La comarca del Bages va conèixer des de la segona meitat del segle XVII fins a mitjans del XIX una forta expansió del conreu de la vinya, fins al punt que, en molts llocs, aquest arbust típicament mediterrani es convertí en el conreu més important. En els inicis, una de les pràctiques per plantar vinya nova fou la cessió de terres a complantació documentada des de l’edat mitjana. El contracte evolucionà substancialment cap al de rabassa morta.
El treball de Jaume Plans Maestra, però, no només ha consistit a localitzar els contractes de rabassa morta, sinó que incideix en el paper que juga la vinya en tot aquest procés: des de quan es pot documentar, sota quines altres fórmules contractuals s’ha plantat vinya i quin rol tenen els masos i els seus protagonistes.
L’autor
Jaume Plans Maestra és llicenciat en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya i Màster en gestió cultural per la UOC. La seva trajectòria està molt vinculada a la comarca del Bages, on viu, participant en projectes de desenvolupament del patrimoni cultural com el projecte d’avaluació del patrimoni moble i immoble de la vinya i el vi o el projecte de difusió de diferents elements patrimonials del municipi de Sant Fruitós de Bages, entre d’altres.
És membre fundador del Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós de Bages i del Centre d’Estudis del Bages on ha col·laborat en l’organització de congressos, jornades, publicacions i altres activitats culturals. També és membre de l’Associació per la Preservació del Patrimoni Arqueològic Pedra Seca dels països catalans.
Ha participat en diversos congressos com a membre del comitè científic i organitzador, com les Trobades de patrimoni Pedra Seca (2021, 2019, 2011, 2009, 2007) o el Col·loqui Internacional L’Albera en l’espai transfronterer (2004).
Ha guanyat diversos premis com el Premi Recerca Ruidor amb Història de Sant Iscle de Bages o el Premi Valeri Serra Boldú amb Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages.
És autor de diferents publicacions relacionades amb el patrimoni com La festa de l’arròs a Sant Fruitós de Bages (2018), Història de les masies, les famílies i el territori de l’antiga parròquia de Sant Iscle de Bages, segles X-XX (2012) o Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages (2009).
Més informació: LLIBRE