Una mostra recorda com es paria a Manresa entre el 1930 i el 1960

Només tres setmanes abans de parir, una dona que es deia Glòria va caure per una escala i es va donar un cop molt fort al ventre. El part de bessons va durar cinc hores, al seu domicili del carrer «Ginjulé» en la Manresa de la guerra civil, i el resultat va ser un nadó «con presentación de vértices» –es a dir, que va néixer amb el cap al davant– i un altre que va arribar al món mitja hora després «muerto y macerado». La traumàtica experiència d’aquella mare va quedar anotada en el dietari de la llevadora Assumpció Almuzara i Vila (Monistrol de Montserrat, 1899-Manresa, 1987) i és un dels objectes que s’exposen en la mostra Néixer a Manresa que acull l’Espai Memòries del Museu Comarcal des d’avui fins al 2 de juliol.

Després de tractar en els darrers anys l’escola del segle XX, el patrimoni destruït, Mauthausen i els exilis, i el món de les modistes, l’Espai Memòries aborda un altre fet de la vida quotidiana de Manresa delimitant-lo al període comprès entre els anys 1930 i 1960. «A partir d’aleshores, la vivència de néixer a casa es va anar substituint per l’estada a l’hospital», explica Conxita Parcerisas, comissària del projecte juntament amb Jordi Bordes, Francesc Comas i Pilar Priego.

L’exposició Néixer a Manresa és el resultat d’un procés de recerca col·lectiva que es va iniciar el mes de març i que, a través de cinc tallers participatius, en els quals han pres part una desena de dones que van exercir com a llevadores i infermeres, s’ha anat recopilant material documental i fotogràfic i objectes que expliquen com era «l’experiència del part i la maternitat» en l’època esmentada. «En l’exposició, hi haurà un llibre on la gent podrà comentar qüestions que ajudin a ampliar el treball», afegeixen els responsables.

Sis plafons informen el visitant dels temes següents: Dones, drets i maternitat; Ritus i tradicions; Aspectes mèdics del part; Primer any de vida; Institucions i abandonaments; i Llevadores i tocòlegs. Un setè relaciona la llista de llevadores, tocòlegs i pediatres que van atendre milers de dones a la Manresa del segle XX, entre els quals noms tan coneguts com el de Caterina Cullell, que va dur al món centenars de manresans, i el doctor Ramon Llatjós.

Entre l’ahir i l’avui

«Ara no pots dir ‘ai’ que ja vas als tribunals», explica Conxita Serena, una llevadora que recorda aquells temps heroics en què parir podia ser tota una aventura i acabar malament: «si se’t moria una criatura, ningú et reclamaria res, formava part de la vida. Tothom volia que tot anés bé, i si sortia malament era perquè Déu així ho havia volgut. Jo havia sentit com deien a algunes dones que eren joves i l’any vinent podrien intentar tenir-ne un altre».

El relat de Néixer a Manresa està fet de testimonis, fonts orals indispensable per vestir un projecte que segurament tornarà a obrir portes durant la festa major i tindrà continuïtat el 2018 amb nous camps d’estudi encara per concretar. «Els projectes com aquest són accions efímeres», apunta Francesc Vilà, director del Museu Comarcal, matisant, però, que en queda constància documental a la pàgina web www.espaimemories.cat

L’exposició es pot visitar fins al 2 de juliol en l’horari habitual del museu: els dissabtes, de 10 a 14 h i de 17 a 20 h, i els diumenges, de 10 a 14 h. També es poden concertar visites al telèfon 93 874 11 55 i el correu museu@ajmanresa.cat, i el diumenge 11 de juny (11 h) es farà un recorregut guiat pels comissaris i les participants obert a tothom.


Notícia de Toni Mata i Riu, apareguda al Regió7 el 31/05/2017

Vols compartir aquest contingut?
Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on LinkedInGoogle+share on Tumblr

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>