L’Ajuntament de Manresa va aprovar dijous 20 de juliol la concessió del títol de Manresà Il·lustre al periodista Josep Maria Planes (1907-1936), destacant que “Planes va ser un periodista excepcional que fou assassinat per un escamot de la FAI a la carretera de La Rabassada amb només 29 anys”.
El reconeixement a Josep Maria Planes arriba un any després que un grup d’entitats, entre les quals la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes, s’apleguessin en una comissió per demanar a l’Ajuntament de Manresa que reconegués al periodista com a Manresà Il·lustre, el màxim honor de la ciutat. La petició es va presentar el 2016 coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva mort i amb l’aval de 254 signatures. L’objectiu de la proposta era “rescatar de l’oblit un professional excepcional, pioner del periodisme d’investigació a Catalunya”, segons es destaca en l’acord que s’ha pres.
La Comissió Josep Maria Planes va prendre el compromís de celebrar l’Any Planes (2016-2017) amb un programa d’activitats orientat a reivindicar la vida i obra del periodista. L’Any Planes es va inaugurar formalment el 2 de juny de 2016 amb el lliurament de IV Premi Josep M. Planes de periodisme, al saló de sessions de l’Ajuntament de Manresa, i és previst que es tanqui el 14 de setembre d’enguany, amb l’acte solemne de col·locació del quadre de Planes a la galeria de Manresans Il·lustres i el lliurament del premi Josep M. Planes 2017.
La Comissió Josep Maria Planes és formada per la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa, El Col·lectiu Desvalls, la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Bages, la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, els periodistes Pep Corral i Jordi Finestres i l’historiador Jordi Sardans.
Planes va iniciar la seva activitat periodística al diari El Pla de Bages. També va col·laborar en revistes manresanes com Ciutat i Dia. Però de ben jove va instal·lar-se a Barcelona. Es tractava d’un home llegit més que no pas gran estudiós, amb una gran facilitat per escriure i transmetre, i el món de la cultura barceloní ben aviat es va adonar del seu talent. Va fer amistat amb homes que després han tingut un nom en la nostra literatura com ara Josep Maria de Segarra, Avel·lís Artís Gener (Tísner), Josep Pla, JV Foix… entre altres.
A Barcelona va publicar en les principals publicacions del moment, com ara Mirador, i va dirigir algunes de les publicacions que més nom tenien en aquells anys com Imatges i La Publicitat.
Va destacar pel seu nivell literari en tots els gèneres, des de la crònica cultura a l’esportiva, passant per el que es podria considerar els inicis a Catalunya del periodisme d’investigació. Home d’esquerres i catalanista, profundament defensor de la república, es va enfrontar a través d’un debat d’idees amb els responsables del pistolerisme. Aquest sector el va amenaçar, primer, i, finalment, el va anar a buscar en una casa de la capital catalana on s’amagava. Se’l van endur a la carretera de la Rabassada i li van disparar set trets al cap, quan només tenia 29 anys. Després de la guerra, com destacava Enric Badia en la seva intervenció en el ple municipal, tones de silenci van cobrir la seva obra. Ara, Manresa fa el màxim reconeixement que pot fer la ciutat a una de les seves figures del món de les lletres més significades.