“Astorats”. Així és com es van quedar els membres del Centre d’Estudis del Bages (CEB) quan van veure que la Universitat de Cambridge publicava un llibre d’un autor nord-americà sobre Manresa. L’obra –que es titula Auge i declivi d’una burgesia catalana, Manresa a la baixa edat mitjana 1250-1500– dona a conèixer la història política, econòmica i social de la capital del Bages, “que es converteix així en un dels pocs municipis de Catalunya i de l’estat espanyol que compta amb una anàlisi tan completa, detallada i actualitzada de tot el que va succeir durant el segle XIV i el primer terç del XV”.
Ho explica Francesc Comas, president del CEB, entitat que ara s’ha fet càrrec de la traducció al català d’un volum que és eminentment “acadèmic”, però que “és molt curiós perquè ens aporta una mirada anglosaxona que va més enllà del mediterrani”. El seu autor, Jeffrey Fynn-Paul, és nord-americà i actualment treballa a la Universitat de Leiden, als Països Baixos. Abans, havia passat per universitats del Canadà, Estats Units i Anglaterra.
I les preguntes són: què hi fa un nord-americà remenant la història local de Manresa? I per què Manresa i no una altra ciutat catalana o mediterrània? Comas explica que Fynn-Paul forma part d’un grup d’estudiosos gairebé obsessionats amb l’edat mitjana, persones que “ja han estudiat tot Anglaterra, Escòcia o Irlanda, entre d’altres, i que busquen ciutats fora del món anglosaxó, ciutats mediterrànies que han estat menys estudiades”. I en aquest context apareix Manresa. I també Vic. Ja que abans que Flynn-Paul posés els peus a la capital del Bages, un col·lega seu, Paul Freedman, ja feia uns mesos que estava literalment capbussat en l’extens arxiu osonenc. Va ser ell qui va recomanar-li Manresa per la seva rica i abundant documentació del període medieval.
Un català “poc fluid”
Segons explica Fynn-Paul en el pròleg, quan va arribar per primer cop a Manresa, l’Arxiu Històric s’estava transformant en l’Arxiu Comarcal del Bages. Allà hi va trobar Marc Torres, l’arxiver, que l’autor assegura que va mostrar “bondat i bon humor quan vaig començar a fer-li peticions, en un ben poc fluid català i castellà, per tal que em fessin centenars de reproduccions dels toms dels segles XIV i XV”.
D’aquella primera trobada en fa una pila d’anys. I és que elaborar un treball amb tantes dades quantitatives no és feina de dos dies. De fet, la gènesi del llibre va sorgir d’una primera tesi –The Catalan City of Manresa in the 14th and 15th Centuries. A Political, Social and Economic History– que va servir a Flynn-Paul per obtenir el doctorat a la Universitat de Toronto. Era el 2005 i van haver de passar deu anys abans que el llibre que ara ha traduït el CEB sortís publicat. Flynn-Paul relata en el llibre com l’editor original es va fer enrere “per la seva extensió” i dona les gràcies a la Universitat de Cambridge –que com diu Comas “no publiquen qualsevol cosa”– per entomar el repte i fer-li veure la llum.
L’idil·li continua
L’idil·li entre el doctor nord-americà i Manresa encara no s’ha tancat. Flynn-Paul va recollir “tanta documentació” al Bages que va decidir fer un nou llibre que, en principi, sortirà publicat –també per Cambridge– el març del 2018. Es titularàFamily, Work, and Household in Late Medieval Iberia: A Social History of Manresa at the Time of the Black death.
Aprofitar l’oportunitat
Comas indica que el primer volum que s’ha traduït “és un estudi econòmic” i avisa que és “més acadèmic que divulgatiu”. Tot i això, com a centre d’estudis, van creure convenient traduir-lo. Calia aprofitar l’oportunitat. Se n’han fet 400 exemplars que “es distribuiran sobretot a universitats”. També es podran trobar als circuits manresans habituals a un preu de 20 euros. El CEB ha comptat amb l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Manresa, del Parc de la Sèquia i de la UManresa.
El llibre es presentarà oficialment dijous 31 d’agost, a les set del vespre, a l’Espai 1522 (carrer Mestre Blanch, 4). Hi assistirà Comas, com a president del Centre d’Estudis del Bages; Marc Torras, director de l’Arxiu Comarcal del Bages, i Valentí Junyent, alcalde de Manresa.
Notícia de Carmina Oliveras publicada al manresadiari.cat (23/08/2017)