A Josep Galobart Soler la tafaneria li va costar 90 lliures esterlines, si fa no fa un centenar d’euros. Remenant per Internet va topar amb la ressenya d’un llibre sobre la Manresa de la baixa edat mitjana: va obrir els ulls com plats i en la previsualització al Google Books va certificar que sí, que es tractava de la seva ciutat. D’aquesta manera, el biòleg manresà, vocal de la junta del Centre d’Estudis del Bages, va descobrir mesos enrere que l’historiador nord-americà Jeff Fynn-Paul feia poc havia publicat The Rise and Decline of an Iberian Bourgeoisie: Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500 a l’editorial de la Universitat de Cambridge. «El vaig comprar de seguida», explica Galobart. L’Espai 1522 de la capital bagenca acollirà aquesta tarda (19 h) la presentació de la traducció feta pel centre.
«Tenim diferents projectes en marxa, com el dels viatgers manresans, i jo estava per Internet remenant informació, buscant llibres antics, quan vaig topar amb l’obra del Jeff», apunta Galobart: «en la següent reunió de la junta els ho vaig explicar, i vam estar d’acord que seria interessant traduir el volum. Posteriorment, ens vam reunir amb l’alcalde i la seva disposició va ser total. El centre en paga un terç, l’Ajuntament un altre terç i, a més, es va fer responsable de buscar suport per a la resta del pressupost». Així, l’edició també ha estat possible gràcies al Parc de la Sèquia i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Arxius de gran valor
El llibre, traduït amb el títol Auge i declivi d’una burgesia catalana. Manresa a la baixa edat mitjana, 1250-1500, va començar a prendre forma en el moment que Flynn va decidir estudiar una ciutat de la península Ibèrica durant la baixa edat mitjana. Paul Freedman, expert en els arxius de Vic, li va recomanar que mirés cap a Manresa per la riquesa dels fons que hi ha a la capital del Bages.
El camp de treball de l’historiador nord-americà, actualment a la Universitat de Leiden (Holanda), és la influència que tenen les estructures i les institucions de poder sobre el desenvolupament social i econòmic dels territoris. Des del CEB es valora que l’obra converteix Manresa «en un dels pocs municipis de Catalunya, i de l’estat, que disposa d’una anàlisi tan completa, detallada i actualitzada de tot el que va succeir durant el segle XIV i el primer terç del XV».
Jeff Fynn-Paul explica en el llibre que va arribar a Manresa per primer cop a principi de segle juntament amb la seva dona, Jennifer Fynn, i va trobar «una ciutat encantadora i interessant» quan «vam baixar a una andana a l’ombra de Montserrat». L’historiador recorda que «l’Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa encara s’estava transformant en l’Arxiu Comarcal del Bages. L’arxiver Marc Torras va mostrar bondat i bon humor quan vaig començar a fer-li peticions en un ben poc fluid català i castellà per tal que els seus ajudants em fessin centenars de reproducions dels toms dels segles XIV i XV que ell mateix havia reorganitzat i recatalogat minuciosament. Els seus esforços arxivístics i la seva generositat van ser prerequisits essencials en la gènesi del projecte».
Els precedents de Marc Torras
L’arxiver Marc Torras és un dels principals especialistes en la Manresa medieval. L’estudi de Flynn recorre documentació ja tractada anteriorment per l’especialista bagenc, però hi aporta el valor afegit de situar Manresa en el mapa historiogràfic continental, sobretot anglosaxó. «En Jeff posa en context el que passa a Manresa i a Catalunya durant la baixa edat mitjana amb la historiografia de la resta del continent», comenta Galobart: «l’autor realitza una anàlisi política que li serveix per fer l’anàlisi econòmica. A Manresa, quan encara no hi havia ajuntaments pròpiament dits, governava un Consell de Ciutat, i Flynn compara la realitat d’aquí amb la d’altres llocs de l’Europa baixmedieval».
En l’aparellament de la realitat de Manresa amb la d’altres territoris de l’època, l’estudiós cita el cas de Pistoia, una localitat de la Toscana sobre la qual en els anys 80 del segle passat es va realitzar un estudi que és un referent historiogràfic internacional. «Torras i Flynn van arribar a les mateixes conclusions», apunta Galobart: «és un senyal que tots dos van fer la feina molt bé».
La tesi de l’historiador nord-americà és que hi havia una pugna soterrada entre els senyors feudals i la classe burgesa, és a dir, la que produïa i mercadejava. A la ciutat de Manresa hi havia dues grans famílies prototípiques d’aquests dos models: els Talamanca i els Sarta. Els primers eren senyors feudals, el que avui en diríem terratinents, i els segons un exemple clar de burgesia. Era una lluita entre l’economia productiva i la que no ho és.
A Manresa es conserven els manuals de protocols notarials, uns documents que eren privats, de cada família. Un material que Torras i altres estudiosos abans que ell ja havien tractat. Un element arxívistic molt rellevant és el Llibre de Manifestos del 1427, on hi ha la informació fiscal de tots els ciutadans de Manresa que tenien propietats. Flynn l’ha utilitzar per fer comparatives de preus i sous, entre altres dades econòmiques.
«Els historiadors del món anglesaxó es troben que el seu territori ja està molt estudiat, el mateix que passa a França, i ja comença a notar-se a Itàlia», afegeix Josep Galobart: «per això, ara es fixen en l’àmbit de la Corona d’Aragó, en aquest cas Manresa, i segurament després vindrà Castella, on pel que fa a aquesta època encara hi ha molt per estudiar».
Notícia de Toni Mata i Riu apareguda al diari Regió7 el 31/08/2017