Vuit entitats, entre elles el CEB, i 52 particulars, sobretot veïns de les Escodines, signen una instància que van entrar el 22 de desembre a l’Ajuntament de Manresa on li reclamen que obligui el manresà Pere Foradada a enderrocar el mur que va construir fa més de deu anys al camí de la creu del Tort, que passa per la seva propietat, i que impedeix el pas per anar a la creu del Tort des del sector Pont Vell.
Joan Antoni Pussó (Associació Cultural Recreativa Divina Pastora); Antoni Fernández, Jordi Bonvehí i Jaume Serra (Centre d’Estudis del Bages); Lluís Matamala (advocat), Josep Llobet (Amics de l’Art Romànic del Bages) i Pilar Rius (advocada que va mantenir un litigi amb Foradada pel camí) van entrar la instància al consistori. D’entitats, també hi figuren Òmnium Cultural, l’Associació de Veïns de les Escodines, Meandre, El Pou de la Gallina i l’Associació Memòria i Història de Manresa. Defensen que el camí de la creu del Tort, també conegut com de la font de Fans, és públic. Reclamen al consistori que el faci obrir amb urgència i no descarten portar-ho al jutjat si no actua aviat.
Foradada nega que sigui un camí públic. Per afirmar-ho, es basa en dos plànols i un certificat del consistori segons el qual no existeix oficialment. Matamala puntualitza que “l’Ajuntament no diu que no hi passi un camí públic, sinó que només es fonamenta en el tema del cadastre i diu que no l’hi ha trobat, però la realitat s’imposa sobre el cadastre”. Foradada també aporta que, el 2001, en un judici que el va enfrontar a la família veïna Rius-Palomas, el jutge va desestimar fer obrir el camí en considerar que pertoca a l’administració demanar-ho i no a un particular. Sí que va declarar, el jutge, que “el demandat [Foradada] ha de demolir la part del mur de formigó construït per ell que recolza al mur o paret de la finca dels demandants”, els Rius-Palomas. Aquest camí, que segons l’escrit presentat està referenciat en un document d’arrendament de terres que data de 1331, va ser tapiat amb un mur de formigó “fa anys” per un particular amb una propietat adjacent que talla el dret de pas que es conservava i que encara era vigent el 1974 i el 1996, com es demostra en dos plànols de l’època. El mateix escrit recull compromisos del ple del mateix Ajuntament instant-se a recuperar el pas d’aquest camí que no s’han executat.
Segons recull la instància, el camí tenia dos saltants d’aigua, el saltant del Tort, actualment canalitzat, i el saltant del Bana. L’escrit també recorda com a anècdotes, que en l’aiguat de 1907 el camí va servir per salvar les treballadores de la fàbrica de vora el Pont Vell, o que els jesuïtes que feien el tercerat el feien servir per anar a buscar aigua al Pouet de Bufalvent i a la Font de la Guineu, ambdós punts ara desapareguts. Els signants de la instància avisen que si no es procedeix a l’enderroc del mur, per part del particular que el va aixecar o, subsidiàriament, per l’Ajuntament, el consistori podria concórrer en prevaricació en no fer complir la llei en un camí catalogat com a públic. La instància adverteix que en cas de no tramitar-se la sol·licitud amb la deguda urgència, els signants es reserven el dret de denunciar el cas als jutjats.
Podeu descarregar-vos la instància presentada a l’Ajuntament aquí: INSTÀNCIA
Més:
ManresaInfo.cat: Exigeixen recuperar el camí de la Creu de Tort, del Pont Vell a Santa Clara
Reivindiquen que la Creu del Tort tingui el camí obert