– ESTRUCH i SUBIRANA, Maria. Els noms populars de núvols, boires i vents del Bages, ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2003, 122 pàgs.
– CARBONÉS, Aina; CASADEMUNT, Mireia. L’ensenyamenta Artés durant el franquisme (1939-1975). ed. Ajuntament d’Artés i Centre d’Estudis del Bages, 2003, 127 pàgs.
Durant el franquisme (1939-1975) a Artés van funcionar tres escoles: Nostra Senyora del Carme (de nenes), Patronat Sant Josep (de nens) i Escola Nacional. Aquest llibre repassa la història de les tres institucions i les vivències dels seus alumnes i professors sobre temes com: les instal·lacions, l’organització escolar, els llibres, les matèries, la influència de la religió i de la política en l’educació, els mètodes d’ensenyament, la situació de la llengua catalana i les relacions personals entre alumnes i mestres. També conté llistats dels mestres que van exercir a Artés durant el període, breus biografies de cadascun i un conjunt de 30 il·lustracions aportades pels mateixos protagonistes.
– Àngels Solà Parera: Aigua, indústria i fabricants a Manresa (1759-1860), ed. CEB, Manresa, 2004.
Aquest llibre tracta sobretot dels orígens de la moderna indústria cotonera de Manresa, que s’inicià el 1801 o el 1802, i del seu posterior desenvolupament fins a la dècada de 1860. També s’ocupa d’altres activitats tèxtils que en aquests anys van emprar la força hidràulica. El cas manresà és particular dins el context català per la precocitat en l’ús intensiu d’aquest tipus d’energia per filar cotó amb el sistema de les waterframes i perquè es desenvolupà de forma continuada utilitzant tots els possibles salts d’aigua en el terme municipal i també en altres de pròxims a Manresa. Una part important del llibre és l’estudi dels empresaris que impulsaren la indústria cotonera manresana i dels seus negocis.
– Marta González Esquerdo: … I a la tarda, a cosir. La veu de les àvies, ed. CEB, Manresa, 2007.
Dossier divulgatiu complementari de l’exposició produïda per l’Ajuntament de Manresa, amb motiu del setantè aniversari de la proclamació de la República.
La publicació aporta diverses fotografies i documents inèdits, la qual pretén divulgar, d’una banda, l’obra de govern de l’Ajuntament republicà en època de pau, abans de l’esclat de la Guerra Civil, sobretot l’ensenyament, els temes socials i la modernització de la ciutat. D’altra banda, vol destacar els ideals i la trajectòria d’algunes personalitats polítiques i intel·lectuals de la Manresa i del Bages d’aquella època. El dossier intenta explicar de forma planera els trets essencials de l’etapa republicana des de l’àmbit de Manresa, Catalunya i l’estat espanyol, fins a l’esclat de la Guerra Civil. Una etapa convulsa, però de democràcia, entremig de dues dictadures.
– ALOY i BOSCH, Joaquim. 7 de juny de 1931: La primera commemoració de les Bases de Manresa , ed. Associació Cultural DOVELLA, 16 pagines (29,5 x 21 cm), il.lustrat.
La nostra associació, conjuntament i amb el suport de la Comissió Local Bases de Manresa 1892-1992 i l’Ajuntament de Manresa, ha volgut afegir-se un altre cop (recordem la inclusió d’un extens dossier en la revista núm. 41 corresponent a l’abril de l’any passat) a la commemoració del centenari de la proclamació de les Bases, amb l’edició d’un complet opuscle que historia la primera celebració commemorativa que tingué lloc el 1931, poc temps després del restabliment de la Generalitat en la recentment estrenada República Espanyola. Joaquim Aloy fa un complet repàs dels esdeveniments que tingueren lloc aquell dia, el punt culminant dels quals fou l’acte d’afirmació nacionalista celebrat al teatre Kursaal, amb la presència del president Francesc Macià, així com la col.locació d’una placa commemorativa al saló de sessions de l’Ajuntament manresà on 39 anys abans s’havien redactat i aprovat. Una part molt important d’aquest treball el constitueix l’aplec de les fotografies -un total de dinou exemplars- que s’han conservat a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona i a l’arxiu Gamisans, i que són extensament comentades. Si bé no es poden considerar inèdites, ja que la majoria han estat publicades en d’altres llocs (sobretot en un capítol específic del volum I dedicat a la República de la Història Gràfica de Manresa editada per Parcir, i obra precisament de Joaquim Aloy i Jordi Sardans), almenys es poden trobar aquí totalment aplegades i poden ser objecte, a més, d’una amplia difusió.
– PRAT, Vicenç. Un “llibre verd”. Visió parcial de Manresa, reedició del llibre editat l’any 1932, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages, 2002.
Ara fa setanta anys, la publicació d’aquest “Llibre Verd” va suposar una alenada d’aire fresc al panorama cultural de Manresa. Contra tot pronòstic, setanta anys més tard descobrim que la ironia i l’humor dels textos de Vicenç Prat i les il·lustracions d’Anselm Corrons són, en molts casos, descaradament vigents. I que ens obliguen a repensar la nostra manresanitat.
– GARCIA I CASARRAMONA, Gal·la. El moviment feminista a Manresa. Una història per descobrir, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2006, 150 pàgs..
– CAPDEVILA, Jaume. El patrimoni festiu de Manresa. El correfoc, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2007.
– Patrimoni festiu de Manresa. La imatgeria, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2007.
– Patrimoni festiu de Manresa. La festa, ed. Ajuntament de Manresa i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2008.