Dins el cicle Vi_suals d’enguany, que una vegada més posa de relleu l’aspecte creatiu que tenen en comú les arts plàstiques i el món del vi, i que en aquesta edició dedica al cep com a tema referent, els dies 1 i 6 de juny, a la sala d’actes del Casino, es van celebrar els dos actes en què el CEB ha tingut cura de l’organització, en el primer compartida l’Àmbit de Recerques del Berguedà.
Ambdós actes, inclosos en la commemoració dels 125 anys de les Bases de Manresa, van consistir en dues xerrades relacionades amb la història del conreu de la vinya i l’elaboració del vi a la Catalunya Central, en què van intervenir Francesc Comas en la presentació i Llorenç Ferrer com a conferenciant.
El de dijous 1 de juny va ser la presentació del llibre Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Antics testimonis de com es feia el vi a l’edat mitjana, de Ramon i Jaume Corominas i Camp, el qual ha constituït un èxit de vendes.
L’historiador, Llorenç Ferrer i els autors del llibre van relatar l’experiència enriquidora que ha significat l’elaboració d’aquest ampli i escrupolós inventari (amb fotografies, fitxes amb dades i representacions gràfiques molt ben detallades), de vestigis (contrapesos de les antigues premses de biga, tines i cups o trulls excavats a la roca) catalogats per municipis, que ens parlen del passat medieval vinícola de tres comarques, i que en bona part es deu l’aportació del coneixements de tot un equip humà vinculat al territori i la seva història, molt proper als germans Corominas, amb els quals va col·laborar estretament.
L’acte va tenir un element sorpresa quan els autors d’aquest treball de camp van mostrar unes maquetes de les reproduccions hipotètiques de les premses i els seus contrapesos que al llibre apareixen il·lustrades.
Finalment, el nombrós públic assistent va poder gaudir d’un tast de vins dels cellers de la DO Pla de Bages.
El dimarts 6 de juny, Llorenç Ferrer, com diu el títol de la seva conferència L’arribada de la fil·loxera i els canvis en el conreu de la vinya al Pla de Bages, va abordar les conseqüències de l’arribada d’aquesta plaga al Bages (1895) en comparació amb les altres zones històricament vitivinícoles del país (Rosselló, Empordà, Penedès, …) i amb altres municipis de la comarca, per les diferències cronològiques en la seva arribada i de conflictivitat social a causa de les problemàtiques relacions contractuals entre propietaris i parcers.
Ferrer va parlar dels canvis que comporta l’arribada de la fil·loxera: els seus efectes devastadors i els que sorgeixen arran de trobar-hi la solució definitiva, quan la replantada amb peu americà significa la recuperació de la vinya amb una expansió fins als mateixos nivells que a l’època de més esplendor (“la febre d’or de la vinya”); els canvis de tipus jurídic, com la fi dels contractes de rabassa morta (la mort dels ceps accelera el retorn de la terra al seu propietari), i, a partir d’aquí el sorgiment d’uns altres tipus de contracte adaptats a la nova vinya; del comportament demogràfic, com la reducció de la natalitat i els moviments de la població; com la crisi vitícola és més suportable en els casos en què és contrarestada per l’activitat tèxtil de les dones, que en moltes famílies complementava la de la vinya; etc.
Com en totes les seves intervencions sobre la història de la vinya del Bages i de tot el Principat, Ferrer va tornar a aclarir conceptes per explicar la complexitat dels seus fenomens, com el fet que la crisi vitícola del segle XX, que va significar la reducció dràstica del conreu de vinya, no té, doncs, la seva causa en la fil·loxera sinó que té més a veure amb la sobreproducció, la disminució del preu del vi, les dificultats de comercialització i sobretot de la forta competència del recuperat i consolidat mercat francès.
Amb tot, cal dir que les dificultats d’aquest període de crisi s’han vist superades per les iniciatives dels productors, en cercar alternatives d’organització, noves tècniques i estratègies comercials, des de l’aparició dels cellers cooperatius després de la Guerra Civil fins a la recuperació de la vinya i la consecució de la denominació d’origen.