El criteri bàsic sobre el tractament del Patrimoni hauria de ser el respecte màxim a l’obra conservada. L’actuació sobre el patrimoni ha de ser sempre la menor possible per tal de conservar el caràcter autèntic de l’obra original. Fer una obra nova no és conservar el patrimoni, és una altra cosa. Sobre el Camí de la Vall del Paradís creiem que caldria conservar les característiques originals, antigues, d’aquest camí.
Per això:
- Creiem que el més coherent i respectuós amb el patrimoni és mantenir les característiques del camí tradicional que era empedrat.
- Ja que bona part del camí està fet amb un bon empedrat antic caldria seguir la pauta i fer-lo tot igual. Si faltés pedra caldria utilitzar la del país, la més semblant a la que ja hi ha.
- Caldria que tot el recorregut del camí fos realitzat de la mateixa manera. El projecte contempla que part es faci amb formigó, part amb pedres velles i part amb granit.
- Fer una part del camí amb formigó no sembla adient amb les característiques del camí antic. Tampoc és adient introduir pedra de granit aliena al terreny i a la tradició del lloc.
- Conservar la part del camí amb l’empedrat original resultaria molt més barat que no fer tot el camí de nou.
- Les novetats arquitectòniques es poden desenvolupar en molts llocs de nova creació, però on hi ha una obra antiga original no és justificable eliminar-la ni distorsionar-la. Cal conservar i restaurar amb cura i respecte als elements del Patrimoni que han arribat fins als nostres dies.
Comissió de Defensa del Patrimoni del Centre d’Estudis del Bages
Manresa, 2 de setembre de 2015.