6 de febrer de 2023

Adrià Mas Craviotto: «Hauríem de començar a desmitificar el XIV com el segle d’or de la ciutat de Manresa»

Adrià Mas Craviotto: «Hauríem de començar a desmitificar el XIV com el segle d’or de la ciutat de Manresa» Adrià Mas Craviotto ha coordinat un recull que reuneix una vintena d’articles inèdits sobre els segles XV al XVII | ALEX GUERRERO

L’estudiós navassenc coordina la 14a Miscel·lània d’Estudis Bagencs publicada pel Centre d’Estudis del Bages amb motiu de l’Any Ignasià.

El segle XVI a Manresa és un segle «poc estudiat» afirma Adrià Mas Craviotto (Navàs, 1993), especialista en història medieval i coordinador de la 14a edició de la Miscel·lània d’Estudis Bagencs, un llibre del Centre d’Estudis del Bages que se suma a la commemoració del cinquè centenari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la ciutat. Iniciat el 1982 el costum d’editar aplecs de monografies sobre aspectes diversos de la història local, el darrer reuneix un homenatge a Xavier Sitjes amb un total de 22 articles i el títol De la Guerra Civil Catalana (1462-1472) a la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Iñigo López de Oñaz i Loyola va arribar a Manresa el 1522 i en va marxar uns mesos després. Per què al llibre hi ha estudis dels segles XV al XVII?

La idea inicial era aprofitar la celebració de l’Any Ignasià a Manresa per aprofundir en el coneixement de l’època, però els treballs que vem anar rebent transcendien pròpiament el segle XVI i, fins i tot, n’hi havia que parlaven d’altres territoris de la comarca. Ens va semblar que aquesta diversitat s’havia de reflectir.

Diu que el segle XVI a Manresa està poc estudiat. Què ho fa?

Hi ha un fet que té a veure amb la documentació que tenim en els arxius. Al XVI es va fer servir una lletra que ens resulta molt difícil de llegir, més barroca, més gargot, diferent de la grafia medieval, més ordenada, tot i que en llatí. Cada tipologia gràfica té les seves particularitats. I en la conservació de documents també hi intervenen altres aspectes com les rates, les humitats, els fongs, els forats, els papers cremats, etc.

Així i tot, són problemes alguns d’ells que també poden afectar l’estudi d’altres moments històrics, no només el XVI.

Sí, el cas, però, és que la Manresa del XVI està poc estudiada. En anteriors miscel·lànies s’havia treballat la Guerra dels Segadors, el 1714, la Manresa medieval… De fet, ja fa vint anys d’aquest darrer, caldria tornar-hi de nou.

S’ha avançat en el coneixement del XIV a Manresa, també conegut com el segle d’or de la ciutat?

Hauríem de començar a desmitificar el segle d’or manresà. A nivell de Catalunya, de la Corona d’Aragó, va ser un segle de crisi, i no va ser el cas que Manresa fos un oasi. Si hem de parlar de segle d’or, ens hauríem de referir al període comprès entre la segona meitat del XIII i els anys 40 del XIV. Gairebé no arriba ni a un segle. I durant aquest temps ja es detectaven problemes: el 1333 va ser Lo mal any primer, tal com el van qualificar els contemporanis. En el XIV hi va haver la primera gran crisi del cereal, hi havia fam, revoltes, en ciutats com Barcelona, Puigcerdà, Manresa, …

Però al XIV es va alçar la Seu gòtica i es va fer la sèquia. No són símbols de prosperitat?

Consultant diverses fonts he vist que hi va haver alces de preus, i cap a 1320, la ciutat tenia problemes per pagar al rei Pere III, que necessitava fons per la guerra a Sardenya. Manresa estava endeutada i el rei li va atorgar el dret a un nou sistema de finançament.

Desmitifiquem, doncs.

Desmitifiquem i anem a mirar més enllà. La pesta del 1348 va deixar la ciutat delmada, i al llarg del XIV i el XV hi va haver altres brots, pestes, caresties, fam,…

Tot això va influir en el XVI o ja havia passat molt temps?

El XVI va ser un segle dur a Manresa, se’l coneix com el llarg letargi, i la ciutat no va començar a despuntar fins a finals del XVI. En la primera meitat del XIV, hi havia uns 2.000 focs (habitatges), és a dir, entre 5.000 i 7.000 persones, i el 1460 només eren 400, uns 1.460 habitants. Van ser dos segles de crisi profunda, amb guerres. La Guerra Civil catalana va deixar Manresa molt tocada.

Pot explicar algunes de les principals aportacions del llibre?

Tots els estudis són inèdits. El de l’Andreu Galera, per exemple, és molt interessant: entra de ple en la crisi de natalitat a partir del registre de defuncions a Cardona. També hi ha temes d’art i de patrimoni en l’època ignasiana,… i el tema de les ínyigues que ha fet la Mireia Vila, les dones que van acollir Ignasi. La història sempre la fan els guanyadors, els qui tenen el poder, i és aquesta la que ens ensenyen, però hem d’anar a restituir la història que parla de la resta, del 99 % de la humanitat. A mi m’interessa la vida privada de les persones humils, com vivien, quina roba portaven, com es divertien, etc. La història som tots. I també les dones: són sempre les oblidades, tot i que hi ha cada cop més estudis.

Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, dedica un article a Xavier Sitjes Molins, mort el 2021 als 99 anys.

Hem volgut fer-li un homenatge, va ser un pioner en l’estudi de l’època medieval i moderna a la ciutat. Reproduïm articles que va publicar a la revista Bages on parla del barroc i la Manresa ignasiana. Sempre que anava a l’arxiu de Manresa me’l trobava. Un gran arxiu, per cert, dels millors pel que fa als protocols notarials que custodia. La història de Catalunya s’ha escrit a cal notari, tothom hi ha passat, per casar-se, fer testament, comprar i vendre.

Entrevista publicada al diari Regió7 el 04/01/2023
Vols compartir aquest contingut?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.