19 de març de 2024

Tines urbanes de Manresa

Tina museïtzada al soterrani de l’Espai Òmnium, al carrer Sobrerroca. Fotografia: Ramon Cornet de Pedro.

L’inventari de les tines per a l’elaboració del vi construïdes a l’interior de les cases més antigues del Centre Històric de Manresa, als carrers dels Barri Antic, les Escodines, i de Vic-Remei, dóna a conèixer aquests elements de vinificació preindustrial, que daten entre els segles XVI i XIX, com a primer pas per a reivindicar el valor històric d’aquest patrimoni invisible a peu de carrer, i la necessitat de catalogar-lo, amb l’objectiu de protegir-lo i potenciar-lo.

Des de fa dues dècades, són moltes les iniciatives i propostes que han sorgit, de manera inherent al ressorgiment del conreu de la vinya, per a fomentar la protecció i el coneixement de les construccions de pedra seca i les tines als antics masos i enmig de les vinyes, i que compten amb la implicació d’agents culturals, entitats i particulars, i el suport d’institucions i organismes públics, en mostrar gran sensibilitat i un interès creixent per preservar els testimonis visibles de l’intens conreu de la vinya i elaboració de vi que va viure el Bages entre els segles XVIII i XIX. Malgrat que cronològicament són els més recents, s’han convertit en els elements més emblemàtics i els més representatius de la importància històrica de la vinya a la nostra comarca.

El projecte Tines urbanes de Manresa, amb què el Centre d’Estudis del Bages torna a contribuir a la difusió del patrimoni vitivinícola de la nostra comarca, té els seus principals referents en la tasca pionera del Consell Regulador de la D.O. Pla de Bages, amb les 8 edicions del Concurs de rehabilitació de barraques de vinya i altres construccions de pedra seca i els Premis a la investigació, treballs de recerca, projectes, educació i difusió de la pedra seca, des de l’any 1997, i dels ajuntaments d’El Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura, per treure profit les tines enmig de les vinyes de les Valls del Montcau, l’herència i testimoni del treball dels seus avantpassats vinicultors, i també amb la finalitat d’aprofitar el seu caràcter insòlit per convertir-les en un reclam enoturístic que generi recursos econòmics als tres municipis. Un llarg procés de treball fent inventaris i gestions que ha culminat amb l’èxit de la recent declaració de Béns Culturals d’Interès Nacional, en la categoria de Zona d’Interès Etnològic, de 13 dels seus conjunts, i en el disseny d’un Pla Director que defineix les accions estratègiques per a la seva promoció, com el projecte del Celler Abadal de tornar a elaborar Vi de Tina a la vinya del mas Arboset (Pont de Vilomara i Rocafort), o les rutes guiades per les Tines de la Vall del Flequer, organitzades per l’empresa d’experiències enoturístiques Bagesterradevins.

A les terres dels masos o del domini del monestir de Sant Benet de Bages, a més dels grans cellers en els seus edificis, la presència de nombrosos vestigis d’una vitivinicultura ancestral escampats arreu del seu territori, com les barraques de vinya, els marges de les feixes, els murs amb saltadors i les tines, configuren el que anomenem el paisatge de la vinya i constitueixen entorns de gran valor paisatgístic i identitari, una característica que també es dóna en pobles i viles que conserven la seva fesomia original, com Mura i Rocafort, on moltes de les seves cases tenen tines adossades i també al seu interior, en els seus cellers, juntament amb utillatge propi d’una activitat agrícola (bótes, trulls, premses, etc.). En canvi, les tines del nucli urbà de Manresa, malauradament, no conformen un conjunt coherent i amb prou entitat, d’interès històric i etnològic. Els principals motius són perquè, a causa de les transformacions urbanístiques, com les reconstruccions d’edificis i les alineacions de carrers, han quedat soterrades, i perquè formen part d’immobles de titularitat privada, i per tant, no són visitables.

L’actitud exemplar d’alguns propietaris garanteix la seva preservació, però en molts casos la seva situació és d’incertesa i fa témer pel seu estat de conservació i pel seu destí, sobretot perquè es troben a l’interior de cases pageses, o suburbanes, no catalogades, i, per tant, sense cap nivell de protecció, a diferència d’altres tipologies arquitectòniques, com les cases residencials urbanes i les masies, o els espais singulars, com el carrer del Balç. Irònicament, han estat els enderrocaments en què han aparegut restes de tines -de vegades només una petita mostra de les seves rajoles vitrificades- allò que ha permès descobrir els indrets on hi havien produït vi.

Entre els segles XIV i XVII, Manresa es va consolidar com un entorn urbà envoltat de vinyes, on coexistien activitats agrícoles i artesanals. Molts manresans que es dedicaven a l’elaboració de vi no eren pagesos sinó menestrals (paraires, blanquers, sabaters, teixidors…) i mercaders o traginers que complementaven aquesta activitat amb el seu ofici. Entre 1860 i 1890 l’edat d’or del vi, al seu mercat segur que proveïa les comarques de l’interior va afegir-s’hi el de l’estat francès, aleshores amb les vinyes occitanes devastades per la fil·loxera. El fet que Manresa era el municipi que produïa més vi a tot el Principat hauria de quedar reflectit en la localització d’un gran nombre de tines en el seu nucli urbà -de moment en tenim 37 d’identificades, algunes de dimensions considerables-, a més de les 14 de l’entorn rural, una informació que corroboren les fonts documentals referents a l’extensió de la vinya als voltants de la ciutat, de la qual no en queda cap rastre, ja que totes les zones que antigament eren ocupades per vinyes han estat convertides per a ús industrial, residencial o de regadiu, aprofitant el rec dels braçals de la Séquia.

Les tines a l’interior de les cases dels nuclis urbans o de les masies representen el model de vinificació més segura. Indiquen que els seus propietaris, pagesos o artesans, podien elaborar el vi al seu mateix habitatge. La proximitat de les seves vinyes -conreades per mitjà de jornalers, o cedides rabassa morta- els permetia transportar la verema amb prou temps per a començar a fer el procés de vinificació a la tina que tenien a casa seva. Una situació ben diferent dels rabassaires que es veieren obligats a construir les seves tines al voltant del mas, i, en el cas més extrem, enmig de les vinyes, allunyades dels masos i els habitatges, en llocs remots i feréstecs.

La introducció del concepte tines urbanes pot ajudar a tenir una noció més completa de la història de la vinya al Bages. No només serveix per a diferenciar-se dels que defineixen les tines al voltant del mas i les tines enmig de les vinyes, o, fins i tot de les tines excavades a la roca o cups medievals, sinó també per a entendre que, les tines dels nuclis urbans de la vila de Santpedor i la ciutat de Manresa, dins les muralles, són originàriament urbanes, per contra, les tines de les cases suburbanes, fora muralles, o les tines de les cases dels rabassaires de la vila de Navarcles, han esdevingut urbanes en ser assimilades pel creixement urbà.

A partir d’aquí ens podem plantejar si és viable un producte enoturístic com la creació d’un recorregut urbà d’interpretació que expliqui el fet peculiar que Manresa és una -i probablement l’única- ciutat amb tines.

Aquest inventari és un treball incipient, obert a tothom qui vulgui fer-hi aportacions o esmenes -pot escriure’ns al correu: cebages@cebages.org, amb el títol Tines urbanes-, que vol ser un complement dels que han confeccionat de manera participativa a través de la xarxa els portals wikipedra i bagesterradevins, en què els milers d’exemplars de construccions de pedra seca relacionades amb l’explotació de la terra que recullen, majoritàriament, descriuen sobre el territori una imatge del procés d’expansió de la vinya.

Posteriorment, el projecte serà ampliat amb una selecció de textos d’historiadors i estudiosos que confirmen l’existència de tines a Manresa i les situen en el seu context històric, i també amb notícies i publicacions que fan referència a tines, cups o recipients de vinificació del Bages i d’altres zones vinícoles de l’àrea mediterrània, que guarden molts paral·lelismes, tant en les tipologies del patrimoni i el paisatge vitivinícola com en els processos històrics que han viscut les seves vinyes (períodes d’esplendor i de crisi successius), per causes similars.

Tines del carrer Sobrerroca

El 9 maig de 2013 el Canal Taronja Central de la Xarxa de Televisions Locals emet la notícia que les obres del carrer Sobrerroca han permès comprovar que les tines que hi ha soterrades es troben en molt bon estat de conservació.

Tines del carrer Sobrerroca de Manresa

El 9 maig de 2013 el Canal Taronja Central de la Xarxa de Televisions Locals emet la notícia que les obres del carrer Sobrerroca han permès comprovar que les tines que hi ha soterrades es troben en molt bon estat de conservació.

Carpeta:

 

Qui som?
Autor: Ramon Cornet de Pedro. | Coordinació: Junta del Centre d’Estudis del Bages. | Anys: 2019-2020.

Amb el suport de:

 

Vols compartir aquest contingut?