12 d'octubre de 2024

El Centre retreu a l’Ajuntament una actitud «dubitativa» en el tema de les caputxines

El Centre retreu a l’Ajuntament una actitud «dubitativa» en el tema de les caputxines

L’entitat reclama al consistori manresà que «encapçali el que demanen les monges i la ciutadania»

El Centre d’Estudis del Bages (CEB) s’ha manifestat respecte a l’acord anul·lat entre les clarisses caputxines i la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM). Entre d’altres, ha expressat el seu desig que «l’Ajuntament que, fins ara, ha mantingut una actitud dubitativa i condescendent, encapçali el que demanen les monges caputxines i la ciutadania de Manresa».

El CEB, entitat dedicada a la divulgació i la defensa de la història i el patrimoni de la comarca que presideix Francesc Comas, fa notar que, «tot i que en alguns moments [el convent de les caputxines] va rebre el menyspreu i la ira d’una part dels manresans, van ser els mateixos ciutadans els que van pagar la seva reconstrucció». «I, ara -afegeix-, quan les monges van decidir cedir -no pas donar- el convent a la ciutat que les ha acollit al llarg dels anys, reben una resposta negativa del bisbat». Mentre que agraeix «el gest generós que la comunitat de monges ha realitzat envers la ciutat i tots els manresans», demana que «el bisbat reconsideri la seva decisió i que tingui en compte la voluntat de les cinc monges caputxines de tornar a la ciutat el que la ciutat els ha donat». Alhora, «demanem a la societat civil manresana que reaccioni a aquesta situació i defensi aquest espai cedit a la ciutat. Una defensa col·lectiva com van fer els nostres avantpassats en altres èpoques històriques».

Recordem que les caputxines, veient que la seva comunitat a Manresa està abocada a l’extinció per manca de vocacions, van cedir a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) el seu convent per tal que aquesta hi fes una residència per a ancians, alhora que es comprometia a tenir cura de les germanes que hi queden. El seu acord, però, el va anul·lar la Santa Seu i el bisbat de Vic mai no hi ha donat el seu suport.


Notícia publicada al Regió7 el 22/12/2016

EL CONVENT DE LES CAPUTXINES, PATRIMONI DE LA CIUTAT

El Centre d’Estudis del Bages, entitat dedicada a la divulgació i defensa de la història i el patrimoni de la comarca, veu amb molta preocupació els últims fets que s’han produït al voltant del convent de les monges clarisses Caputxines de Manresa.

Ara fa molt pocs dies que s’ha celebrat que fa tres-cents setanta-vuit anys que es van establir a la nostra ciutat on varen ser des del primer moment molt ben rebudes i acollides. Probablement, es deu al fet que la seva fundadora Àngela Margarida Prat, coneguda com la Mare Serafina, era manresana i malgrat que el primer convent el va fundar a Barcelona molt aviat va voler establir, malgrat els problemes que hi va posar el bisbat, un convent a la seva ciutat natal.

La seva implicació amb Manresa ha fet que fos, fins ara, l’única dona que hi ha a la galeria de Manresans Il·lustres.

D’altra banda, el convent i l’església annexa al carrer de Talamanca es van edificar al solar on va néixer la mare Serafina perquè així ho va manar el bisbe de Vic en autoritzar el convent. I la seva construcció es deu a l’acció de famílies nobles manresanes com els Peguera, Amigant i Rajadell i la dotació d’una important quantitat de diners del rector de l’església de Sant Miquel. Per tant, el conjunt monàstic és fruit de la donació i esforç dels manresans del segle XVII.

A més la seva continuïtat també ha estat gràcies a la societat manresana perquè aquest era l’únic convent de la ciutat que per cada monja manresana que hi entrava rebia per part de l’ajuntament una quantitat de diners per la seva manutenció. Aquest relligam econòmic entre el convent i la ciutat es va mantenir fins fa molt pocs anys.

Podem afirmar que el convent de les Caputxines ja sigui pel seu origen, per la seva història i per la seva cèntrica situació ha estat el convent femení més manresà.

Tot i que en alguns moments va rebre el menyspreu i la ira d’una part dels manresans van ser els mateixos ciutadans els que van pagar la seva reconstrucció. I avui encara conserva un interessant patrimoni, principalment en el claustre.

I ara quan les monges van decidir cedir –que no donar- el convent a la ciutat que les ha acollit al llarg dels anys reben una resposta negativa per part del bisbat.

Agraïm el gest generós que la comunitat de monges ha realitzat envers la ciutat i tots els manresans.

Des del CEB demanem que el bisbat reconsideri la seva decisió i que tingui en compte la voluntat de les cinc monges caputxines de tornar a la ciutat el que la ciutat els ha donat.

No volem perdre un edifici que pel seu valor històric, patrimonial i cultural pot desenvolupar un important paper social dins el Centre Històric. I que ens trobem durant anys amb un edifici tancat i en desús en un barri on no hi sobren equipaments.

Demanem a la societat civil manresana que reaccioni a aquesta situació i defensi aquest espai cedit a la ciutat. Una defensa col·lectiva com van fer els nostres avantpassats en altres èpoques històriques.

Així mateix, des del Centre d’Estudis del Bages desitgem que l’ajuntament que fins ara ha mantingut una actitud dubitativa i condescendent encapçali el que demanen les monges caputxines i la ciutadania manresana.

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.