19 de març de 2024

Congressos


Exhaurit

– AUTORS DIVERSOS: Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica (Manresa, 1990) Fortificacions. La problemàtica de l’lbèric pIe (segles I-VIII o.C.), ed. Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 1991, 364 pàgs.,130 x 21 cm., il·lustrat.

Es tracta de la publicació d’un aplec de ponències i comunicacions que es presentaren al Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica, celebrat a Manresa el desembre del 1990, sota la iniciativa del Centre d’Estudis del Bages i la Societat Catalana d’Arqueologia. El volum, format gran, recull les novetats més destacades sobre el tema de les fortificacions ibèriques a tota l’àrea geogràfica (la franja mediterrània peninsular d’Andalusia al Llenguadoc) i esdevindrà, doncs, de consulta ineludible per als arqueòlegs iberistes. Una iniciativa editorial que ha comptat amb l’inestimable patrocini de l’Obra Cultural de la Caixa de Manresa i de tres institucions públiques, cosa que és remarcable, ja que, lamentablement, no és habitual tenir enllestides les actes d’un congrés en menys d’un any.


20 euros

– XXVII Col·loqui general de la Societat d’Onomàstica, Manresa, 2001, (2 vols.).


18 euros

– AUTORS DIVERSOS: XLIV Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos (Sant Vicenç de Castellet, 20/21-10-2001). Acta, ponències i comunicacions, ed. Centre d’Estudis del Bages, col·lecció “Actes” núm. 4, Manresa, 2002, 479 pàgs. (16,5 x 23,5 cm).

Aquest volum recull la major part de les ponències i comunicacions que es van presentar i exposar a l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que se celebrà l’octubre del 2001 a Sant Vicenç de Castellet. Fruit de la iniciativa conjunta de la Comissió del Mil·lenari de Sant Vicenç de Castellet, l’Escola Universitària Politècnica de Manresa (UPC) i el Centre d’Estudis del Bages, i comptant amb el patrocini de l’Ajuntament de la vila i la Fundació Caixa de Manresa, aquesta assemblea va girar entorn del lema «Llobregat: gent i territori». Seguint la línia i l’esperit d’aquestes assemblees, que s’han anat realitzant des del 1950 arreu del nostre país i que suposen un bon punt de trobada d’estudiosos locals i comarcals, es van fer nombroses aportacions que són, doncs, una bona mostra de la riquesa d’aquest col·lectiu. La seva edició és una bona manera de posar-les a l’abast de tothom.

Ponències:

  • L’eix patrimonial del Llobregat. Estudis i iniciatives locals. Xarxa de parcs? Jordi Ludevid
  • Grans obres per a un gran riu: el Llobregat. Josep M. Casas
  • Patrimoni industrial del Llobregat, propostes d’actualització i visió de futur. Rosa Serra

Comunicacions:

  • Els pobles riberencs del Llobregat a mitjan segle XIX segons el diccionari Madoz. Gener Aymamí
  • Les “Cireres” de la conca del Llobregat. Pere Balaña
  • L’altra història dels orígens de Monistrol. Josep Batlle
  • Alguns fons per a la història local de les comarques del Baix Llobregat, Bages i Berguedà a l’Arxu Nacional de Catalunya: Govern Civil i Registre Industrial del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, Marc-Aureli Berral
  • La fira de Sant Antoni de Solsona a través dels llibres-registre de ramaderia, Enric Bertrand
  • L’ensenyament i l’aprenentatge de la filosofia avui, Manel Besser
  • La conca del Llobregat com a eix faunístic, Antoni Borràs, Antoni Cabrera i Francesc Junyent
  • La conca del Llobregat més neta: rius Llobregat, Cardener i Anoia, Josep M. Casas, Hermógenes Rosas i Conxita Lao
  • Tenim prou aigua a Catalunya? Repercussions del Pla Hidrològic Nacional al delta de l’Ebre. Josep M. Casas
  • El nom del riu Llobregat en documents dels segles IX-X, Pere Català
  • Sant Vicenç de Castellet a través del Butlletí del Centre Excursionista de la comarca del Bages, Jaume de Ramon
  • La importància dels arxius patrimonials en la història local i comarcal, Miquel de Fàbregas
  • Rellotges i rellotgers de la conca del Llobregat, Eduard Farré
  • Manresa i Santpedor, ciutat i via amb dret a Cort. Greuges, demandes, conflictes i rivalitats de les localitats i entre els braços a la cort general de 1599, Núria Florensa
  • Recuperació d’un espai fluvial, Josep Font
  • Estudi geoquímic dels carbons del Berguedà, Francesc Xavier de las Heras i Roser Gorchs
  • Eliminació biològica de nutrients en depuradores d’aigües residuals urbanes, Xavier Gamisans
  • La batalla de Sant Salvador de les Espases, Miquel Garcia
  • Sant Benet de Bages, una llambregada en el temps, Lluís Grifell
  • La barca d’Olesa de Montserrat en època dels Àustries, Francesc Xavier Gual i Carles Millàs
  • L’agricultura a la muntanya del Baix Llobregat: les vinyes de cirerers a Sant Climent de Llobregat, Antoni d’Haro i Jaume Sans
  • L’aportació ibèrica al Baix Llobregat, Antoni Jaquemot
  • Marta Noguera, escriptora de principis del XIX, Àlvar Maduell
  • Algunes reflexions sobre els sepulcres megalítics denominats “Hemidòlmens”, Antoni Mañé
  • Dades per al coneixement de la geodiversitat i del patrimoni geològic de les comarques de la Catalunya Central, Josep M. Mata
  • Història de les sèries de registres meteorològics a la ciutat d’Igualada: una sèrie important a la conca de l’Anoia, dins el marc regional de les terres del Llobregat, Helena Muñiz, Miquel Bohigas
  • Innovació i transformació de la sederia tradicional: l’aportació manresana, Assumpta Muset
  • Descoberta i sojorn a les terres de l’Alt Llobregat (1936-39) Francesc Palet
  • Els Fonollar. Una família del Pla de Barcelona, Àngels Parés
  • El Bages llegendari, Cristina Pili
  • Víctor Balaguer a Montserrat, Jaume Ramon
  • Súria, 1918 any que va canviar el poble, Josep Reguant
  • Per a la propietat pública dels salts d’aigua de les colònies industrials, Joan Roma, Jaume Serra
  • Estudi d’un antic catàleg de l’hospital de Sant Andreu de Manresa, Jordi Torner
  • Fonts per a l’estudi del Bages a l’arxiu nacional de Catalunya: la Generalitat de Catalunya (II República), Marc Torras
  • Fonts per a l’estudi del Bages a l’Arxiu Nacional de Catalunya els serveis tècnics d’agricultura, Marc Torras
  • Fonts per a l’estudi de les comarques del Llobregat a l’Arxiu Nacional de Catalunya: el fons de la Reial Audiència de Catalunya, Maria Utgés
  • Sant Vicenç de Castellet, un model d’industrialització sobtada (1850-1936), Lluís Virós

30 euros

– Actes Congrés Els paisatges de la vinya. Ed. DO Pla de Bages i Centre d’Estudis del Bages, Manresa, 2003.

La publicació inclou les comunicacions presentades a finals d’octubre del 2003 en el Congrés celebrat a Manresa sota el títol: “Els paisatges de la vinya”.

Vols compartir aquest contingut?