Teixint la Història en Roig i Negre segueix la línia de llibres d’investigació local sobre el moviment llibertari que va ser iniciada ja fa unes dècades. Malgrat existir algun estudi sobre el tema, com el de Pedro Flores, calia fer un nou balanç. Es necessitava reordenar la informació recopilada per Flores, afegir les d’altres treballs locals i finalment contrastar-los amb els dels arxius que avui són accessibles i que no va poder consultar Flors. La història es recull a força de moltes aportacions personals i col·lectives, com si fos una capa de pintura que completa l’anterior, fins a oferir un “acabat” més acceptable.
El llibre de Miguel G. Gómez es compon de tres parts. La primera correspon al moviment obrer i la influència de l’anarquisme dins d’ell, entre els anys de 1841 i 1939. La segona part cobreix el període del franquisme i de la Transició a la present democràcia, acabant en 1983. La tercera part del llibre comença el 1984 i acaba en els nostres dies (en 2017 per ser precís).
Com es podrà comprovar, les parts II i III ocupen pràcticament el mateix que la primera. Això és un indicatiu del pes que va tenir el moviment llibertari a les comarques de l’Alt Llobregat i del Cardener en aquella època. Aquesta part s’analitza de forma acadèmica, tenint molt en compte les fonts documentals, rebatent alguns malentesos històrics o ajudant a posar en context cada situació perquè s’entengui per què la militància anarquista feia el que feia. El que fa especials a la part II (donat l’evident menor pes polític i social de l’anarquisme en aquesta terra) és que es tracta d’una de les primeres vegades que s’escriu sobre l’anomenada Transició llibertària al Bages i el Berguedà. D’aquesta època predominen els treballs sobre Barcelona i n’hi ha de Madrid, Euskadi, València o Astúries, però de la resta del territori les referències o els relats d’aquesta època són molt escasses.
També és la primera vegada que s’escriu sobre la història llibertària dels anys 80, 90, 2000 i 2010. Aquesta tercera part té un ritme diferent, com si es tractés d’una revista. No es dóna tanta importància a les fonts escrites o a les publicacions preferint les entrevistes orals com documentació. En realitat es tracta d’una època més recent, es té un coneixement més directe. El mateix autor ha conegut el moviment de primera mà durant una dècada, exposant la seva opinió sobre l’anarquisme i els moviments socials dels últims anys.
De tota manera, s’ha de dir que el llibre pot ajudar a donar-li una cohesió a la història llibertària de les comarques de Catalunya central, que van patir un trencament del seu fil històric en els anys 80. La crisi de l’anarcosindicalisme i l’aparició d’altres moviments polítics que van ocupar l’espai polític que podia ocupar l’anarquisme, van deixar molts pobles orfes de col·lectius i organitzacions llibertàries per dècades. El neoanarquisme que emanava des de Barcelona en els 90, a partir de pràctiques com l’okupació, els col·lectius de suport a preses i presos, l’antidesenvolupament o tendències com l’insurreccionalisme i els feminismes radicals o autònoms, van aconseguir una reconnexió amb el territori, si bé petita. Aquesta reactivació coincideix en el temps amb un repunt de l’anarcosindicalisme (encara molt lluny del que va ser) i de l’adopció de moltes pràctiques llibertàries en els moviments socials.
Esperem que el llibre ajudi a conèixer les etapes fonamentals d’aquest moviment revolucionari que va tenir fortes arrels a Catalunya central.
Presentació del llibre:
- Dijous 31 d’octubre
- Sala d’actes del Centre Cultural de la Biblioteca del Casino de Manresa.
- Hora: 20.00 h.