7 de desembre de 2024

Declarats béns culturals d’interès nacional tretze conjunts de tines de les valls del Montcau

Declarats béns culturals d’interès nacional tretze conjunts de tines de les valls del Montcau Tines del Tosques, a la vall del Flequer, a Mura | Fotografia: Gonzalo Sanguinetti / Diputació de Barcelona

El Govern ha aprovat aquest dimarts declarar béns culturals d’interès nacional, en la categoria de zones d’interès etnològic, un total de tretze conjunts de tines enmig de les vinyes situats a diversos municipis de les valls del Montcau, a la comarca del Bages i n’ha delimitat entorns de protecció. En concret, aquests conjunts de tines estan situats a les poblacions de Talamanca, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort. La declaració suposa que en el cas d’intervencions s’haurà de mantenir l’estructura arquitectònica i morfològica en cadascun dels tretze conjunts de tines i que l’entorn corresponent s’ha de mantenir net i desbrossat per poder fer perceptible cada conjunt i evitar que es degradi per manca de conservació, segons ha indicat el Govern.

A més, segons l’Executiu, per a la conservació, la recuperació, la restauració, la millora i la utilització dels béns caldrà respectar els valors que van motivar la declaració, amb el màxim aprofitament possible les parts originals en el cas d’intervencions. També es prohibeix eliminar parts dels béns, així com les instal·lacions elèctriques, les antenes de telefonia mòbil o qualsevol altra instal·lació que alteri greument la contemplació dels béns.

La declaració permet l’estudi científic de les característiques arquitectòniques, etnològiques, històriques i arqueològiques dels béns i estableix que els rètols informatius i de senyalització d’itinerari han d’harmonitzar amb la zona d’interès etnològic i situar-se a una distància prudencial del bé.

El Govern subratlla que el patrimoni format pels conjunts de tines enmig de les vinyes de les valls del Montcau és d’un patrimoni únic i singular vinculat amb una zona paisatgística que s’ha caracteritzat històricament per l’explotació de la vinya, fonamentalment als segles XVIII i XIX, però documentada des de l’edat mitjana.

La construcció de tines al costat del camp de vinyes va ser la solució dels pagesos als problemes de transport de la verema en aquest àmbit muntanyós i a la necessitat d’una fermentació homogènia, quan aquesta zona del Bages era una de les principals productores de vi del país.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.