Presentació del llibre “Joan Vilar i Costa, profeta de la diàspora”

El Centre d’Estudis del Bages us convida a la presentació del llibre d’Hilari Raguer: Joan Vilar i Costa, profeta de la diàspora, que es farà el dijous dia 29 d’octubre a les 8 del vespre al Casal de l’Església de Manresa. (Carrer Era Firmat, 1). La presentació anirà a càrrec del historiador Daniel Diaz Esculies i del mateix autor, Hilari Raguer.

  • Dia: Dijous 29 d’octubre.
  • Hora: 8 del vespre.
  • Lloc: Casal de l’Església de Manresa (Carrer Era Firmat, número 1)
  • Organització: Centre d’Estudis del Bages, Fundació Independència i Progrés i Associació Memòria i Història de Manresa.
  • Col.labora: Casal de l’Església de Manresa.

L’autor

Hilari Raguer i Suñer néixer a Madrid el 1928 i el 1954 ingressa a l’Abadia Benedictina de Montserrat. És doctor en Dret per la Universitat Central de Barcelona i diplomat d’Estudis Superiors en Ciències Polítiques per la Sorbona. Té nombroses publicacions sobre la dimensió religiosa de la guerra, entre elles L’espasa i la creu (l’Església 1936-1939) (1976), La Unió Democràtica de Catalunya i el temps Seu civils, 1931-1939 (1976), La pólvora i el Encens. L’Església i la Guerra Civil espanyola (1936-1939) (2001), El Vaticà i els catòlics bascos a El Primer Any de la guerra civil al volum col·lectiu Dirigit per M. Tuñón de Lara Guernica, 50 Anys Després (1987), Carrasco i Formiguera. Un cristià nacionalista (1890-1938) (2002) i Arxiu de l’Església Catalana durant la guerra civil, juliol-desembre 1936 (2003).

Sinopsi

Portada del llibre

Portada del llibre

Va ingressar a la Companyia de Jesús als catorze anys i es va especialitzar en estudis històrics, però en va haver de sortir el 1931 per les seves conviccions democràtiques i catalanistes, que xocaven amb la mentalitat dels dirigents jesuïtes d’aleshores. Com a sacerdot diocesà escrivia al diari catòlic catalanista El Matí. Durant la guerra civil es va oferir al Comissariat de Propaganda de la Generalitat i hi publicava un bulletí d’informació religiosa en diverses llengües, i també una extensa i erudita refutació de la carta col·lectiva dels bisbes espanyols. L’apèndix bibliogràfic i documental d’aquesta obra és la primera bibliografia sobre la guerra civil espanyola, elogiada per crítics tan oposats com Ricardo de la Cierva i Herbert R. Southworth. Donava per ràdio unes conferències religioses dominicals. El 1939 es va haver d’exiliar i a Tolosa de Llenguadoc es va dedicar abnegadament al servei dels exiliats republicans. L’Església de França era aleshores molt partidària de Pétain i uns sacerdots van denunciar-lo i fer-lo detenir per comunista, però el cardenal Saliège i el seu successor, el cardenal Garrone, el van protegir. Alguns sacerdots joves, consiliaris de la JOC i dels moviments apostòlics obrers, reconeixien que Vilar i Costa els havia obert els ulls sobre el perill del feixisme. Va deixar un record inesborrable entre els exiliats republicans, tant els anarquistes com els comunistes, que estaven a matar entre ells però coincidien en l’estimació de mossèn Vilar i Costa. Com diu Albert Manent en el pròleg, «Raguer ens acosta el personatge en una prosa ben tallada i ardent».

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada