El Centre d’Estudis del Bages, juntament amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya Bages-Berguedà i l’Ajuntament de Sallent, organitza una visita guiada a la fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes en motiu d’una nova edició de les Jornades Europees de Patrimoni. La visita és oberta a tot el públic, gratuïta i serà el proper dissabte 10 d’octubre, a les 10 del matí. El punt de trobada serà davant la mateixa fàbrica, al pati interior.
Inscripció prèvia necessària en una d’aquestes adreces:
- Ajuntament de Sallent, tel. 93.837.02.00
- Centre d’Estudis del Bages, tel. 93.873.65.25, cebages@cebages.org
- Col.legi d’Arquitectes del Bages-Bergueda, tel.93.875.18.00, manresasecretaria@coac.cat
Història de la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes
L’any 1871 Josep Berenguer Viladessau va crear una fàbrica de vapor a Artés. Estava dedicada a fabricar teixits de color. El 1873 es va crear la societat Berenguer i Cia amb tres socis, Josep Berenguer Viladessau, Josep Berenguer Cava i Ramon de Rocafort Casamitjana. A partir de 1895 sota la direcció de Josep Berenguer Cava l’empresa estava en procés d’expansió. El 1898 va arrendar per deu anys la fàbrica de filatura del Pont de Cabrianes. Però el seu projecte va ser la construcció d’una gran fàbrica vora el riu Llobregat, al poble de Cabrianes. El 1900 va obtenir la concessió per a un salt d’aigua.
El 1902 va començar la construcció de la fàbrica que ja funcionava el 1905. La fàbrica de Cabrianes es dedicava sobretot a fabricar il que es teixia a la fàbrica d’Artés. La fàbrica dels Berenguer va tenir una bona gestió, donava uns beneficis molt elevats bona part dels quals s’anaven reinvertint en la mateixa empresa. Això explica la solidesa de l’empresa i la seva creixent expansió. La famı́lia Berenguer va convertir-se en una destacada famı́lia de la burgesia catalana. Va establir-se a Barcelona on va construir una gran casa modernista al carrer de la Diputació, obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda. Josep Berenguer Cava va morir solter el 1904 i els seus nebots Josep, Casimir i Francesc Clapers Berenguer van formar la societat “Sobrinos de Berenguer”.
El 1920 la societat es va reconvertir en “Manufacturas Berenguer SA”. Els treballadors i sobretot treballadores de la fàbrica procedien de Navarcles, d’Artés, de Sallent i de Santa Maria d’Oló. També hi treballaven nens i nenes a partir de 8 i 9 anys. Els de lluny vivien en els pisos de la fàbrica.Quatre monges del Sagrat Cor tenien cura dels fills petits mentre les mares treballaven. Es feien dos o tres torns segons com anava la demanda. El 1946 hi treballaven 190 persones. El 1955 eren 350 els treballadors. A partir de 1936 els tres fills de Francesc Clapers Berenguer, Josep, Lluı́s i Enric Clapers Cluselles, van heretar l’empresa. La fàbrica va funcionar fins l’any 1989 que va tancar en uns anys en què van fer fallida moltes fàbriques del tèxtil.
L’any 1989 Eudald Gonfaus va comprar la fàbrica a la família Clapers Cluselles. als descendents dels Clapers Berenguer que vivien a Barcelona. Entre el 1989 i 2004 els Gonfaus es fan càrrec del funcionament de la fàbrica. Fabricaven filatura de cotó. La maquinària s’havia renovat totalment. Hi treballaven 100 persones. La família Gonfaus també tenia una fàbrica a Bagà i la fàbrica de la colònia de Cal Riera. A partir del tancament de la fàbrica el 2004 es van llogar espais per a altres empreses. Els habitatges també es van llogar a families. La turbina continua funcionant a càrrec de Josep Gonfaus.