19 de març de 2024

“Mirades a una altra Manresa”

“Mirades a una altra Manresa”

El Centre d’Estudis del Bages engegava ara fa un any un projecte anomenat «Viatgers a Manresa», que volia recopilar personatges coneguts o no que, després del seu pas o estada a la ciutat, n’haguessin deixat constància escrita o gràfica. Què en van dir, de Manresa? Aquí en recollim 18; la web ja en suma setanta.

En aquestes pàgines trobaran divuit personatges que del 1602 al 1972 van visitar la capital del Bages i en van deixar constància gràfica o escrita: des d’un pagès surienc que parla del gran incendi del 1713, al periodista barceloní Pepe Ribas, que recorda els hippies concertats als anys setanta al voltant de la Cova. Són, només, una petita mostra de l’ambiciós projecte «Viatgers a Manresa», que va començar fa un any promogut pel Centre d’Estudis del Bages i que ha arribat a la setantena d’entrades, coordinat per Jordi Bonvehí. La web, creada en format de línia del temps, s’estructura a través de fitxes dividides per autors, períodes i temàtiques. El projecte no té un final i s’ha nodrit, també, de l’aportació de la ciutadania (de Josep Galobart i Soler i Joan Vila Masana i Portabella, per exemple). Hi surten geògrafs, escriptors, fotògrafs, militars, pintors, enginyers, músics, passadors, maquis… des del 1602 (l’entrada més antiga és del’historiador, cronista i advocat barceloní Jeroni Pujades) i fins al 1989 (amb un poema, obra de Felip Graugés, sobre el Miracle de la Llum). Tots ells amb una particularitat: no van néixer a la ciutat i, alguns d’ells, només hi van passar unes hores. Però tots van escriure, dibuixar o fotografiar la seva Manresa.

La web «Viatgers a Manresa» va donar peu a l’estrena, dissabte passat, de la primera Ruta dels Viatgers a Manresa, que es vol potenciar (hi van prendre part una desena de persones) i proposar-la per a la Manresa desconeguda.

No, no hi ha res del segle XXI. El món, ja a la darrera dècada del segle passat, va canviar amb les xarxes, i la informació sobre els forasters/viatgers que han parlat de Manresa «és molt més accessible», explica Bonvehí. Es compleix en els tòpics? Doncs, Déu n’hi do! La boira i el fred a l’hivern i la calor i la humitat a l’estiu es repeteixen en les diferents cròniques. Això i l’admiració, a mitjan segle XIX, per una ciutat industrial, amb xemeneies i soroll de telers, i «amb serveis que no tenien ni les capitals de província espanyoles». A través dels textos, remarca Francesc Comas, president del Centre d’Estudis del Bages, es pot veure com la Manresa monumental (la Seu, el Pont Vell i la Cova) predomina en l’imaginari dels viatgers des d’època medieval. També, i encara més, des de l’arribada del tren a Manresa, el 1859: era el punt de partida per explorar la ciutat. Una imatge que perdurarà fins que es posa en funcionament la variant de Bufalvent, als anys 80 del segle XX. Les fotografies d’aquesta Manresa monumental (les més antigues són del 1860, de Charles Clifford) es desplaçaran al Passeig la primera dècada del segle XX.

Prototips de viatgers

Si parlem dels viatgers, parlem també de prototips? D’alguns, segur. Els viatgers il·lustrats i romàntics, subratlla Bonvehí, com el militar i artista britànic Edward Hawke Locker, que va visitar dues vegades la península Ibèrica, el 1811 i el 1823, o el francès Alexander de Laborde, que va trepitjar Manresa a principi del segle XIX; també, viatgers cronistes, en especial castellans, com Isidro Sinesio Delgado García, que explica la Manresa de final del XIX; viatgers casuals, com el baríton Marcos Redondo, que arriba a la capital del Bages per fer la mili i acaba trobant-hi esposa, María Dolores Bosch i Nogué, que tothom anomenava Mary, filla de la colònia Jorba; o el mateix escriptor Josep Maria Espinàs, que va fer el servei militar a la caserna del Carme de Manresa durant mig any com a alferes de milícies… I els viatgers forçats, persones que recalaven a Manresa fugint, per exemple, dels nazis. La web també recull el testimoni de persones que van exercir de passadors a Manresa, com el surienc Joan Peramiquel i Sivila, que participava en les xarxes d’evasió que operaven des d’Andorra i ajudava a fugir jueus i soldats aliats… Tots i cadascun d’aquests viatgers ajuden, expliquen Bonvehí i Comas,«a entendre l’evolució de la nostra ciutat en molts aspectes: des d’un punt de vista antropològic, urbanístic i fins i tot folklòric». Una manera de redescobrir Manresa.

De Valladolid a Manresa: les imatges dels carrers més antics

Uns mesos després d’haver posat en marxa el projecte «Viatgers a Manresa» a la xarxa, el Centre d’Estudis del Bages (CEB) va rebre des del Museu de Valladolid dues imatges, fins llavors atribuïdes a la ciutat castellana. En realitat corresponien al carrer de les Escodines i l’actual Via de Sant Ignasi i es van revelar com les més antigues de carrers de Manresa de les quals es té coneixement. Les fotografies atribuïdes erròniament a Valladolid es troben a l’arxiu del The Victoria & Albert Museum de Londres, en els fons de la Frith&Co, i les signa el fotògraf Robert Napper (1819-1867). Les imatges estan datades de la dècada dels seixanta del segle XIX i serien d’abans del 1867, data en què mor Napper. Aquesta important descoberta la va rebre el Centre d’Estudis del Bages (i les va publicar Regió7 el 27 de febrer passat) gràcies a la tasca de Fernando Pérez Rodríguez-Aragón, conservador del Museu de Valladolid, ajudat pel grup de Facebook «Nostálgicos del Valladolid antiguo», que van descartar que fossin de la ciutat val·lisoletana i van emprendre una autèntica feina detectivesca fins a identificar-les correctament. Després de rebre-les, Francesc Comas, actual president del CEB, i Jordi Bonvehí, coordinador del projecte «Viatgers a Manresa», i altres companys de junta van esmerçar hores a comprovar la descoberta. I sí, era Manresa i, a més, eren les primeres i més antigues que es coneixen de carrers de la ciutat.

Llegir reportatge complet:


Reportatge de Susana Paz, a la secció “Revista” del diari Regió7 el 26/11/2016

Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.