Serra; “Toponímia del terme municipal de Calders”, de Roser Serra; “Uns documents sobre Montserrat després de la Guerra Civil Catalana del segle XV”, de Francina Solsona; “Notes sobre la Manresa del bienni progressista (1854-1856) “, de Josep Tomàs; i “Joan Vilanova i Roset: Artista manresà, il.lustrador de goigs”, de Francesc Villegas.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. Miscel.lània d’Estudis Bagencs, nº5, CEB, Manresa, 1986, 212 pàgs.

Aquesta Miscel.làni està dedicada a homenatjar la figura de l’historiador Joaquim Sarret i Arbós. D’aquesta forma s’hi recullen, a més dels articles habituals, una biografia de l’homenatjat, descrita per Josep Mª Gasol, un treball dedicat a l’obra bibliogràfica del mateix Sarret, a càrrec de Concepció Llorens i Ignasi Torrent i una crítica titulada: “Virtuts i limitacions en la història contemporània de la Monumenta Històrica”, de Ramon Vila i Lluís Virós. Entre la resta d’articles d’aquesta Miscel·lània cals esmentar: “” Una aportació a l’estudi de l’arqueologia bagenca: els jaciments a les Pinedes (Castellnou de Bages) i Sant Francesc (Santpedor)”,de Josep Mª Feixas i Dolors Pardo; “Sondeigs arqueològics al Puig Cardener (Manresa)”, d’Antoni Daura i Eduard Sànchez; “Esglésies medievals embigades”, de Xavier Sitjes; “La creació de la vila de Manresa al segle XII”, d’Albert Benet; “Els framenors de Manresa “, de Jill R. Webster; “Primera meitat del segle XIV”, de Francesc Rafart; “Valentí Vallcendrera i Pons, Apotecari, alcalde de Manresa durant el trienni liberal (1821-1823)”, de Ramon Cornet; “La “Relación”… de Vicente de Frígola de 1824: el Bages”, d’Antoni Segura; ” El ferrocarril econòmic Manresa-Berga”, de Josep Camprubí; “Presència bagenca als Jocs Florals de Barcelona (1859-1986) “, de Gabriel Mora; Bibliografia de temes bagencs (1982-1986) i Crònica d’Activitats del CEB 1983-1987.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. L’activitat industrial a la Catalunya interior. De l’antiguitat als nostres dies. “Miscel.lània d’Estudis Bagencs”, nº6, CEB, Manresa, 1989, 279 pàgs.

El número sisè de la Miscel.lània d’Estudis Bagencs, trenca alguns motlles dels números precedents, com és el cas de tractar-se fins ara d’un aplec diversos d’articles units només pel seu caràcter bagenc i també el disseny formal, aquesta miscel.lània obre una nova etapa que té per objectiu el tractament monogràfic de tota la publicació. S’espera així obtenir un major interès per al lector i més difusió. En aquest cas la temàtica escollida ha estat la de la industrialització. Seguint la idea de reunir treballs de diversos autors, es donen a conèixer un total de 12 articles, que abasten des de peces arqueològiques d’ús tèxtil a anàlisis de la industrialització de les darreres centúries, passant per dades d’època medieval i també un recull gràfic d’alguns aspectes industrials de finals del segle passat i principis del present, així com del procés desindustrialitzador dels últims anys. Acompanyant aquest treball es publica també un suplement titulat Guia didàctica de la industrialització.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS.: Metges, formaceutics i salut pública. Estudis històrics de la Catalunya interior. Miscel.lania d’Estudis Bagencs” núm. 7, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1990, 270 pags. (23 x 16,5 cm), il.lustrat.

Es continua amb la línia renovadora que es va encetar en el sisè número d’aquesta sèrie. Com en el cas anterior, es tracta d’un recull d’articles de diversos autors, aquesta vegada referents al tema de la història de la medicina i la salut pública a les nostres comarques. Així, en un total de vint-i-un articles, es tracta d’aspectes tan diversos com poden ser la contaminació del riu Cardener o una història de les assegurances contra accidents laborals, passant per altres articles amb temes concrets dels hospitals de Manresa o la incidència de diversos farmaceútics a la nostra ciutat. Així, en aquest aspecte, cal destacar l’ampli tractament que reben la família Esteve i l’hospital de Sant Andreu (ambdós casos amb tres articles). També són de destacar, pel que suposen de reflex de les mentalitats d’èpoques passades, els articles sobre les topografies mèdiques de Manresa i Sallent, les dades que es desprenen de l’interrogatori de Francisco de Zamora de finals del segle XVIII o la mostra de remeis caçolans de l’època moderna. També mereix esment l’estudi d’un receptari de farmàcia manresà del segle XVIII que, recentment, ha estat donat a l’Arxiu Històric de la ciutat de Manresa.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. Arqueologia i patrimoni a la Catalunya Interior. Últimes investigacions , “Miscel.lània d’Estudis Bagencs”, nº8, CEB, Manresa, 1992, 268 pàgs.

La recerca arqueològica a la comarca del Bages ha experimentat als darrers anys una gran empenta; empenta aquesta immersa plenament dins el panorama general català que s’ha mostrart, malgrat les seves mancances, força activa. Aquesta Miscel.lània vol ser un reflex d’aquesta important activitat i pretén contribuir alhora a la seva divulgació. S’ha recollit, doncs, una mostra de les investigacions realitzades, incidint sobretot en totes aquelles que gaudien de major interès i, especialment, les que s’han mantingut inèdites fins al dia d’avui. Malgrat l’inevitable tria que ha calgut fer dels jaciments excavats -en alguns casos formant part d’actuacions generals de restauració del patrimoni- la visió global de l’arqueologia bagenca contemporània creiem que hi és plenament present en aquest volum. L’obra és completa, per altra banda, amb un inventari exhaustiu de les intervencions portades a bon terme entre 1981 i 1991. Finalment, hem aplegat també uns articles que estudien material museístic impublicat, així com una col.lecció comentada de fotografies d’època que mostren la tasca arqueològica realitzada pels nostres predecessors.

9 euros

- DIVERSOS AUTORS. La crisi de l’Edat mitjana a la Catalunya Central, “Miscel.lània d’Estudis Bagencs”, nº9, CEB, Manresa, 1994, 288 pàgs. (23 x 16,5 cm), il.lustrat.

La baixa edat mitjana és un període en el qual es van donar tot un seguit de canvis radicals que, en molts aspectes, van fer canviar el món i que, per aquesta raó, darrerament ha despertat l’interès dels historiadors. De tots els canvis d’aquesta època, el que més va influir a curt termini i que va tenir una especial incidència sobre les persones individuals i les petites societats locals, les viles i les ciutats, va ser la crisi dels segles XIV i XV, crisi que es va mostrar en dues de les seves diverses cares que afecten més directament a l’individu: la davallada demogràfica i la crisi econòmica.Malgrat la seva importància, hi ha pocs estudis que se centrin en la baixa edat mitjana al Bages. Per aquest motiu, per tal de promoure noves investigacions que comencessin a omplir aquest buit historiogràfic, va néixer la idea de fer aquesta nova Miscel.lània que teniu a les mans. En ella hi trobareu un conjunt d’estudis força diversos que ens aporten noves dades i noves visions per conèixer i comprendre l’evolució del Bages en aquests dos segles tan difícils però tant interessants.

12 euros

- DIVERSOS AUTORS. Aspectes de la llengua catalana al Bages, “Miscel.lània d’Estudis Bagencs”, nº10, CEB, Manresa, 1997, 276 pàgs. (23 x 16,5 cm), il.lustrat.

L’estudi de la llengua en els seus diversos aspectes sempre implica una investigació constant, precisament perquè les llengües evolucionen i canvien, sovint de forma imperceptible, amb el pas del temps. La llengua catalana no n’és pas una excepció, també és canviant i presenta, com totes les altres, unes característiques pròpies que varien segons la zona dialectal on l’analitzem. En aquesta Miscel.lània s’han reunit una colla d’autors i autores, la majoria dels quals són de la comarca del Bages i que s’han interessat per fer estudis lingüístics al Bages, i han donat llum a uns treballs d’investigació que haurien restat en l’oblit i que ens permetran tenir més informació sobre les característiques idiosincràtiques de la llengua a la comarca. En aquests articles de recerca, trobareu informació sobre la pronúncia d’alguns sons vocàlics i consonàntics (ee i oo tòniques, ee àtones combinades amb vocals, ieisme) i la comparació dels sons del català central amb els de l’anglès; sobre lèxic (propi del Moianès i sobrenoms de les cases, i específic dels vetaires i de les màquines tèxtils), sobre el parlar de Balsareny; o sobre com avança la normalització lingüística pel que fa a la retolació, ús del català a les empreses, entre altres.

- MARIA GEMMA RUBÍ I CASALS (ed), Entre la destrucció i la revolta. La Guerra del Francès al Bages i a la Catalunya central, Manresa, Miscel·lània d’Estudis Bagencs nº11, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2009.

RESUM

Aquest llibre recull les aportacions historiogràfiques que diferents especialistes, Antoni Moliner, Ferran Toledano i Gemma Rubí, Assumpta Muset, Josep Oliveras, Pau Alegre, Francesc Serra i Daniel Yépez, han realitzat en els darrers anys sobre l’impacte de la Guerra del Francès al Bages i a la Catalunya central. Està estructurat en tres blocs principals: els estudis que representen el cos central del llibre amb set capítols; les notes històriques, referents a articles curts sobre fets concrets i la divulgació i anàlisi de documentació inèdita sobre aquest conflicte bèl·lic; i, finalment, .la memòria d’activitats de la comissió del bicentenari. En conjunt, aquest llibre ofereix una lectura més rica, plural i complexa de la Guerra. Els capítols són el resultat de recerques específiques que aporten llum sobre les línies historiogràfiques que segueixen:

1- La realitat quotidiana de la guerra o la guerra en primera persona, i la recerca de la veritat històrica sobre les batalles del Bruc, és a dir, el llibre ofereix un coneixement molt més profund de les vivències quotidianes d’un fet tan excepcional com és una guerra, i la desmitificació de les batalles del Bruc. En concret, una idea més rica de què significà per als homes i les dones d’aquest entorn geogràfic sobreviure en un context de contínues escomeses entre els francesos que dominaven les ciutats importants, però no pas la totalitat del territori, i els naturals, també anomenats “patriotes”, que havien de patir les represàlies d’aquells, així com sobreviure quan els aliments i els recursos s’havien de “compartir” amb l’invasor. D’altra banda, s’aprofundeix sobre les diverses modalitats de la resistència enfront l’invasor i l’organització de la defensa: el reclutament, la mobilització dels sometents, les desercions, les requises, saquejos i profanacions, els fets d’armes (Cardona, Solsona, el pla de Bages, el Bruc, La Guàrdia); la presó de Busa …També es centra l’atenció sobre el paper indiscutible que exercí la ciutat de Manresa en l’organització de la resistència, aspecte que la historiografia no havia remarcat prou fins ara. Finalment, en aquest apartat, s’analitzen les vivències dels benestants, cosa que vol dir encarar la guerra en primera persona pel que fa a la destrucció de patrimoni, els presoners i els desapareguts, el col·lapse de l’activitat comercial, etc.

2- Els mites i la memòria de la guerra. Els balanços historiogràfics remarquen que aquest és el tema de la renovació per excel·lència. La construcció del mite del Bruc en tant que recurs mobilitzador l’endemà mateix de les batalles. Ressons llunyans a la veïna Portugal i a tot Espanya. S’hi analitza el record i la memòria pública del conflicte i de les batalles del Bruc, així com dels diferents usos polítics d’aquesta memòria fins arribar al primer centenari esdevingut el juny de 1908.

3- Les mirades singulars que comprenen les cròniques dels viatgers i les memòries dels militars italians i britànics que donen compte de la internacionalització de la guerra. En primer lloc, pel que fa a l’interès dels britànics per Catalunya i la Catalunya central. Es relata entre d’altres el viatge de Sir John Carr l’estiu de 1809 a Montserrat, i el d’Edward Hacke Locker durant a tardor del 1813. Per un altre cantó, es recullen les impressions del Baró de Maldà i de Francisco de Zamora que van visitar la ciutat de Manresa durant aquests anys.

BIOGRAFIA DE L’EDITORA: MARIA GEMMA RUBÍ CASALS

Professora d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix docència a la titulació d’història i d’humanitats, i investigadora del Grup d’Història del Parlamentarisme. Prèviament, ha exercit com a professora agregada de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, i a universitats a distància (UNED i UOC). Llicenciada en Història (1987) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992), així com Doctora en història contemporània per la UAB, i en “Histoire et civilisations” per l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de Paris, institució on realitzà els estudis de tercer cicle sota el mestratge del professor Pierre Vilar. S’ha especialitzat en la història social i cultural de la política centrada en la Catalunya i Espanya contemporànies. Caldria destacar de la seva trajectòria d’investigadora els llibres: Entre el vot i la recomanació. Partits, mobilització electoral i canvi polític. Manresa, 1899-1923 (1995); El caciquisme i la política de masses. Manresa, 1875-1899 (2005); Els catalans i la política en temps del caciquisme (2006); i nombroses participacions en obres col·lectives i articles en revistes especialitzades. Com a editora al costat de Francesc Espinet de Solidaritat Catalana i Espanya (1905-1909) (2008), i conjuntament amb Santiago Izquierdo en tant que editors d’Els orígens del republicanisme nacionalista. El Centre Nacionalista Republicà a Catalunya (1906-1910) (2009). Entre d’altres, ha participat en els llibres coordinats per Antoni Moliner, La Guerra de la Independencia en España (2007), i La Semana Trágica de Cataluña (2009), així com a Charles Demange et al., Sombras de Mayo: mitos y memorias de la Guerra de la Independencia en España (1808-1908) (2007), conjuntament amb Lluís Ferran Toledano.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr