Visita a la torre medieval dels Comtals
Les Jornades Europees del Patrimoni arriben aquest any a Catalunya més vives que mai. El cap de setmana del 26, 27 i 28 de setembre, municipis de tot el territori mostraran el millor del seu patrimoni a través de portes obertes, visites guiades i activitats de tota mena. El Centre d’Estudis del Bages us ofereix la possibilitat de redescobrir la Torre medieval dels Comtals!
- Dissabte 27 de setembre de 2014
- Lloc de trobada: entrada a la Colònia d’Els Comtals a les 5 de la tarda.
Organitzen: Centre d’Estudis del Bages, Amics de l’Art Romànic del Bages i Associació de Veïns dels Comtals. Amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner i de l’Ajuntament de Manresa.
Més informació, document PDF
Una mica d’història: LA TORRE DELS COMTALS DE MANRESA
A la part inferior del terme de Manresa, a un cantó i altre del Cardener, a finals del segle X i principis de l’XI hi havia un predi de domini directe del comte de Barcelona, que era anomenat Els Comtals. Els terrenys de la part de la dreta el riu la comtessa Ermessenda i el seu fill Ramon Berenguer I els donaren en una data imprecisa del 1016 o 1018 al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En el document de donació s’hi diu que en el predi hi ha una església dedicada a Santa Susanna, poc després substituïda per una altra, romànica, a més d’una torre, uns casals, etc. De la torre ara no se’n veu res. La torre que hi ha a l’esquerra del riu és una altra, totalment ignorada en els documents medievals, però que és la que feia el servei d’enllaç de Manresa amb Castellgalí.
D’aquesta torre, la de l’esquerra del riu, en queda una bona part tot i que està mig arruïnada: li falten gairebé dues cares, de dalt a baix (figs. 100 i 101), però el que queda permet fer-ne una restitució ideal. És de planta trapezial, quasi quadrada, amb les parets quelcom atalussades exteriorment des del primer pis en amunt; així i tot, per dins les parets són verticals (fig. 102). Té un portalet als baixos, a la cara sud-est, que només fa un metre d’alçada, amb llinda de pedra i sense galzes, cosa que vol dir que no tenia porta, i dóna a una estança coberta amb volta de mig punt, d’eix nord-est sud-oest, quelcom realçada sobre un rengle de lloses que fan d’imposta. El primer pis que sembla que no tenia comunicació amb els baixos, cosa que no es pot assegurar perquè la volta de separació és mig ensorrada. S’hi entrava per un portal de la cara sud-est, del qual encara es veu un muntant. L’espai d’aquest primer pis és una mica més gran que el dels baixos perquè les parets que el delimiten són més primes. Al segon pis l’entrada era per un altre portalet encara més xic que el dels baixos situat a la mateixa cara que aquest. Hi ha dues petites espitlleres d’esqueix cap endins: una al costat del portalet i l’altra a la cara nord-est. Aquest pis devia tenir, com el primer, un sostre embigat que carregava sobre un relleix que hi ha tot al voltant del parament intern dels murs on, també com al pis de sota, són més prims. La torre té una alçada de 9,20 m, comptats des del nivell de dins; a baix les parets fan d’1,20 a 1,40 de gruix, segons la cara; d’1 m a 0,80 al primer pis; i 0,60 a 0,70 al segon a causa de l’atalussat extern. El material de construcció de la torre és de pedres sense treballar, més o menys rectangulars i fent filades als paraments i de reble entremig. No s’hi veu material d’unió, que devia ser fang que el temps ha anat fent caure o era de pedra seca.
Si comparem aquesta torre amb la del Castelltallat veurem que tenen una gran semblança, per la qual cosa crec que la manresana és de finals del segle IX o de principis del X, com aquella segons l’opinió dels arqueòlegs que van excavar el dit castell.
Aquesta torre tenia per missió l’enllaç per senyals entre Manresa i Castellgalí i, a més, els baixos sense portes podien servir de sopluig als vianants que passaven pel camí que hi havia a la vora, sense que poguessin interferir en la tasca dels torrers.
Xavier Sitjes i Molins