La crisi provoca danys col·laterals en el patrimoni industrial

Fàbrica La Favorita

Fàbrica La Favorita, a les afores de Manresa

Una de les principals evidències dels efectes de la crisi econòmica a Manresa, tot i que no se’n parli tant com del tancament de negocis locals o de l’augment de l’atur, és la deixadesa o el mal estat d’obres arquitectòniques amb valor històric. Si bé és una deixadesa que podia existir abans de la crisi, al llarg d’aquesta s’ha agreujat. Jaume Serra, historiador i president del Centre d’Estudis del Bages i portaveu de la Comissió de Defensa del Patrimoni, adverteix que “no es fa cas als senyals. La degradació és progressiva, es deixa passar el temps sense fer cas a les evidències i, al final, el patrimoni es degrada completament. I assumir la rehabilitació és molt més car i difícil” .

Una part d’aquest patrimoni degradat reflecteix l’important passat industrial que visqué la ciutat des de finals del segle XIX fins a la segona meitat del segle XX. Manresa és una ciutat milcentenària amb passat medieval, modernista, barroc i un, menys reconegut, d’industrial, mirall d’una època en què creixia gràcies a l’esforç d’obrers que treballaven en dures condicions en la producció de diferents productes, des de farina, seda, llana o cintes, més tard de cotó, electricitat i, posteriorment, en peces de ferro per a calderes o automòbils, en fàbriques impulsades, primer, per energia hidràulica, després amb carbó i finalment amb electricitat.

D’aquell passat industrial queden actualment 37 béns i obres (construïts entre mitjans de segle dinou i mitjans de segle vint), tal com queda catalogat en el darrer Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (d’ara endavant, catàleg de Patrimoni Arquitectònic) aprovat a finals de 2012. Lluis Virós, historiador manresà que va participar en la redacció del catàleg de Patrimoni Arquitectònic, explica que “el llistat inclou béns com la Fàbrica Nova, la fàbrica del Salt, xemeneies al centre de la ciutat, fàbriques abandonades com la Favorita o els Polvorers, algunes que continuen produint i altres que s’han adaptat per a oficines”. Algunes s’han adaptat millor que d’altres als canvis contextuals.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada