La pastanaga és resolutiva en cataplasmes calents; l’herba dels canonges s’acomoda a tots els terrenys; l’atzeroler prefereix els sòls solts i li són molt perjudicials els compactes, humits i argilosos; els créixens tenen propietats depuratives i fortificants; la llentia creix en sòls pobres i lleugers; l’api, encara que és planta una mica rústica, tem molt al fred… Aquests són alguns dels secrets de l’horti-cultura practicada pels caputxins que trobem en aquesta col·lecció de textos preparada per Fra Valentí Serra de Manresa, extrets de manuscrits inèdits i de tractats antics molt poc coneguts. Després del gran acolliment de Els caputxins i els herbes remeieres (5 edicions), el caputxí i frare Fra Valentí Serra (Manresa, 1959) ens ofereix aquesta aproximació a les principals tradicions agràries desenvolupades pels hortolans en els convents caputxins, que van ser, segons l’autor, “els primers horts urbans”.
