28 de març de 2024

Una visita als records de la Fàbrica Nova

Una visita als records de la Fàbrica Nova Visita a la Fàbrica Nova. Fotografia: CEB - Jordi Bonvehí

Les Visites a la Manresa Desconeguda han aplegat 500 persones en un recorregut pel passat, present i futur de l’edifici

Entre el mig miler de persones que han participat, aquest dijous a la tarda, a les visites a la Fàbrica Nova, no hi han volgut faltar antigues treballadores que han passat bona part de la seva vida entre els murs de les naus de l’antic complex fabril.

L’activitat, emmarcada dins les Visites a la Manresa Desconeguda, una cita fixa del programa de festa major, s’ha avançat trenta minuts per poder encabir més gent, de manera que el primer grup, programat per a 2/4 de 5 de la tarda, ha començat a les 4. A més, els grups han passat de les 20 a les 30 persones per poder encabir el màxim de gent de la qual s’ha volgut inscriure a l’oficina de turisme per participar-hi.

La majoria de persones que s’han apropat a la Fàbrica Nova eren grans, i bona part dels assistents tenien alguna relació personal amb la fàbrica o el seu entorn. És el cas de la Ramona Travesset, que va començar a treballar-hi quan només tenia 12 anys. Hi té molt bons records, tot i que recorda que la seva feina era molt dura. «Jo sola havia de portar quaranta telers i m’havia de llevar molt d’hora. Però sempre rèiem molt amb les companyes», rememorava, nostàlgica, la manresana.

Va deixar la feina quan van calar foc a la fàbrica. «Ens donaven quatre duros si marxàvem i jo ho vaig acceptar perquè des de llavors l’ambient ja no va ser el mateix». Va fer una vaga amb les seves companyes perquè no les deixaven fer festa el dilluns de la segona Pasqua. «Ara és festiu per a tothom aquell dia, però ningú es pregunta per què». Explicava que, al final, els empresaris van fer cas de les seves peticions.

Travesset s’ha mostrat molt satisfeta amb el nou rumb que ha de prendre l’espai. «M’agrada molt que facin coses que siguin útils per als joves. Millor que facin això que no pas tants centres comercials i pisos perquè després quedin buits», valorava.

Una altra de les assistents a la visita ha sigut Maria Lluïsa Pujol, que hi ha anat amb el seu fill, Francesc Gasol. Ella no havia treballat mai a la fàbrica, però la seva mare sí. «He sentit a parlar d’aquest lloc durant tota la vida i ara que hi feien una visita guiada, ens hem decidit a venir». Tot i que ella no ho recorda, a casa té fotos que corroboren que durant la guerra civil el soterrani de la Fàbrica Nova va servir com a refugi antiaeri. «Quan queien les bombes, la meva mare m’embolicava amb una tovallola i anava corrent cap a la fàbrica per estar a cobert».

Anna Ruano, que ha explicat que va ser l’última persona que va entrar a treballar a la Fàbrica Nova, també s’ha apropat a la visita. Hi va treballar del 1977 fins al tancament, el 1989. «Quan hi vaig entrar era la més jove, només tenia 16 anys. Recordo que sempre hi havia molta feina i pocs descansos. També recordo que la gent sempre em va tractar molt bé».

La visita ha repassat el passat present i futur de la fàbrica a través d’imatges, vídeos, explicacions d’historiadors, la teatralització d’una escena quotidiana a la dècada dels anys vint i l’accés a alguns dels espais de l’edifici.


Notícia del Diari Regió7 (26/08/2022) – Helena Carbonell Aurín

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.