19 de març de 2024

Reclamen a l’Ajuntament que defensi un patrimoni industrial “que cau a miques”

La Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages ha demanat a l’Ajuntament una actuació de preservació “més valenta i decidida d’un patrimoni industrial que cau a miques” després que el robatori de l’estructura de ferro provoqués l’esfondrament de 700 m² de coberta de l’antiga fàbrica dels Polvorers, a mig camí entre l’estació de la Renfe i can Poc Oli.

Jaume Serra, portaveu de la Comissió de Defensa del Patrimoni del CEB, ha assegurat que l’entitat se sent “aclaparada i indignada” en veure que la degradació d’edificis protegits sembla que s’entoma com si fos “una fatalitat”. La comissió considera que si es fa el pas de catalogar un patrimoni cal ser conseqüent i no pot ser que “en bona part s’estigui ensorrant davant nostre i no s’hi faci res”.

Serra considera que les administracions i, en aquest cas, l’Ajuntament “hauria de ser més decidit i conseqüent en la defensa i protecció del patrimoni industrial”. Casos com l’esfondrament d’una part molt important de la coberta de la fàbrica dels Polvorers -catalogada com a Bé Cultural d’Interès Local- mostren, segons Serra, que a l’Ajuntament li cal ser “més valent i protegir efectivament el patrimoni”. Considera que aquesta tasca el govern municipal l’hauria d’exercir “fent servir tots els recursos que li permet la llei per protegir el patrimoni”. La Comissió de Defensa del Patrimoni ha volgut recordar que les fàbriques de riu tenen turbines que generen energia elèctrica i que “amb la seva venda es generen uns considerables beneficis”.

Serra creu que el que no pot ser és que la propietat de la fàbrica “vetlli per mantenir les instal·lacions de la turbina i obtingui els beneficis, però, en canvi, no es preocupi de la responsabilitat de mantenir la resta de la fàbrica tal com obliga la llei del patrimoni”. Des del punt de vista de la comissió, “si obtenen beneficis d’un bé públic com és l’aigua bé podrien destinar una part dels beneficis a conservar la fàbrica, que és un bé patrimonial. Si hi ha uns beneficis i uns guanys també hi hauria d’haver el compliment de les obligacions”. Una altra cosa és que la propietat no vulgui la fàbrica i, en aquest cas, el que hauria de fer és cedir-la a l’Ajuntament i que sigui aquest qui assoleixi els beneficis econòmics de l’explotació de les turbines i que reverteixin en el manteniment del patrimoni.  Un altre escenari és l’aplicació de la llei, que obliga els propietaris particulars a conservar el patrimoni i, en cas de no fer-ho, que sigui l’Ajuntament qui executi les obres pertinents i, després, passi la factura al particular Serra assegura que la Comissió té clara consciència que “les coses no són fàcils, però el que no es pot permetre és la degradació i destrucció del patrimoni perquè és un bé de tothom, una riquesa de tota la societat”.

Per tot plegat, la Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages espera que “davant d’aquests lamentables fets l’Ajuntament de Manresa replantegi la seva estratègia i sigui conseqüent en la defensa del nostre patrimoni”.

(Publicat al diari Regió7 el 27/06/2013)

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.