El passat dijous 6 d’octubre es va celebrar al Museu Comarcal de Manresa la xerrada de Francesc Agustí sobre la pintura barroca, L’arbre del Roser i l’arbre dels dominics. L’obra, d’autor desconegut i datada a la segona meitat del segle XVII, procedeix de la desapareguda església de Sant Pere Màrtir. Entre els mesos d’octubre i novembre de 1936, la brigada de salvament del patrimoni de Manresa la va traslladar a la Cova de Sant Ignasi, edifici que l’Ajuntament de Manresa va establir com a dipòsit per protegir els béns artístics que en aquells primers moments de la Guerra Civil de 1936-39 estaven en risc, tant pels avalots dels primers dies, com pels enderrocs de les esglésies que es van programar a la tardor.
Francesc Agustí, en situar aquestes obres en el seu context històric (segle XVII), va comparar-les amb altres exemples d’aquesta forma de representació, carregada de simbologia, que té el seu origen iconogràfic en el tema de l’Arbre de Jessé, o arbre genealògic de Crist. Per als dominics tenien una funció devota i propagandística. El seu objectiu era fer arribar la fe a tots els estaments i classes socials, de les més humils a les més poderoses, tot convencent-los de l’efecte benefactor del culte litúrgic.
En acabar la conferència, Francesc Agustí va fer una breu visita comentada de les pintures per a tots els assistents, als quals va fer observar in situ els nombrosos detalls que envolten els personatges que hi apareixen. En el cas de l’Arbre dels Dominics, Agustí va explicar les grans dificultats que va tenir amb alguns per arribar a identificar-los. D’aquestes obres, dues de les mostres de pintura sobre tela i bastidor més antigues a Catalunya, també van poder comprovar els excel·lents resultats de la restauració que n’ha fet el Centre de Restauració de Béns Mobles.
