Testimoni etnogràfic d’un manresà a Mèxic

Conferència: Testimoni etnogràfic d’un manresà a Mèxic

per Eugeni Porras (Instituto Nacional de Antropología e Historia. Nayarit. México)

  • Dia: Divendres 26 de setembre
  • Lloc: Sala d’actes del Casino de Manresa
  • Hora: 8 del vespre

Organitzen: Centre d’Estudis del Bages i Grup de Diàleg Interreligiós de Manresa.

Eugeni Porras (Mèxic)

Breu biografia del Eugeni Porras

Vaig néixer a Berga on vaig viure fins als setze anys. Dels setze als 26 anys vaig viure a Sant Joan de Vilatorrada i Manresa. Vaig estudiar Ciències de la Comunicació a la Autònoma (dos anys) i un any de magisteri a Manresa. També vaig fer objecció de consciència amb gent del Bages i vaig donar classe a l’Escola d’Adults com a servei civil.

Als 26 vaig anar per segona vegada a Mèxic amb tot a punt per estudiar etnologia. Vaig acabar la carrera i vaig trobar feina a diferents institucions mexicanes fins obtenir, ara fa vint anys, una plaça fixa per oposicions com a “profesor de investigación científica” al Instituto Nacional de Antropologia e Historia. Els vuit primers anys vaig estar de professor-investigador a la Escuela Nacional de Antropologia e Historia a Chihuahua. Des de octubre del 2002 estic a Tepic, Nayarit com a investigador.

He treballat l’indigenisme i l’etnografia dels grups ètnics de la Sierra Tarahumara (pimas, warijós y rarámuris) i del Gran Nayar (tepehuanes, mexicaneros i sobre tot huicholes). Els temes que més m’interessen són l’antropologia simbòlica, la ritualitat, l’antropologia mèdica i, actualment sobretot, els processos de trasnacionalització de rituals amerindis o les relacions entre indis i no indis a través de cerimònies i intercanvis ritualístics.

Eugeni Porras

Vaig fer un màster en antropologia de la medicina a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i estic al doctorat en antropologia del Instituto de Investigaciones Antropologicas de la Universidad Nacional Autonoma de México, de moment de baixa temporal degut a que des de fa uns tres anys he perdut la visió del meu ull esquerre.

Sense deixar de ser català (i ara mes que mai) tinc també la nacionalitat mexicana que em permet participar com a intel·lectual i ciutadà amb plens drets en el camp de la cultura nacional i arribat l’hora, voldria passar una llarga temporada a Catalunya i treballar temes de antropologia a Manresa i la seva comarca. Com diu el meu llibre de poemes: El fin del regreso….

En quest moment de la meva vida personal i professional considero que he arribat a assolir allò que d’alguna manera cercava. Vull difondre el que he après i el que he produït. També és hora d’una espècie de tornada i de recapitulació del que he viscut. Per això proposo una sèrie d’accions que podrien interessar als organismes culturals de la ciutat.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.