17 euros
– SALA, Lluís; SERRA, Marina i FONS, Ramon. Callús, Història en imatges (1850-1975), col·lecció “Fotografia històrica” I, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1996, 163 pàgs. (22 x 28 cm), il·lustrat.
Aquest llibre enceta una nova experiència editorial: la col.lecció “Fotografia històrica”, coeditada per Angle Editorial i el Centre d’Estudis del Bages. L’objectiu és publicar treballs que recuperin i mantinguin la memòria històrica dels pobles de casa nostra, a través de la imatge fotogràfica. S’insereix, doncs, dins del món de les històries gràfiques, amb l’ànim de poder col.laborar a conservar i divulgar els fons fotogràfics que es troben dispersos arreu i que corren el perill de perdre’s en un futur. Aquest primer volum és dedicat al poble de Callús i n’és, de fet, la primera recopilació històrida d’època contemporània que es publica en aquest municipi. El poble actual, nascut fonamentalment a mitjan segle XIX com a raval de la carretera que uneix Manresa i Bassella, és jove, però conserva, tanmateix, força documentació gràfica, especialment del segle actual. L’obra s’estructura en diversos grans apartats (el poble i el seu territori, la gent i les seves relacions socials, el treball i les activitats econòmiques, el temps de lleure i la formació), a través dels quals es ressegueix la vida callussenca. Una bona aportació que agrairan de debò els convilatans i servirà, ben segur, per a tots els estudiosos i interessats per la història gràfica de la nostra comarca.
– FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa. El Llobregat, nervi de Catalunya, col.lecció Fotografia històrica 2, ed. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà, Manresa-Berga, 1997, 161 pàgs. (22 x 28 cm), il.lustrat.
Partint de les imatges i els textos preparats per a l’exposició itinerant, que porta el mateix títol, organitzada pel Centre d’Estudis del Bages i l’Àmbit de Recerques del Berguedà, s’ha editat aquest llibre que pretén sobretot esdevenir una mostra de la utilització industrial de l’aigua del riu Llobregat durant els segles XIX i XX al seu pas per les comarques del Berguedà i el Bages. Utilitzant la fotografia com a principal protagonista, els autors fan una aproximació succinta, però completa, als molins, regadius, colònies fabrils, canals industrials, etc., que aprofiten l’energia hidràulica com a base del seu treball. Una obra de divulgació que servirà per deixar un bon testimoni material d’una exposició que haurà passejat pels diversos pobles de la conca del Llobregat donant fe del seu passat industrial més esplendorós.
– TORRAS, Marc. La festa a Manresa. Un segle en imatges, col·lecció Fotografia històrica 3, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1997, 169 pàgs. (22 x 28 cm), il·lustrat.
Interessant recull gràfic del calendari festiu manresà dels darrers cent anys. L’obra és organitzada a través de tres grans apartats: el pas de l’any, les festes puntuals i, finalment, elements de protocol i entitats. La recerca en nombrosos arxius, públics i privats, ha donat lloc a una agradable creació costumista de la tradició festiva de Manresa, plena de matisos i aspectes poc coneguts per ésser oblidats. Un llibre que dóna fe, doncs, de la varietat i riquesa de les festes organitzades pels manresans a l’hora de passar-ho bé o de celebrar les diades -lúdiques, religioses o cerimonials- més rellevants.
– REGUANT, Josep. Súria. Història en imatges, 1894-1975, col·lecció “Fotografia històrica”, nº4, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1995, 211 pàgs. (28 x 22 cm), il·lustrat.
Heus ací el lliurament d’una col·lecció que s’ha endegat amb força i empenta -quatre llibres en poc més d’un any- com a fruit de la col·laboració entre dos editors -una empresa privada i una entitat cultural- i l’ajut de les institucions directament implicades. L’obra que ara ens ocupa, escrita per un historiador local de formació universitària, en Josep Reguant i Agut, ofereix un complet i variat recorregut retrospectiu pel poble de Súria entre finals del segle passat i l’acabament del franquisme. L’estructura del seu treball parteix d’una àmplia introducció històrica de les diverses etapes tractades, a vegades de manera un xic telegràfica, però suficient per a contextualitzar les fotos. D’aquesta manera les imatges queden lliures de lletra -llevat, lògicament, del peu que les explica- i se les converteix, doncs, en autèntiques protagonistes. Agrupades per blocs temàtics (el poble i el seu entorn, la vida social i política, el treball i les activitats econòmiques, festes i tradicions, la cultura i la formació, les activitats esportives i personatges suriencs) s’apleguen més de dues-centes fotografies. Gràcies a elles el lector –i especialment observador, en aquest cas- pot degustar una bona selecció d’entranyables imatges del nostre passat més recent, amb mirada nostàlgica els més grans i amb sorpresa i curiositat els més joves. I és que són estampes e la vida quotidiana que ja mai més es repetiran i que l’objectiu del fotògraf va imortalitzar, conscient o no del document històric que estava creant. Amb l’edició de llibres com aquest s’ajuda a conservar i, sobretot, divulgar aquest patrimoni que pot desaparèixer -físicament i en la memòria col.lectiva- per sempre més.
– FERRER, Llorenç; FERNÁNDEZ, Joan A.. Navarcles. Història en imatges, 190-1979, col·lecció “Fotografia històrica”, nº5, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1998, 214 pàgs. (28 x 22 cm), il·lustrat.
La consolidació d’aquesta col.lecció fa un pas endavant amb la publicació del seu cinquè volum, dedicat ara a la vila de Navarcles. Seguint les directrius dels altres llibres, hom té el davant un nou exemplar d’història gràfica municipal que fa una aproximació a les vicissituds històriques navarclines del segle XX. Les imatges, que són les principals protagonistes d’aquesta obra, són agrupades, descrites i analitzades en funció d’uns blocs temàtics que intenten fugir de la típica erudició historiogràfica. Per això, s’han escollit títols més populars com poden ser «guanyar-se la vida», a l’hora de presentar les que fan referència al treball i l’activitat econòmica, o «associar-se per fer coses o per defensar idees» quan es vol mostrar el teixit associatiu local. Tot plegat, doncs, amb l’ànim per part dels dos autors d’acostar-se el màxim als seus convilatans. Una feina, per tant, de gran interès ja que ha suposat la recerca de fons documentals dispersos i la seva divulgació, element clau per a recuperar la memòria històrica del poble.
– ROTLLAN, Armand. La sanitat a Manresa. Recull gràfic, 1876-1976 , col·lecció “Fotografia històrica”, nº6, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1998, 153 pàgs. (28 x 22 cm), il·lustrat.
L’edició d’un nou volum d’aquesta sèrie constitueix una excel·lent aportació a la memòria gràfica de casa nostra. Aquest llibre s’endinsa monogràficament en el món de la sanitat manresana. Durant un període de cent anys, des de l’època de la Restauració fins als inicis de la Transició hom hi pot anar resseguint els grans canvis que va viure el món mèdic i assistencial, com també la fesomia dels equipaments sanitaris de la ciutat. L’Armand Rotllan, un metge manresà plenament abocat a la recerca històrica de la seva professió, s’ha encarat davant del repte de cercar, escollir i documentar gran quantitat d’imatges fotogràfiques que constitueixen l’aplec més ampli i complet aparegut fins ara sobre aquesta temàtica. Seguint el costum dels altres volums, l’autor agrupa les diferents imatges per blocs (personalitats del món sanitari, equipaments, entitats i organitzcions, esdeveniments, actes i homenatges i anecdotari) realitzant a l’inici de cada capítol una breu introducció contextua. Treient de l’oblit escenes que romanien oblidades en arxius públics i, sobretot, privats, ha aconseguit oferir a tothom la vida quotidiana de metges, monges, infermeres, farmacèutics i malalts durant uns anys en què la millora de la qualitat assistencial i els avenços científics van anar millorant en gran manera el grau de salut de tota la població. Per això, degut al caràcter universal que té per a tothom la sanitat, es tracta d’un llibre que no pot deixar indeferent a ningú. Els professionals del ram, especialment, s’hi trobaran ben reflectits en les seves pàgines, però tots hem passat per les consultes mèdiques com a pacients i hem entrat també als diversos hospitals, encara que sigui només de visita, per la qual cosa tots ens podem esdevenir lectors o, més pròpiament, visualitzadors.
– SOLANELLES, Toni. Sant Joan de Vilatorrada. Història en imatges, 1880-1979, col·lecció “Fotografia històrica”, nº7, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1999, 229 pàgs. (28 x 22 cm), il·lustrat.
Seguint les directrius d’aquesta col·lecció que intenta anar recuperant material gràfic que corre el risc de perdre’s per sempre més. Toni Solanelles ha elaborat una obra que serà, sens dubte, un punt de referència inexcusable a l’hora d’apropar-se a la història del municipi de Sant Joan de Vilatorrada. El criteri utilitzat per escollir, aplegar i documentar les imatges fotogràfiques que apareixen en les seves pàgines és òbviament similar als dels altres llibres germans. Però, en aquest cas, s’hi endevina fàcilment una tasca paral·lela de recerca històrica que va força més enllà del comentari contextual de les fotografies aplegades. Per això, podem dir que, gairebé vint anys més tard de la primera recopilació històrica de Sant Joan de Vilatorrada, apareix un llibre que la completa i amplia pel que fa a la història contemporània del darrer segle. No en va és ara per ara el tom més llarg de tots. L’autor fa un recorregut a partir de cinc grans eixos: el territori, el debat polític, la formació i la vida religiosa, el treball i les activitats econòmiques i, finalment, el temps de lleure. En ells tots els amants de la contemplació de les imatges antigues, i també els interessats per la història local, hi tenen a l’abast un material ric, sorprenent i alliçonador de les formes de vida del nostre passat més recent.
– TORNER, Jordi i MAS, Jaume. Calaf. Història en imatges, 1939-1975, col·lecció “Fotografia Històrica”, nº8, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1999, 145 pàgs. (28 x 22 cm), il·lustrat.
El darrer volum aparegut d’aquesta sèrie bibliogràfica s’allunya un xic de l’àrea geogràfica tradicional fins ara. Arriba, doncs, a la població de Calaf, capital de l’Alta Segarra, administrativament inclosa dins la comarca d’Anoia, però molt vinculada al Bages, sobretot ara amb la millora de les comunicacions gràcies al recentment inaugurat eix transversal. Després d’una introducció on els autors exposen les característiques formals de la seva obra, i on s’informa que es tracta d’una segona part d’un treball seu en què pretenen explicar l’evolució històrica de la seva vila a partir del vessant fotogràfic, les imatges van quedant aplegades dins de quatre grans capítols: espai i població, vida social i política, el món del treball i la cultura i els esports. Cadascun d’ells comença amb una descripció de les característiques del període o aspecte tractat, passant tot seguit a mostrar les imatges recollides, convenientment identificades i comentades. Una bona aportació, per tant, a la història gràfica dels municipis de casa nostra gràcies a una col.lecció que cada vegada apareix més consolidada. No cal dir que, malgrat les petites -i alhora inevitables i positives diferències degudes als diferents autors i al material disponible-, els esquemes de treball són similars, la qual cosa dóna una certa unitat estructural i formal que identifica clarament els volums de fotografia història fins ara editats.
– BADIA, Josep Mª. Navàs. Història en imatges, 1890-1975, col·lecció Fotografia històrica, nº9, Ed. Angle editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2000, 253 pàgs. (22 x 28 cm), il·lustrat. (18 euros)
La publicació de qualsevol història local és, sens dubte, un aconteixement social important. I ho és perquè, a part d’oferir als vilatans i als forasters informació diversa sobre les vicissituds viscudes en el decurs del temps en aquella població, el llibre esdevé un element bàsic per conèixer el passat, vincular-se estretament al poble i millorar, a grans trets si més no, llur autoestima. Navàs s’incorpora, doncs, a una col·lecció d’història gràfica que contribueix a fixar la memòria col.lectiva, cronològicament més recent, a partir d’un element important: la fotografia. Els lectors poden assistir als orígens estrictes de Navàs i al seu gran desenvolupament urbanístic, prenent pes demogràfic i el nom a l’anterior cap del municipi: Castelladral. A partir de la imatge si pot copsar la vida social dels navassencs, com també del seu treball (pagès, industrial i comercial), l’ensenyament, la força associativa i les festes.
– CARRIÓ, Josep: FEIXAS, Josep Mª; VILA, Jordi. Santpedor. Història en imatges, 1893-1976, col·lecció “Fotografia històrica”, núm. 10, ed. Centre d’Estudis del Bages i Angle Editorial, Manresa, 2001, 213 pàgs. (22 x 28 cm), il·lustrat. (18 euros)
Seguint la línia editorial d’altres volums de la sèrie, hom recull una selecció acurada d’imatges referents a la vida quotidiana i oficial santpedorenques, degudament comentades i agrupades per temes: espai i població, món del treball, ensenyament, cultura, esports, festes… Una bona manera d’enllaçar el present amb un passat que s’escapa ràpidament i que cala retenir documentalment a fi de conèixer molt millor les nostres arrels.
– GRANDIA, Jaume; RUIZ, Jesús. Sant Fruitós de Bages, Història en imatges, 1898-1975, col·lecció “Fotografia històrica” núm. 11, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2001, 223 pàgs. (22 x 28 cms.), il·lustrat.
Els dos autors han recollit divers material gràfic entre la població local, en especial provinent del fons dels fotògrafs locals Enric Clarena i Josep Casajuana, ambdós finats. Seguint la línia dels anteriors volums de la sèrie, el treball s’estructura en diferents àmbits temàtics: el món del treball, l’ensenyament, els esports, les festes, a més de recullir aspectes sobre la vida quotidiana dels seus vilatans des de començaments de segle.
– CARRETÉ, R.; BENÉITEZ, V. Balsareny. Història en imatges, 1897-1975, col·lecció “Fotografia històrica” núm. 12, ed. Angle Editorial i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2002, 223 pàgs. (22 x 28 cms.), il·lustrat.