Quaderns

exhaurit

- RAFAT, Francesc. Aspectes de la vida manresana, els anys 1348-1352, Centre d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 1, Manresa, 1987, 15 pàgs..

exhaurit

- SABALA, JOSEP Mª. El setge de Balsareny pel compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839). Centre d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 2, Manresa, 1987, 17 pàgs..

exhaurit

- GASOL, Josep Mª. Bibliografia 1934-1989, Centre d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 3, Manresa, 1990.

exhaurit

- GASOL, Josep Mª. Arxius i arxivers manresans, Centre d’Estudis del Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 4, Manresa, 1990, 30 pàgs..

6 euros

- PERARNAU LLORENS, Jaume. Els pous de glaç de la comarca del Bages, Centre d’Estudis del Bages, Manresa, col.lecció “Quaderns”, núm. 5, 1992, 52 pàgs, il.lustrat.

Aquest treball fou guardonat amb el Premi Lacetània 1991, secció del CEB, atorgat a Jaume Peramau pel seu estudi sobre els pous de glaç de la comarca. Aquest estudi esdevé molt interessant, tant per la seva temàtica (els pous de glaç, un aspecte històric, econòmic i social molt important, fins a l’arribada dels sistemes elèctrics de fabricació i emmagatzemament de gel, com pel seu tractament, que no es limita a la simple descripció dels pous. Així, el text es podria dividir en dues parts diferenciades, En primer lloc, l’autor exposa el que són aquests pous, el seu ús, i el significat que aquests magatzems tenien per la gent que els utilitzava. Un cop introduits, se’ns descriuen els diferents pous de glaç, i de neu, un altre tipus de pous coneguts al Bages, amb l’ajut de fotografies, alçats i plantes. Ens trobem davant un text que, malgrat ]a brevetat, ens permet conèixer un aspecte històric i econòmic força desconegut. Perarnau posa esment en el vessant econòmic de l’ús dcls pous, en aspectes diferents com: els treballs d’obtenció del gel, el transport, la venda, i tota la qüestió jurídica d’aquesta activitat, contractes i arrendaments, necessaris per a la seva viabilitat. L’aprofitament del glaç, esdevé així, al llarg de la història, una part clau per entendre la construcció i l’ús d’aquest pous de glaç. L’aparició de geleres, frigorífics elèctrics, congeladors, o altres sistemes moderns van fer que, com passa sovint, els pous de glaç, perdessin utilitat i esdevinguessin detalls d’una activitat productiva del passat recent.

exhaurit

- BALLBÉ i BOADA, Miquel. Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages, col.leció “Quaderns” núm. 6, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 196, 103 pàgs. (17 x 24 cm), il.lustrat.

L’estudi i la valoració de les construccions rurals en pedra seca comença a adquirir darrerament una certa importància. Aquesta obra que ara ressenyem fa un complet catàleg de les tines que es troben escampades pels antics vinyars de la nostra comarca. Una tasca d’inventari remarcable per a una singular manera d’iniciar el procés vitivinícola a peu mateix de la vinya, avui ja perduda.

exhaurit

- FERRER i ALÓS, Llorenç. Les fabriques de riu de Navarcles, col.lecció «Quaderns» núm. 7, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1994, 66 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.

Dins dels actes promoguts pel Centre d’Estudis del Bages i l’Àmbit de Recerques del Berguedà, sota el títol «El Llobregat, nervi de Catalunya» s’ha publicat aquest llibre de Llorenç Ferrer que realitza una bona síntesi històrica de l’activitat fabril de caire tèxtil navarclina. Nascuda a partir del segle XIX, ha marcat, com a tants pobles riberencs de la Catalunya central, la vida econòmica i, sobretot, social de la població.

6 euros

- VALDENEBRO MANRIQUE, Raquel. El castell i el poble de Talamanca, col.lecció «Quaderns» núm. 8, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1994,68 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.

Fruit d’una iniciativa empresa entre l’Ajuntament de Talamanca i el Centre d’Estudis del Bages, aquest municipi bagenc gaudeix des d’ara d’una monografia històrica que, malgrat ésser relativament petita, esdevé prou completa i posa a més les bases per a estudis més aprofundits. És alhora una excel.lent manera d’acostar a tots els talamanquins de naixement o d’adopció el passat de les terres i cases que avui ocupen.

6 euros

- SOLER i BONET, Josep Mª. Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Els municipis d’Artés i Calders. Col.lecció «Quaderns» núm. 9, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1994, (24 x 17 cm), il.lustrat.

6 euros

- TORRAS, Marc; FONT, Dolors; GONZÁLEZ, Marta: Les receptes d’un confiter de Manresa del segle XIX, col.lecció «Quaderns» núm. 10, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1994,59 pag. (24 x 17 cm), il.lustrat.

La troballa d’un manuscrit amb data de l’any 1844 a l’Arxiu Històric de la Ciutat (Manresa), obra d’un confiter, en Josep Camps i Gibert, va donar lloc a la seva transcripció i estudi. Ara, amb motiu de la celebració a Manresa del II Congrés Català de Cuina, en l’àmbit de secà, s’ha publicat i se n’han experimentat algunes receptes. Cal dir que aquesta obra es interessant des de diversos punts de vista. Primerament per conèixer de primera mà l’ofici i l’artesania dels confiters decimonònics a l’hora d’elaborar tota mena de productes: confits, melmelades, torrons, neules, caramels, licors, xarops… Però també té interès des d’un enfocament lingüístic (el text es transcrit en l’ortografia original) i històric. I, en qualsevol cas, el llibre acompleix sobradament la tasca de divulgar un curiós document que deixa a tot amant de les singularitats històriques un bon gust de boca.

6 euros

- PLANS, Jaume. La festa de l’arròs de Sant Fruitós de Bages, col.lecció “Quaderns”, núm. 11, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1995, 76 pàgs. (24 x 17 cm), il.lustrat.

La gent, des de sempre, ha tingut la necessitat de disbauxa després d’esperar tot un llarg període de temps a casa tancats a la vora del foc, esperant que arribi el bon temps. És per això que calen fer cerímonies per assegurar-se que el procés de la vida continua any rere any. Sant Fruitós, en la seva expressió més carnavalesca, ha celebrat, des de fa alguns segles, un acte popular envers els pobres, proporcionant abundant menjar a tots ells. Actualment, la tradicional Festa de l’Arròs es celebra el diumenge de Carnaval o Carnestoltes en què tothom hi és convidat a menjar-ne. El treball de recerca és complementa amb una gran mostra d’imatges dels participants (parelles, convidats…) des de començaments de segle fins a l’actualitat, on es pot veure el símbol que ha esdevingut la Festa com un dels, actes més populars d’aquesta petita població.

6 euros

- AROLA, Josep (amb la col.laboració de Jordi Badia) Cent dies de foc, Eis incendis forestals al Bages, 1986, col·lecció «Quaderns» núm, 12, ed” Centre d’Estudis del Bages, 1996, 103 pág, ( 17 x 24 cm), il·lustrat.

Els incendis als nostres boscos han estat una de les plagues més greus que ha patit l’entorn natural, de manera constant i reiterada, especialment de 15 anys ençà. Malgrat la pèrdua, ha pujat tanmateix el grau de conscienciació envers aquest patrimoni per part de tots. Aquest llibre s’insereix dins del marc d’obres que pretenen avaluar aquest fet. Ofereix, de tota manera, una visió diferent ja que el cos central es dedica a relatar les vivències dels grans incendis de l’estiu de 1986 a partir de la feina dels bombers professionals. El seu autor, un dels responsables dins del cos de bombers de la nostra demarcació, ofereix un testimoni viu i directe dels moments inicials de l’incendi, de la lluita contra el foc amb uns mitjans que sempre són insuficients i del triomf final saldat amb pèrdua de la massa forestal, d’equipaments i també d’algunes vides humanes. És una autèntica descoberta que permet veure el treball arriscat i sacrificat de tots els que participen en l’extinció d’un gran foc. Una lliçó, en definitiva, per adonar-nos que la crítica fàcil que a vegades es fa des de l’opinió pública a l’actuació dels serveis d’extinció una vegada consumat el desastre són sovint injustes i cal adreçar-la més aviat envers la prevenció.

6 euros

- ROTLLAN, Armand. 1902, tifus i mort a Santpedor, col.lecció «Quaderns» núm” 13, ed” Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1996, 49 pág” ( 17 x 24 cm), il”lustrat”.

Els darrers anys, la història de la medicina ha agafat un bon impuls. L’estudi d’episodis concrets, com és el cas que ara ens ocupa, serveis per introduir-nos en problemàtiques específiques que permeten, però, copsar prou bé les característiques de les epidèmies i la seva habitualment difícil erradicació. Al guariment dels malalts i, sobretot, la tasca preventiva van participar-hi esforçats metges i higienistes de l’època. Armand Rotllan analitza a fons les circumstàncies de l’epidèmia de febre tifoide del 1902 a Santpedor, la mortalitat que produí i les mesures que es portaren a terme per eliminar-la. Una obra que servirà de record de les vicissituds i angúnies que visqueren els avius i besavis dels actuals santpedorencs i una nova mostra de l’intent de recuperar la memòria per part de la classe mèdica, que demostra així el seu vessant humanista.

6 euros

- PIÑERO, Jordi (amb la col.laboració d’un equip de treball local) Cabrianes història d’un poble, col·lecció «Quaderns» núm. 14, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1996, 85 pág ( 17 x 24 cm), il.lustrat”.

Que un poble vulgui conèixer les seves arrels és digne d’elogi, malgrat la seva relativa modèstia dins el panorama general del país. Per això, quan un col.lectiu de vilatans anima i empeny la realtizació d’una monografia d’aquest tipus hom té la sensació que en aquell indret hi ha força gent que estima casa seva, la qual cosa és una garantia de valoració del que es té i de projecció de futur. Jordi Piñero, al capdavant d’un equip d’animosos cabrianesos, ha realitzat un correctíssim aplec d’història local: la d’un poble que forma part del municipi de Sallent (Bages), però que conserva amb orgull una personalitat pròpia ben acusada.

15 euros

- SITJES, Xavier. L’argenteria i l’orfebreria al Bages. Segles X-XVIII, col.lecció «Quaderns» núm. 15, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2001, 125 pàgs.” il.lustrat”.

Aquesta obra constitueix la primera aproximació global monogràfica al món de l’orfebreria de la nostra comarca. Es tracta d’un art de les considerades tradicionalment menors o aplicades que té, tanmateix, un gran interès per conèixer aspectes importants de la vida quotidiana i social de les centúries precedents. Els objectes presentats en aquest llibre, de caire fonamentalment religiós, ens acosten a una activitat artesanal i artística prou suggestiva, que mereix una major divulgació. L’ús dels metalls preciosos -or i argent, sobretot- a l’hora de fabricar bàculs, creus, encensers, faristols, llànties, reliquaris, sagraris i un llarg etcètera de models aptes i necessaris per al culte, ha estat de sempre important. La necessitat de la seva pervivència en el temps i l’oportunitat de lluïment per part dels orfebres i dels seus promotors, ha donat lloc a una gran quantitat de mostres, més o menys reeixides, que convé incorporar al nostre patrimoni històric i artístic. Es tracta, doncs, d’un magnífic treball que acosta els interessats, ja siguin estudiosos, col.leccionistes o professionals de l’orfebreria, al seu coneixement històric del segle X ençà. A partir de la descripció de les peces més significatives, com també de la documentació que permet saber-ne la seva autoria i la localització de les mostres ja perdudes, l’autor combina la recerca historiogràfica amb l’anàlisi tipològica a fi d’oferir-nos una magnífica visió de conjunt de l’argenteria i l’orfebreria bagenques.

15 euros

- MUSET, Assumpta. Una empresa sedera manresana el segle XVIII: Ignasi Parera i Cia de Manresa, col.lecció «Quaderns» númº 16, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2002, 121 pàgs.” il”lustrat”.

Aquest llibre constitueix una oportuna i interessant aportació al coneixement de la indústria sedera catalana al segle XVIII, feta a partir d’una important empresa manresana: Ignasi Parera i Cia. La ciutat de Manresa va tenir un paper predominant i capdavanter en la producció d’aquell segle, gràcies a una ràpida adaptació als nous costums de l’època. Ignasi Parera i Morell, juntament amb els seus socis i familiars, van protagonitzar una valenta i exitosa aposta per la innovació i el disseny de cara a fer-se un lloc al mercat espanyol i les seves colònies d’ultramar. La seva xarxa comercial de recerca de la seda i venda de les peces manufacturades fou molt àmplia i demostra el grau de complexitat de la seva aventura empresarial. El seu treball, al costat de molts d’altres industrials, amb petits, però nombrosos, tallers repartits per tota la ciutat, es va basar en la confecció de productes de poc cost que tenien tanmateix un valor afegit en el disseny; i tot plegat amb un preu a l’abast de les capes populars de la població vuitcentista. L’autora fa una anàlisi completa de les activitats d’una casa que va apostar amb força per fer-se un lloc al mercat seder i que ho va aconseguir amb escreix. Partit d’una tradició provinent del sector de la blanqueria, els Parera van assumir ben aviat, després d’uns inicis moderats, un gran protagonisme dins del gremi i van posar les bases d’una manera moderna de treballar i exportar. Una obra doncs, que ens ajudarà a conèixer amb més detall una indústria, que ja gaudia d’alguns estudis específics, però de la qual encara hi havia molt a dir.

15 euros

- PLANES, Josep A. ; TORRES, Jordi ; MESTRE, Pere: Sant Feliu Sasserra, capital històrica del Lluçanès: dels orígens als nostres dies, col·lecció «Quaderns» núm. 17, ed. Centre d’Estudis del Bages i Centre d’Estudis del Lluçanès, Manresa/Prats de Lluçanès, 2003, 171 pàgs. (15 x 21cm), il·lustrat.

Historiar globalment una població concreta és una tasca feixuga i difícil per als seus autors, però alhora extremadament profitosa. És així perquè sovint costa trobar suficient documentació per poder emplenar totes les etapes i perquè els seus conciutadants esperen amb interès el resultat de la recerca, de manera que la responsabilitat és, francament, alta. A més cal resumir correctament en unes pàgines, necessàriament limitades, tot el que la investigació pacient ha anat esporgant. Aquest plantejament escau perfectament en el llibre que acaba d’aparèixer sobre Sant Feliu Sasserra. Josep A. Planes, Jordi Torres i Pere Mestre s’han atrevit a escriure la història de la vila de Sant Feliu Sasserra, que fou la capital històrica de les terres del Lluçanès. Si bé l’obra té un plantejament cronològic general, de la seva lectura es fa ben evident la importància dels capítols dedicats als segles XVI i XVIII, al procés industrialitzador del XIX i, especialment, a la vida i a la política local del segle XX. Ací destaca preferentment l’apartat que va de l’època republicana al franquisme, amb la difusió de dades fins avui inèdites, molt ben elaborades i contextualitzades.

Resultat d'imatges de Els noms populars, boires i vents del Bages15 euros

- ESTRUCH, Maria: Els noms populars, boires i vents del Bages, col·lecció «Quaderns» núm. 18, ed. Centre d’Estudis del Bages i Centre d’Estudis del Lluçanès, Manresa

Aquest és un llibre per als amants de la llengua, la terra i la cultura popular. El seu objectiu principal d’aquest llibre és fixar en lletra impresa les paraules que els nostres pares i sobretot avis i padrins empraven habitualment per a referir-se als fenòmens meteorològics que regien les seves collites i les seves vides, quan l’agricultura i la ramaderia eren les activitats fonamentals i quan tota predicció meteorològica els venia de l’observació directa del cel, de l’experiència i dels coneixements transmesos generació rere generació. Aquests coneixements i aquesta experiència han creat un vocabulari i un tou de locucions i dites d’una riquesa excepcional.

15 euros

- PADULLÉS PLATA, Jofre. Lògiques del secret. La cultura de la clandestinitat a la comarca del Bages (1946-1977), col·lecció «Quaderns» núm. 19, ed. CEB, Manresa, 2010.

L’antifranquisme com a conglomerat de moviments socials de resistència gaudeix d’una atenció historiogràfica abundant. Les compartimentacions partidistes, les controvèrsies ideològiques i les lògiques i dinàmiques polítiques que permetien diferenciar etapes han estat ampliament estudiades i reconegudes. Aquesta preocupació generalitzada per tractar l’antifranquisme com a part de la història de les institucions polítiques, ha tingut com a conseqüència una manca d’atenció a la manera com tota aquesta activitat es duia a terme, és a dir, al reconeixement de les dimensions més obscures de l’activitat clandestina. Les tècniques concretes d’ocultació, les estratègies de camuflatge, les competències per assolir la invisibilitat, les xarxes de contacte que funcionaren a partir de les necessitats quotidianes, dels sentiments compartits, dels afectes ressentits, tot allò que conformaria la capa freàtica de la que s’alimentaria qualsevol cristal·lització posterior però de la que depenia en última instància. Atendre aquesta dimensió oculta de la vida social en la lluita contra la dictadura franquista constitueix l’argument principal d’aquest treball. L’aplicació d’enfocaments específicament antropològics ha permès enfatitzar tant la dimensió tecnologicomaterial- les maneres de lluitar, el “com” de la lluita- i la comparació intercultural, associada en aquest cas al secret com a recurs i codi culturalment pautats.

llibre cardona

15 euros

12 euros (socies/es del CEB)

- SALA ESQUIUS, Mònica. Cardona a finals del segle XVIII. Els qüestionaris de Francisco de Zamora, col·lecció «Quaderns» núm. 20, ed. CEB, Cardona, 2017. NOVETAT!

El treball fa una anàlisi social i econòmica de la vila de Cardona i de la comarca del Bages al segle XVIII basant-se en la recerca en diverses fonts bibliogràfiques i arxivístiques i, sobretot, en els qüestionaris de Francisco de Zamora. Francisco de Zamora (1757-1812) va ser un buròcrata borbònic que va deixar la descripció de molts territoris i localitats als quals va estar vinculat per les seves tasques administratives però, a més, va incentivar que diversos representants polítics responguessin qüestionaris sobre la situació del territori que administraven. Aquest llibre ofereix la transcripció de les respostes que les autoritats de la Vila i del Ducat de Cardona van fer als esmentats qüestionaris, els contextualitza i, partint d’aquestes fonts primàries, ens apropa a la societat i a l’economia de la vila cardonina a finals del segle XVIII.

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr