Introducció
El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va fer públic el 23 de març de 2016 l’avanç del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages (PDU). En dit avanç es diu que el PDU ordenarà l’activitat minera a la comarca amb una visió de conjunt i vetllarà perquè sigui sostenible des del punt de vista ambiental, social i econòmic.
També diu que es proposa “vetllar per una retirada ordenada de l’activitat minera a Balsareny i a Sallent i crear en aquests municipis nous espais d’oportunitat econòmica”. L’esmentat PDU es presenta als ajuntaments implicats perquè hi facin les al.legacions que creguin oportunes.
Cessament de l’activitat minera a Sallent
En el PDU s’indica que a partir del dia 30 de juny de 2017 ja no es podrà abocar més residus al Cogulló de Sallent. L’empresa ha previst cessar l’activitat minera a Sallent i centrar-la a Súria. El tancament de l’activitat minera de Sallent “es durà a terme de manera progressiva i compassada”. El final d’aquest procés es preveu que serà el gener de 2020.
El tancament de la mina de Sallent suposa el final de la principal activitat econòmica que ha tingut la Vila de Sallent des de 1930. La mina ha estat la principal font de riquesa i de treball per a bona part de la població els últims 85 anys. La mina ha estat el factor bàsic de la història econòmica, social i cultural de Sallent durant el darrer segle.
En aquests moments hi ha el perill que el final de l’activitat minera suposi també el desmantellament de tots elements relacionats amb aquesta activitat. Si no estem a l’aguait ens podem trobar que de la nit al dia no quedi cap vestigi de la mineria que ha estat tan important per a la població i desaparegui tota una història que ha sigut la vida de tres generacions.
La mina i el patrimoni miner de Sallent
Al llarg d’aquests 85 anys d’activitat minera s’ha generat un patrimoni miner molt important que configura un veritable paisatge industrial de caràcter miner. No es tracta d’uns elements aïllats sinó d’una sèrie d’elements productius i socials interconnectats. Aquest conjunt té un gran valor patrimonial per la seva singularitat. Cal destacar que en els darrers anys s’han perdut elements d’aquest patrimoni però encara es conserven alguns elements que cal preservar de la seva destrucció o desfiguració.
Hem de reconèixer que en el passat no hi ha hagut la necessària sensibilitat envers el patrimoni. Però actualment ha canviat la consideració envers el patrimoni. Avui dia el patrimoni arreu és vist com un actiu de riquesa cultural i econòmica, com una gran oportunitat.
Avui dia ens hem de plantejar que treballar amb el patrimoni és una opció de futur. Però això passa necessàriament per conservar per al present i per al futur els testimonis d’aquest llegat del passat. El patrimoni miner és un element fonamental de la història de Sallent que cal preservar pel seu interès i pel valor afegit que suposa per a Sallent.
Aquest patrimoni consisteix en tot allò relacionat amb:
- L’explotació i tractament del mineral com la mateixa mina, els castellets, la cinta transportadora, el dipòsit de runam, les naus per a guardar i tractar el mineral.
- Les instal·lacions administratives.
- La maquinària i les eines per al treball
- Les instal·lacions auxiliars: tren,
- La documentació de l’empresa.
- Les fotografies relacionades amb el treball, l’empresa i la vida social.
- Els habitatges obrers i les construccions auxiliars.
- La memòria de la vida i del treball entorn de la mina.
Tots aquests elements formen part del patrimoni miner de Sallent. Caldria un pla de treball per tal de protegir aquests elements que encara es conserven.
La protecció del patrimoni miner de Sallent
El municipi de Sallent en el seu Pla d’Ordenació Urbanística Muncipal (POUM) té prevista la protecció de patrimoni miner en el codi patrimonial RC32. Però no té un desplegament d’aquesta previsió.
Davant la imminència del final de l’activitat minera a Sallent i el tancament de les instal·lacions caldria que l’Ajuntament de Sallent fes els passos necessaris per tal de preservar aquells elements del patrimoni miner que consideri valuosos i que formen part del llegat de la important història de la mineria a Sallent.
El primer que cal fer és identificar els elements de la mineria que es volen protegir de la possible desaparició. Elements que en aquests moments estan sota la responsabilitat de l’empresa minera però que si es protegeixen legalment es pot evitar que desapareguin.
Elements d’interès patrimonial susceptibles de ser protegits:
- Colònia d’habitatges miners de la Butjosa. Amb un temple inclòs. Es tracta d’un petit conjunt de casetes de miners. Sols es conserva una part de les que hi havia. Pel seu caràcter caldria que tinguessin protecció legal com a BCIL.
- Línia fèrria del tren que anava de Manresa a Guardiola. El tram de Manresa-Sallent és l’únic que es conserva. Caldria preservar-la via i evitar el seu desmantellament encara que de manera immediata no tingui un ús.
- Cal preservar els castellets que són l’element més emblemàtic de les mines.
- Naus per a l’elaboració de la potassa. Dues grans naus on es processa la potassa. El residu es trasllada al Montsalat per una cinta. La nau més al sud es va construir als anys trenta tot i que s’ha renovat els darrers temps. També hi ha diversos edificis rectangulars, de planta baixa on hi ha oficines, porteria, servei contraincendis, etc. En un s’hi podria situar un possible museu de la mineria de potassa. Sembla que l’arxiu es troba a les oficines, almenys hi era fa uns anys.
- Algun tram de la cinta transportadora de material pot ser interessant de conservar com a exemple d’aquest transport singular.
- Donat que no s’ha pogut accedir dins de les instal·lacions mineres poden existir altres elements patrimonials que caldria conservar.
Un cop identificats els elements a protegir caldria que l’Ajuntament els declarés Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) per tal que tinguessin una protecció legal. Com que el municipi té més de 5.000 habitants no és necessari que el Consell Comarcal ratifiqui l’aprovació.
A més caldria prestar atenció per tal de garantir que la documentació de l’empresa no es perdi. Que es guardi en un arxiu en bones condicions de seguretat i de consulta pública. Igualment, caldria treballar per conservar totes les fotografies i documents gràfics que testimonien la vida de la mina i del seu entorn. Les històries orals de persones vinculades a la mina constitueixen una font històrica important que caldria treballar i conservar si no volem perdre aquesta font històrica tan valuosa.
Per tot plegat creiem que seria oportú elaborar un Pla per al Patrimoni Miner de Sallent en el qual es determinessin les línies de treball per preservar el patrimoni i també per al seu estudi i difusió.
No cal dir que al costat d’aquestes accions legals per protegir el patrimoni cal que hi hagi un procés de diàleg amb l’empresa i amb l’Administració catalana per aconseguir preservar el paisatge industrial miner. En aquesta tasca la bona col·laboració és una garantia d’èxit. A més a més, la protecció del patrimoni avui dia té una gran complicitat popular.
Al mateix temps caldria fer unes al·legacions al PDU per tal de demanar que el Pla Director contempli la protecció del patrimoni miner i evitar que es destrueixi. Creiem que caldria esmentar els elements a protegir. L’objectiu no és altre que preservar aquells elements que formen part del paisatge industrial miner de gran interès que hi ha a Sallent. Aquest paisatge industrial miner és un actiu que té Sallent i que de cap manera es pot permetre de perdre perquè forma part de la seva història i constitueix un valor que ha de continuar donant riquesa, vida i treball a Sallent. El patrimoni miner suposa una nova oportunitat que cal desenvolupar. En aquesta tasca el PDU hi ha de jugar un paper fonamental si es defensa adequadament el patrimoni miner.
A Catalunya tenim diversos exemples prou reeixits de protecció del patrimoni miner i de la seva conversió en un bé cultural i econòmic que atrau l’interès de moltes persones. Sallent també ho pot fer perquè té els elements, les capacitats i les ganes dels sallentins per fer-ho.
Bages, 12 de setembre de 2016
- Francesc Comas i Closas, president del Centre d’Estudis del Bages.
- Josep Maria Mata i Perelló, president del Consell Científic del Geoparc de la Catalunya Central.
- Francisco Bravo, per l’entitat Sigmadot.
- Ferran Sànchez Agustí, historiador.
- Jaume Serra i Carné, Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages.
Notes.
- http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/291683/ca/lavanc-director-urbanistic-lactivitat-minera-bages-sotmes-consulta-ajuntaments-implicats.do
- http://www.sallent.cat/
- Jaume Perarnau i Llorens. “Patrimoni i paisatge industrial en perill al Bages”. Revista Dovella núm. 118.